La Marina Alta plora la mort d’un home que ha sigut referent per a vàries generacions de músics i exemple d’humanitat
Escriure sobre Josep Sendra i Piera requereix anar més enllà de la seua faceta de músic. Cal reconèixer el seu treball al front de les bandes i les escoles de música que va dirigir, recordar els projectes musicals que va posar en marxa o els treballs d’investigació que va realitzar. Però també és necessari parlar de la seua qualitat humana, del seu compromís amb la seua terra i dels valors que va defensar. Ens ha deixat una persona estimada a Pego, el seu poble, i sobre tot a Dénia, la ciutat a la qual ha estat tants anys lligat professionalment. També a la resta de la Marina Alta. Perquè Pep, com tots el cridàvem, era una persona que marca. Se n’ha anat amb 81 anys -prompte, massa prompte-, sense armar pols ni rebolica. De forma discreta, com era ell, i deixant la comarca un poc més òrfena de bones persones. 
La mort de Pep Sendra ha impactat en tots aquells que el conegueren. La seua bonhomia, el saber escoltar, la seua mirada serena i la seua veu afectuosa seran sempre recordades per les persones que el tractaren. Va saber fer amics on no el volien -per alguns deniers no va ser fàcil acceptar que un pegolí es fera càrrec de l’Agrupació Artística Musical de Dénia- i, sobre tot, va saber transmetre el seu amor per la música a tots aquells amb qui va treballar.
Sendra assumiria la direcció de la Banda de Dénia l’any 1978 en substitució de Santiago Almiñana, que deixava el càrrec per qüestions de salut. Recordava Vicent Balaguer en un article publicat en la secció Els Quatre Cantons d’este setmanari que en aquells moments dirigia la banda del seu poble i la de Teulada i, com a trompetista, actuava en orquestres per la comarca.
Balaguer remarcava el seu compromís amb els aspectes socials de la música, que es posava de manifest en la seua preocupació perquè hi hagués bona harmonia a les escoles i perquè en les bandes prevalesqueren els valors humans. També amb la llengua i amb la música popular. De fet, Pep Sendra seria l’impulsor de les Jornades d’Instruments Populars de Dénia i de treballs i estudis sobre cançons i música popular.
L’arribada del nou director suposaria un canvi radical per a l’Agrupació Artística Musical de Dénia. La seua obsessió no era fer grans concerts sinó la base, formar i educar els músics i aconseguir que s’il·lusionaren, que estimaren el que feien. “Primer vull fer un home, després un músic”, deia en una entrevista concedida a Canfali Marina Alta l’any 1990. Amb diàleg, paciència, escoltant els músics i fent-los partícips faria de la Banda de Dénia una gran família. Introduiria també en el seu repertori peces més complicades, que anaven més enllà de la sarsuela i els pasdobles.
En aquells primers anys, tot i l’oposició d’alguns directius, Pep facilitaria la incorporació de la dona, que a principis dels 80 ja tenia presència en altres bandes, com la de Pego. Amb ella “la banda es va endolcir”, explicava en el llibre dels 65 anys de l’Agrupació Artística Musical, i amb ell, precisava un músic, “la banda es va humanitzar”.
El seu caràcter, la seua proximitat i el seu somriure li permeteren connectar poc a poc amb la ciutadania. Pep era una persona estimada pels deniers, foren o no músics, i ben rebuda allà on anava.
Com a monitor musical de les escoles de Dénia -una plaça que crearia el mateix ajuntament- es guanyaria l’estima i l’admiració dels més menuts del poble. Pep era l’amic dels xiquets. Deixaria també una empremta profunda en els músics que va formar en l’escola de música de la banda. En fer-se càrrec, canviaria la metodologia i l’enfocament pedagògic. Des de l’escola d’educands va voler “obrir finestres, ventilar idees, aportar alegria a les aules i ensenyar divertint”. I ho va aconseguir.
L’Agrupació Artística Musical de Dénia li deu a Pep Sendra la posada en marxa de les bandes Juvenil i Infantil i tantes i tantes coses que serien impossibles d’enumerar en este article. El mes de març de l’any 1997, la Banda el nomenava Mestre Honorífic. Juan Conejero, aleshores el seu president, destacava d’ell no sols els seus valors professionals, també els humans. Des de maig de 2022, la sala d’assaig polivalent de l’Escola de Música Manuel Lattur duu el seu nom. Un xicotet homenatge per a un gran home. Josep Sendra, el mestre de música.
Al llarg de la seua vida, Pep Sendra ha rebut molts homenatges i reconeixements. En el concert de la Santíssima Sang de 1996, quan ja havia anunciat la seua renúncia a continuar dirigint la banda, rebia la insígnia d’or de la ciutat i, amb el públic dempeus, confessava que havia sigut “molt afortunat d’haver arribat un dia aquí, a Dénia, on he rebut la vostra estima i he pogut treballar amb llibertat i tranquil·litat”. Pocs mesos després rebia també el Premi de la Tardor de la UPV.
Pep va fer de la música la seua vida. Serà recordat també pel seu compromís social, amb la llengua, amb la cultura i amb el seu país. Durant els darrers dies han sigut molts els col·lectius que s’han sumat al dolor de la família i de les persones que tenia més a prop. El seu soterrament, dimecres a Pego, va ser una xicoteta mostra d’eixa estima que sentien per ell.
Parlaments, poemes i versos del Viatge a Ítaca l’acomapanyaren en la cerimònia d’acomiadament que es va celebrar al tanatori. Fora, al carrer, la Banda de Dénia esperava el fèretre per acompanyar-lo al cementeri i interpretava ‘Agüero’, el pasdoble que ell tantes vegades havia dirigit. Sense batuta, com a Pep li agradava.
La Banda -a la qual se sumaren alguns músics que ja no estan en actiu i altres del seu poble- acompanyaria el seguici al so de la marxa fúnebre ‘Mater Mia’. I en el cementeri, mentre el tabal i les dolçaines feien sonar la ‘Muixaranga’, es donava l’últim adeu a Josep Sendra.
Des d’estes línies, Canfali Marina Alta vol fer arribar el seu condol a Remei, Josep i Marc i fer-lo extensiu a totes les persones que estimen la música a la Marina Alta. Fins sempre, mestre.
