Un concert amb molta marxa
Els ‘moros i cristians’ són desfilades, color i música. Sense ella, la festa seria pràcticament impensable. Per això, el programa festiu arranca amb un concert -el de l’Agrupació Artística Musical de Dénia- que combina per igual marxes mores i cristianes. En este cas no guanya cap bàndol. Només els espectadors que, al ritme de les peces amb què dies després desfilaran les esquadres, són protagonistes d’una actuació sempre esperada i ben acollida. Públic, festers i músics es fusionen a la Plaça del Consell al ritme de la música, en un concert que enguany ha inclòs dos estrenes i també la interpretació d’algunes marxes clàssiques. 
Amb el repertori escollit pel seu director, Javier Pinto, la Banda de Dénia va fer vibrar el públic diumenge en el Concert de Música Festera. Especialment a les filaes Walies i Cavallers del Me’n Fot, que enguany ostenten les capitanies mora i cristiana, respectivament.
Els walies dedicaven una marxa al seu capità, Antonio Sentí Doménech, un tema que porta el seu nom i que ha estat composat pel J.A. López Cabezuelos. Emocionat, Sentí recollia la partitura original després d’escoltar la peça.
També els cavallers estaven d’enhorabona diumenge. S’estrenava la Marxa Me’n Fot, composada en este cas per Javier Pinto i que inclou quasi al final un fragment del tema que fins ara s’utilitzava com a himne de la filà, amb lletra del cavaller Antoni Reig. El capità, Josep Femenia Català, s’abraçava emocionat al compositor en escoltar-la per primera vegada en públic. A bon segur que ambdós marxes sonaran el dia 15 per Marqués de Campo, durant la desfilada de gala, al pas de les capitanies.
Aplaudides foren també les demés peces incloses en el programa del concert, com ara l’emblemàtica marxa mora Chimo (J.M.Ferrero), una de les més conegudes, o la cristiana Mai-Sabel (F. Valor Llorens) amb un ritme trepidant i elegant alhora. Sonaren també a la plaça les marxes mores Al-khansá (Pascual Salort) i Luis Villó (J.M. Valls Satorres); així com la cristiana Benetaire (F. Valor Llorens) i el pasdoble Quebrantá (J. R. Pascual Vilaplana).
Per acomiadar-se, i després de les paraules d’agraïment de la presidenta de la Federació de Moros i Cristians (FEMMICC), Amparo Mata, els músics interpretaren El Vell Montgó amb el públic dempeus, l’himne no oficial d’una ciutat que escalfa motors per a la festa a ritme de marxes.
