Altea està immersa en la seua Festa Major que viuran els seus dies forts a finals de setembre. Enguany, una de les figures protagonistes és Vigela Lloret, que afronta amb emoció i responsabilitat el càrrec de clavària de les festes dedicades al Santíssim Crist del Sagrari. Vinculada des de sempre a les tradicions festeres del municipi i membre d’una família profundament arrelada a la festa, Lloret assegura que assumir aquesta responsabilitat ha sigut «un honor i un susto al mateix temps». Des de la perspectiva privilegiada del càrrec, Lloret, parla de la programació, de la relació entre la festa del Crist i els Moros i Cristians i anima veïns i visitants a deixar-se portar per l’ambient dels dies grans d’Altea.
PREGUNTA: Què suposa per a vostè ser clavària de les Festes Patronals d’Altea?
RESPOSTA: És un honor i un susto al mateix temps. Però quan a la casa on t’has criat les tradicions formen part de la vida, dir-li que sí al Crist és una tradició en el nostre poble i, concretament, en la meua família. Va ser una decisió molt pensada, però també presa amb molt d’agraïment. És un honor poder ser la clavària i representar, junt amb els clavaris, les nostres Festes Majors. 
P.: Com es viu la festa des de dins, amb aquesta responsabilitat?
R.: Des de dins és molt bonica. Jo he viscut la festa des de totes les vessants perquè tinc una família molt festera. He estat al costat de la reina infantil de les festes del Crist, al costat de la reina dels Moros i Cristians, d’una cristiana, d’un alferes cristià, d’una clavària i de clavaris d’honor. També he estat al costat dels majorals, que han sigut els meus pares, i la meua germana i jo hem sigut dames. Sempre hem estat en la festa. Ser clavària és com culminar tot això. És un càrrec que mai havia imaginat, perquè no estava ni en el meu panorama ni en el del meu home. Mai havíem pensat en açò, i quan t’arriba, t’arriba amb molt d’agraïment.
P.: La prèvia de la festa va arrancar amb la presentació dels cartells. Com va viure personalment aquell moment?
R.: Va ser molt emotiu i de moltíssima alegria, perquè el cartell té un significat molt especial. Com a clavària, imagines coses tot el temps, i jo havia imaginat un dibuix fet a llapis. Just acabada la Setmana Santa vaig tindre una conversa amb Isa Cardona, que em va mostrar el seu gust per aquesta tècnica i em va dir que s’atrevia a fer-lo. Aquell esborrany va anar evolucionant fins a prendre una forma meravellosa. Quan me’l va ensenyar vaig pensar: «És com si m’haguera llegit el que jo tenia en el cap». Poder mostrar-lo i compartir-lo amb tot el món va ser molt bonic. Crec que hem de donar les gràcies a Isa per haver fet un cartell tan bonic i amb tant de significat, perquè ha unit la festa, la tradició, Altea i la fe, que és allò en què aquesta comissió estem totalment arrelats.
P.: Per a la gent que ve de fora i no coneix les Festes d’Altea, què els diria perquè les puguen gaudir plenament?
R.: Els diria que es deixen viure dins de la festa. Hi ha moltíssims actes que organitzem des de la Comissió del Santíssim Crist del Sagrari i també des de Moros i Cristians. Tot això fa que els dies estiguen plens d’activitats. Comencem dijous a la nit d’una manera informal, després arriba el volteig de campanes i encetem oficialment la festa divendres al migdia. I continuem amb l’Entrada de la Murta, meravellosa i oberta a tot el món, perquè serà una activitat al carrer que gaudirem grans i menuts. Després vindrà el pregó, el correfocs de Xarxa Teatre, els tributs musicals a Amaral i La Oreja de Van Gogh… I dissabte comença tota la traca d’esdeveniments: ambaixades, desfilades, cercaviles, misses, processons… És un no parar. I si et deixes portar per la festa, per la pólvora, per la música i pel bon ambient, vius una festa amb moltíssima alegria, que crec que hui en dia ens fa falta a tots.
P.: Com veu la convivència entre la Comissió de Festes del Crist i la Federació de Moros i Cristians?
R.: És un treball que s’ha de mimar i en què ens hem d’apropar més, perquè és una festa que vivim de manera conjunta. Durant tots els dies fem actes i coparticipem en moltes activitats. Cal que tots entenguem que la festa de Moros i Cristians i el Crist van de la mà. De fet, la festa de Moros i Cristians naix en 1978 d’una comissió del Santíssim Crist del Sagrari, recolzada per una altra comissió més antiga del Crist. Per tant, han nascut juntes, una naix de l’altra, i al llarg del temps s’han anat donant suport. Gràcies a tindre les dues parts, la festa ha tingut continuïtat. Enguany, a més, la Federació té una participació altíssima, però també el Santíssim Crist del Sagrari té una participació com feia anys que no es veia. Això vol dir que, si tots ens il·lusionem i anem de la mà, cada vegada les persones tenim més ganes de pertànyer a la festa.
P.: Per acabar, quin és el seu missatge per als veïns d’Altea i per a la gent de la comarca perquè s’acosten a les festes?
R.: Per descomptat que participen dels actes, perquè la festa es fa per a donar alegria al poble d’Altea, a tota la comarca i a tota la gent que vulga visitar-nos. La festa es fa per a compartir. Per això convide tots els veïns i veïnes, tots els visitants i totes les persones que tinguen un ratet per passar-se per Altea i viure els actes que tindrem del 25 al 29 de setembre durant tot el dia. Volem que vinguen a disfrutar, a tindre alegria i a viure aquesta germanor que entre tots fem societat.
