La tasca investigadora de Carlos Torres es recolzada pels seus conveïns
Vivències, records i anècdotes de les diferents èpoques de l’ensenyament han emergit en la memòria del nombrós públic congregat en la presentació del treball Tots a l’escola, Visió crítica de l’ensenyament a Ondara 1939-1975.
L’acte, que inicialment estava previst a la placeta de les Escoles pel simbolisme que generava eixe espai entre la generació supervivent d’aquell patí que compartien l’escola pública de xiques i la de les monges de l’ordre de les Hermanas de la Doctrina Cristiana, ha tingut que ser reubicat a l’interior del recinte del Prado, a causa de les inclemències meteorològiques. 
L’autor, el pedagog Carlos Torres, ha estat acompanyat en l’acte pel seu fill, Toni, l’alcalde José Ramiro, i la regidora de Cultura, Rosa Ana Marí, els quals han donat fe de la minuciositat de la investigació portada a cap per a complementar les dades que ha trobat disponibles tant en l’arxiu municipal com en el de l’escola d’Ondara al llarg d’arxius com l’Històric Provincial d’Alacant, el General de l’Administració Alcalà d’Henares, el de la Universitat de Valencia, el Museu Pedagògic d’Albacete o l’Etnoexposició Prietas las filas.
L’alcalde ha elogiat la implicació de Torres en una iniciativa que, segons ell “fa de l’educació la llavor per a créixer les persones i transformar els pobles”. En eixe sentit ha justificat el suport a la publicació del volum per part de l’Ajuntament en el fet que “un poble que cuida la seua educació, cuida la seua dignitat, perquè l’escola junt a la família, són el primer pas del creiximent personal i el motor silenciós del progrés col·lectiu”.
Aquesta consideració ha estat compartida per la regidora qui ha incidit en la necessitat d’acompanyar a l’escola cada ritme amb estima, creient allò que cada alumne encara no sap que pot arribar a ser.
El volum de quatre-centes ha estat estructurat en tres parts per part de l’antic director del Servei Pedagògic de l’Ensenyament de les dos Marines, en les quals aborda respectivament l’evolució de l’ensenyament a Ondara des de 1939 a 1975, des de la perspectiva asèptica que li atorga el no haver exercit la docència mai al seu poble nata per diferents circumstàncies.
Tot això documentat al detall amb la dinàmica dels diferents centres educatius ja foren públics o privats, una relació dels mestres i les mestres, els alumnes, els materials escolars, el mobiliari a les aules, les diferents legislacions per èpoques, els jocs i les cançons a l’escola o l’analfabetisme. I complementat per un annex gràfic d’imatges i fotografies, moltes de les quals han estat projectades en la pantalla de dalt de l’escenari.
Segons ha conclòs “no me’n queda altra que convidar als joves de hui i als que vindran a aprofundir en aquest volum en el que he tractar de aproximar-me al camí de la docència que ens van mostrar aquells que, segons la dita popular, eren exemple de passar fam, encara que van saber fer valdre la seua vocació per damunt de totes les penúries per a fer d’Ondara la ciutat educadora que hui es reconeguda internacionalment, gràcies a la gestió dels actuals responsables de l’Ajuntament”.
