La inauguració de l’obra de Castejón ha culminat un cap de setmana dedicat a la memòria dels emigrants
La memòria de Vicent, Salvador, Josep, Joaquim i Eleuteri Cervera, Salvador i Fabian Aranda, Agustí Martínez i Fernando Miralles, que foren coneguts com “els deu d’Orba”, ha estat preservada al monument que l’Ajuntament del municipi ha inaugurat en homenatge als que van obrir el camí de l’emigració de la comarca cap a les Amèriques en recerca de la prosperitat.
El conjunt escultòric, modelat en fang i fos a bronze per l’artista il·licità establert en Dénia, Joan Castejón, ha pretès evocar de formà genèrica a tots aquells que a principis del S.XX van seguir aquella ruta i als familiars que van deixar ací per a salvaguardar el patrimoni familiar, els quals en la majoria de casos foren el motiu per a retornar a la terra dels seus avantpassats. 
Aquesta circumstància ha estat ressenyada als parlaments protagonitzats per la filòloga orbera, Teresa Morell, pel periodista Juli Esteve i per l’alcalde Joan Ignasi Cervera, que junt amb l’autor del bronze han descobert primer l’estàtua que reprodueix a un emigrant que vestit amb la seua millor roba escomet l’aventura i després el de la silueta de la dona i xiquet que deixa enrere temporalment que contempla la partida.
“L’emigració cap a Nord-amèrica, com tantes altres que hem viscut els orbers i orberes, demostren el nostre coratge davant l’adversitat. Conèixer el nostre passat ens convida a ser més empàtics amb totes aquelles persones que actualment arriben d’altres llocs del mon buscant exactament el mateix que aleshores vam fer nosaltres: trobar unes millors condicions de vida i un futur digne” han reivindicat com a epíleg del panell explicatiu que ambienta el rerefons del conjunt amb un apartat d’imatges que recreen l’èxode d’Orba cap a Nord-Amèrica de 1906 a 1920 -amb apartats com el cor partit, les raons el viatge tota una odissea, arribada, treball i destins-, una relació dels vaixells, el port i la data de partida d’on eixiren i els orbers que anaven a bord i una relació als que agafaren eixe mateix camí en altres èpoques posteriors.
“La nostra història s’explica en els fets, en els que hem anant coneixent i aprofundint al llarg de les jornades, però hem cregut important comptar amb un element físic con el monument que motive la necessitat de transmetre-la a les futures generacions”, ha manifestat l’alcalde per a justificar l’emplaçament del monument en la cruïlla entre els dos trams de l’antic carrer Major, que al remat, en el més orientat al sud prenguera el nom d’avinguda de les Amèriques, segons les dades aportades pel cronista Francis Caravaca.
La inauguració ha comptat amb una multitudinària assistència de veïns que han completat un recorregut per la reurbanitzada avinguda de Fontilles, on l’arquitecta Anna Bonet, ha ressaltat els criteris sostenibles i d’habitabilitat de cara a les persones aplicats en la redacció d’un projecte que abasta també el carrer Sant Antoni. En aquest últim punt, que també ha format part del trajecte, la comitiva ha fet parada davant de la pintura mural plasmada per l’artista Roseta, i composada amb els elements identificatius característics proporcionades per la guardonada amb el premi 9 d’octubre Ajuntament d’Orba 2023 de cara a representar la imatge comuna d’aquelles dones orberes que l’absència d’homes conseqüència del fenomen de l’emigració va portar a que es posaren al cap de la subsistència de les famílies per necessitat.
Tot això ha culminat el cap de setmana per a la recuperació d’eixa vessant de memòria històrica del municipi organitzat des de l’Ajuntament amb motiu de la commemoració dels 120 anys d’aquella primera expedició on la referida colla de joves orbers tractaren de fugir de la misèria causada per la fil·loxera. Aventura que, segons han rememorat la filòloga i investigadora Teresa Morell i el cronista, Francis J. Caravaca, es va fer pujar a un carro camí de Benidorm per a agafar un tren que els portara a Alacant, amb la intenció d’embarcar cap a Alger, des d’allí traslladar-se en un altre vaixell a Marsella, travessar en ferrocarril des de la França mediterrània fins a l’atlàntica per a, des del port de Le Havre, a bord del vapor Carthaginian, afrontar la travessera des de les bodegues fins al canadenc municipi de Hàlifax per a recalar finalment a Winnipeg com a operaris de la construcció de les vies ferroviàries en aquell país.
Així, sota el lema Llegat de coratge i empatia, el cap de setmana cultural ha comptat amb les xerrades L’èxode d’Orba a Nord-Amèrica i Protagonistes del procés migratòria als EE.UU. a càrrec dels referits Morell i Caravaca; les taules rodones Dones emigrants d’Orba, veu i experiència i Experiències migratòries passats i presents; la inauguració de l’exposició Valencians a Nova York (1892-1930); la projecció del documental Del Montgó a Manhattan 100 anys de somni americà d’Info TV i sopars de cabasset.
