Allò diu que era… l’oli

  • Les fire de primavera d’Els Magazinos es completen en maig amb Terra Moscatell

Un comissari d’art contemporani, un enginyer agrònom i una catedràtica de francès. Els seus noms són Vicent Todolí, Héctor Carrió i Roser Cabrera i allò que els uneix, la seva passió per l’oli. Perquè l’oli, com ells diuen, és territori, és tradició mil·lenària, identitat i delicadesa. Els tres han estat en la fira Diània, Terra d’Oli d’Els Magazinos per a parlar dels seus projectes i de l’oli, un bon aliat del plaer i un enemic del temps. Perquè cal consumir-lo d’any en any i, a diferència del vi, no convé deixar-lo envellir, advertia Francisco Albert. Ell va ser l’encarregat de dirigir el tast que va acompanyar el magnífic esmorzar que van preparar Diana Cervera i l’equip del restaurant A la fresca, esquitxant de tocs de modernitat plats que beuen de la cuina tradicional.

Perquè maridar olives amb taronja i vermut o elaborar un bonyítol en semisalaó amb torró d’ametlla sona molt bé i fa millor gust. Per no parlar de l’esgarraet amb verdures de Cuina de Territori -el programa amb el qual Els Magazinos i Cervesa Túria promouen els productes i la cuina de proximitat, lligada a les arrels-, la coca d’oli i sal amb sobrassada i mel o el bescuit de llimona amb xocolate, oli i sal que es van servir. Oli de Bèrnia, Tossut, Masia La Mota, Castell de la Costurera, Senñoríos de Relleu i Oleum Auri van posar els olis i els comensals -per cert, ple de gom a gom-, les ganes. 

Publicidad

Va arribar a l’agricultura fugint d’ella, com aquell que diu, però amb ella Vicent Todolí s’ha retrobat amb els seus i amb aquell paisatge de la infància que, a la Vall de Gallinera amb les oliveres i a Palmera amb els cítrics, tracta de recuperar. El Totoli, l’oli que elabora aquest historiador de l’art que va ser director de la Tate *Modern de Londres, és un oli equilibrat, no massa intens. El productor cuida l’embotellat i l’etiquetatge, importants per a un producte que és expressió de la terra. 

La seva aventura amb l’oli -“l’únic suc que es conserva a si mateix”, com li agrada dir- va començar en els anys 90, quan va comprar un vell corral i unes terres als peus de La Foradà. Va sentir que aquest lloc màgic, triat pels frares franciscans per a construir un convent, era l’idoni. Des d’allí s’albira l’alineació solar de la penya més emblemàtica de la vall, un miracle que succeeix dues vegades a l’any, a la primavera i a la tardor. El miracle de l’oli es repeteix també cada any si, com va ocórrer no fa tant, no hi ha un incendi pel mig. 

Todolí parla dels beneficis de l’agricultura. La terra treballada actua com a fre davant el foc i permet recuperar la bellesa perduda del paisatge, abandonat unes vegades, arrasat unes altres i que en moltes ocasions acaba alimentant l’urbanisme desaforat. Posar les terres en cultiu és a més una manera de lluitar contra la despoblació. .

D’altra pèrdua, la de les paraules, va parlar Roser Cabrera, filòloga i investigadora incansable, que setmanes enrere presentava un exquisit treball sobre l’oli i l’olivera. En quaranta anys, han canviat els sistemes de sembra, treball i recol·lecció i també el vocabulari, amb la pèrdua d’un 70% de les paraules que formaven part del llenguatge de l’oli. N’han aparegut altres noves, però en pocs anys objectes com el ‘mauranet’ cauran en l’oblit. 

Cabrera sosté que l’oli s’ha convertit en un element socialitzador, com el vi. També remet els assistents al vi Héctor Carrió, que tira mà del refranyer popular per recordar que ‘l’oli i el vi, remei diví’. Perquè Tossut Agroecologia Sostenible, a més d’oli, elabora vi. Carrió va anar a la fira d’Els Magazinos a parlar d’olis i allí va presentar el Verí, l’oli de la varietat alfafarenca amb el qual acaba de guanyar el permi al millor monovarietal en el Concurs d’oli verge extra de les comarques meridionals valencianes, celebrat a Alfafara. 

Tossut Agroecologia Sostenible té les oliveres amb les quals produeix aquest oli a vora 400 metres d’alçada en la partida Els Pouets de Pedreguer. La alfafarenca és una varietat d’oliva molt escassa, comenta Héctor Carrió, i que requereix gradient tèrmic. És a dir, que hi haja diferència de temperatura entre el dia i la nit. Alguna cosa que difícilment ocorre amb les oliveres plantades més prop de la mar. El projecte de Carrió, que en 2022 va aconseguir el primer premi al millor AOVE Ecològic de la Comunitat Valenciana amb el Tossut i el segon amb el Verí, és reflex de l’amor a la terra. La seva és una aposta pel producte de qualitat i l’excel·lència en un entorn difícil, la muntanya, i per mantenir i posar en valor el patrimoni herència dels avantpassats.

Al llarg de la història, l’olivera ha estat símbol de triomf, de desig de felicitat eterna i de pau. Se li ha donat caràcter protector i ha tingut presència destacada en la mitologia i en l’art. De tot això va parlar Javier Calvo, que va fer un recorregut per l’olivera en la història de l’art per a donar pas a un amè esmorzar que va estar conduït per Marina Vega. 

La pròxima cita amb les fires d’Els Magazinos, el 23 de maig amb Terra Moscatell

Suscríbete al boletín de noticias

Pulsando el botón de suscribirme aceptas nuestras Política de privacidad y Términos del servicio
Publicidad