“Mantenim la voluntat negociadora amb l’Ajuntament per a tramitar la Ronda Nord respectant la competència municipal”
“Mai hi ha hagut una inversió tan gran en sanitat”
El president de la Generalitat Valenciana, Juanfran Pérez Llorca, va rebre este dimarts a l’Associació de la Premsa Comarcal Valenciana. El cap del Consell va atendre en el Palau de la Generalitat, amb proximitat i sense filtres, a les 12 capçaleres que conformen l’associació de mitjans de comunicació de proximitat i va contestar a les preguntes que els directors li van formular. Les qüestions formulades per CANFALI MARINA ALTA van girar entorn de l’escassa implantació del Pla Viu a la comarca i al projecte de la Ronda Nord.
PREGUNTA: Per què el Pla Viu només s’ha posat en marxa a Xàbia i no en altres municipis de la comarca?
RESPOSTA: Hi ha municipis que s’adherixen, però posteriorment no oferixen sòl, prevalent els interessos partidistes als de la ciutadania. Dénia està adherida al Pla Viu, igual que Benissa, Teulada-Moraira, Beniarbeig, Benimeli, Llíber, Murla, Orba, Pego, Tormos o El Verger. A Xàbia s’ha adjudicat sòl per a la construcció de 82 vivendes i en el conjunt de la Marina (Alta i Baixa), per a 130 vivendes de les 177 que hi ha previstes. Xàbia és l’única ciutat de la comarca que està fent les vivendes. És cert que alguns municipis han cedit sòl i s’ha considerat que no era el correcte i no complia els requisits per a fer vivendes. Al final sempre has d’anar conjugant l’interés del municipi, l’interés social de la vivenda i, sobretot, també la rendibilitat per a aquell que desenrotlle les vivendes. La Marina Alta arreplega molt bé el que està passant. Que només el Pla Viu és el que està permetent fer vivenda, excepte en les grans ciutats. La prova de la Marina Alta és que els municipis no entreguen les parcel·les, però per iniciativa pròpia tampoc construïxen.
P: Quin és el paper de la Generalitat?
R: Al cap i a la fi, el que està fent la Generalitat en el Pla Viu és coordinar i fer més atractius els paquets de vivendes perquè el promotor es llance a construir. Però el Pla Viu no impossibilita que tu, com a municipi, faces vivendes. Al final, hi haurà municipis que es quedaran parats i no tindran cap vivenda en tota la legislatura en el seu municipi. Jo crec que alguns per qüestió política. A mi em dona la sensació que a alguns alcaldes els preval més el seu interés partidista que l’interés social dels ciutadans.
P: Què opina sobre el retard de la Ronda Nord, necessària per a millorar els accessos al port?
R: El primer és que Dénia té un problema estructural en el seu govern municipal. La falta d’entesa dins del seu govern afecta als ciutadans. I la prova és que ara hi haurà un canvi d’alcalde que impactarà. Quan no hi ha estabilitat en els pactes i quan hi ha conflicte, al final el ciutadà el paga. I jo crec que la Ronda Nord és un exemple. La Generalitat, segons els dictàmens encarregats, té la titularitat i gestió de la ronda en tindre caràcter supramunicipal per connectar diverses carreteres autonòmiques. La Generalitat, amb voluntat de buscar una solució, la qual cosa li ha plantejat a l’Ajuntament són algunes propostes, especialment un pla especial que tramitaria la Generalitat Valenciana, però respectant l’ordenament jurídic i urbanístic de l’Ajuntament i amb la col·laboració d’este. I davant esta petició sempre hem trobat la negativa per part del govern municipal.
P: És només una qüestió de falta d’acord amb el govern municipal?
R: Evidentment, ha faltat enteniment, però la voluntat de la Generalitat es demostra des del moment en què demanem al Col·legi d’Enginyers que faça un estudi des de l’autopista, no sols en este tram. Eixe estudi l’hem traslladat a l’Ajuntament perquè desbloquege esta situació. Nosaltres sí que estem per la labor de fer este pla especial que connecte amb esta Ronda i que, sobretot, ens habilite un accés al qual considerem que és el principal port de passatgers que tenim a la Comunitat Valenciana. Però jo crec que la falta d’entesa en el propi govern està ocasionant estos problemes. Mantenim la voluntat negociadora amb l’Ajuntament per a iniciar la redacció i tramitació del Pla Especial per a esta via respectant la competència municipal.
“
SEPARAR LA IDEOLOGIA DE LA GESTIÓ”
P: El seu nomenament com a president es va produir en un context atípic. Com ha marcat eixa “anomalia” el rumb de la seua gestió?
R: La meua arribada a la presidència es va produir passada la mitat de la legislatura a causa d’una crisi institucional. Això em va obligar a actuar amb rapidesa, mantenint allò que funcionava bé i atenent les urgències legislatives pendents. El meu enfocament sempre ha sigut separar la ideologia de la gestió directa. Crec que la meua experiència de més de 20 anys en el municipalisme ha sigut clau; intent ser una persona pragmàtica que busca punts de trobada. De fet, hem aconseguit una interacció molt més directa amb els alcaldes perquè parlem el mateix idioma. Eixa proximitat ens està permetent desbloquejar problemes que abans estaven paralitzats per la convulsió política. Per a mi, els interessos d’un municipi han d’estar sempre per damunt de les sigles del partit.
P: Com afronta les relacions amb els partits de l’oposició?
R: Desgraciadament, no ha sigut una legislatura de gran diàleg amb l’oposició, però sí hem aconseguit avanços amb el Govern d’Espanya. Hi ha hagut un xicotet avanç en matèria d’acords amb el Govern d’Espanya, especialment en la recuperació perquè les ajudes no tributaren en 2025, una cosa fonamental per a les comarques afectades que ara estan intentant canviar el xip després de la catàstrofe de la dana. No obstant això, en temes com la vivenda, veiem llums i ombres. Intente separar un poc totes les qüestions ideològiques de la gestió. El PSOE té una estratègia política i viu molt emmanillat per les decisions que es prenen a Madrid. El Pla Viu es basa en la col·laboració amb els ajuntaments que cedixen sòl, però com ja he dit hem detectat que alguns municipis governats pel PSOE, encara que es van apuntar inicialment, no estan cedint sòl per pressions del seu propi partit. És una pena, perquè la vivenda és una emergència social que no hauria d’entendre de colors polítics.
SANITAT I POLÍTIQUES SOCIALS
P: La sanitat i les polítiques socials semblen ser els pilars d’este tram final de legislatura.
R: Mai hi ha hagut una inversió tan gran en sanitat. No parle sol de pressupost corrent, sinó d’inversió real en infraestructures. Enguany invertirem quasi 300 milions d’euros, enfront de la mitjana de 70 milions d’anys anteriors. És un canvi estadístic que demostra un interés real per millorar la xarxa sanitària valenciana. A pesar que l’Estat ens deu una quantia important en matèria de dependència, continuarem avant millorant l’estratègia per a reduir les llistes d’espera. La sanitat i l’atenció als dependents són problemes estructurals de la nostra societat que requerixen una resposta pressupostària contundent i sostinguda.
P: Des del govern valencià s’ha sol·licitat augmentar l’oferta formativa en Medicina?
R: El conseller de Sanitat ha demanat al Ministeri més flexibilitat en els criteris d’acreditació d’unitats docents perquè les comunitats autònomes puguen formar més residents. Esta mesura permetria a la Comunitat Valenciana formar un 15% més de facultatius. També, la Generalitat ha incrementat un 5% les places de formació sanitària especialitzada per a metges, ha acreditat com a universitaris tots els hospitals públics valencians i ha subscrit convenis amb les set universitats públiques i privades per a garantir les pràctiques docents. A més, és important que des del Ministeri s’agilitze l’homologació de títols de metges extracomunitaris.
P: A Elda es produïxen constants concentracions amb la finalitat de protestar i reivindicar una millor gestió de la sanitat. Quines mesures es realitzaran per a donar un millor servici i atendre les demandes?
R: Hi havia un problema estructural en el tema sanitari especialment en els llocs de difícil cobertura. És la primera vegada que a la Comunitat Valenciana s’ha regulat este tema amb la implementació d’una sèrie d’incentius perquè els professionals vulguen treballar en esta zona. Així, el departament de salut d’Elda concentra el 20% de les places oferides en el concurs de mèrits, amb 179 de més de 900 places.
D’altra banda, s’està treballant per a reduir les llistes d’espera i, de fet, la Comunitat Valenciana és la comunitat d’Espanya que ha reduït, en grau més alt, les llistes d’espera. A més, la Generalitat ha posat en marxa l’ampliació de l’edifici II de l’Hospital d’Elda, el Centre d’Especialitats i obres de millora en centres de salut de Novelda, el Pinós, Petrer I, Villena i Villena II. En qualsevol cas, soc un defensor de la necessària col·laboració públic- privada per a garantir la sanitat gratuïta.
P: Quan estarà a ple rendiment el nou Hospital d’Ontinyent?
R: El nou Hospital d’Ontinyent estarà a ple rendiment abans de l’estiu. El centre donarà cobertura a més de 54.000 pacients i ha suposat una inversió de 66,4 milions d’euros. Així, l’antic hospital s’adequarà com a centre per a pacients crònics i de llarga estada.
P: Quines mesures es plantegen per a afrontar la falta de metges a Ontinyent?
R: El departament de salut d’Ontinyent és una zona de difícil cobertura però es preveuen nous processos per a cobrir les places vacants. Actualment s’està resolent el primer concurs de mèrits per a cobrir vacants de facultatius en estes zones de difícil cobertura, amb 3.000 sol·licituds per a 902 places
P: Quin compromís hi ha per a ampliar els servicis sanitaris a Sueca?
R: La Generalitat està ultimant l’ampliació i reforma del Centre de Salut Integrat de Sueca, amb una inversió pròxima als dos milions d’euros. La posada en marxa al 100% està prevista per a este estiu. L’actuació inclourà 16 noves consultes, una sala de cirurgia menor, una nova sala de mamografia i un gimnàs de rehabilitació. A més, a l’Hospital de La Ribera s’ha posat en marxa una nova unitat de curta estada amb 11 llits i s’estudia ampliar l’àrea d’hospitalització amb 17 llits més.
P. Quan serà una realitat el nou Hospital General de Castelló?
R: L’inici de les obres està previst per al primer trimestre de 2027 i es posarà en marxa en 2033. El futur hospital comptarà amb una inversió superior a 250 milions d’euros, 765 llits, 31 quiròfans i una ampliació notable de l’àrea d’Urgències. A més, Sanitat treballa en la remodelació i ampliació de l’hospital actual, que des de fa un mes funciona en este centre la primera unitat multidisciplinària d’ELA i malalties rares.
