“Aquests dies serveixen per a recuperar amistats que potser s’havien perdut”
Pere Lloret Martí és el president de la Federació de Moros i Cristians Sant Blai d’Altea, una responsabilitat que ha comportat mesos de treball i que concentra bona part de la seua activitat en les setmanes prèvies a les festes. Amb 47 anys d’història, els Moros i Cristians d’Altea continuen evolucionant sense perdre l’essència d’una celebració que, segons explica el seu president, té en la convivència i la participació alguns dels seus principals valors. Lloret destaca també la coordinació amb la Comissió del Santíssim Crist del Sagrari, amb qui comparteixen l’organització dels dies grans. Enguany, el programa incorpora alguns canvis, com l’avanç de l’horari del desfile i la creació d’un espai reservat per a persones amb mobilitat reduïda. El president anima els veïns i visitants de la comarca a participar en una festa que, assegura, està oberta a tothom.
PREGUNTA: Com ha sigut aquest any de treball al capdavant de la junta?
RESPOSTA: Ha sigut un any de molta faena. La part més complicada s’aglomera pràcticament en el mes de setembre, quan tots els tràmits burocràtics s’han de tindre entregats i és quan més pressa hi ha. Durant la resta de l’any també tenim feina, perquè hi ha molts actes i vas arreplegant informació, dades de gent i preparant coses, però quasi tota la feina es concentra entre finals d’agost i principis de setembre. 
P.: Per a algú que no les conega, com definiria les festes de Moros i Cristians d’Altea?
R.: Són la resposta a una tradició que es ve portant al poble d’Altea des de fa molts anys, com és vestir-se i disfressar-se. Històricament, sempre ens ha agradat als alteans disfressar-nos d’alguna cosa. Fa 47 anys, un grup de gent va decidir fer un pas més i donar-li un caràcter oficial i tradicional, com són les festes de Moros i Cristians.
Per a mi, el que representen és la unitat de tots per a tots. No importa de quin estament social sigues, perquè en festes estem tots per igual. Qualsevol persona pot formar-ne part i jo li diria a qui no les haja conegudes mai que es llance a entrar-hi, perquè serà benvinguda.
P.: Aquesta unió també es trasllada a la convivència amb l’altra comissió de les festes, la del Santíssim Crist?
R.: Evidentment. Són dues comissions que treballen pel bé de la festa i del poble. Cadascuna té les seues responsabilitats i toca aspectes diferents, però hem de treballar per a unir aquestes idees, que a voltes poden ser diferents, en benefici de la població.
P.: La festa té ja 47 anys i s’acosta als cinquanta. Com ha evolucionat durant aquest temps?
R.: Ha anat evolucionant, prenent més actes i fent-los cada vegada més rigorosos. Per exemple, fa uns anys a Altea érem coneguts com el poble de les cortines, perquè molta gent portava una xilava i encara no estava consolidat el tema del trage de festers. Ara cada vegada s’utilitza més i tinc la sensació que, quan vas pel poble, la gent va vestida com toca.
També ha evolucionat molt la música, que a Altea sempre ha sigut molt important. Es dona més protagonisme a les bandes, perquè toquen més i durant més temps, i es prioritza que hi haja una banda tocant abans que posar un equip de música.
Tot i els 47 anys, continuem sent una festa jove i continuem aprenent i evolucionant. Al voltant tenim poblacions com la Vila o Callosa que porten fent aquest tipus de festa des de fa dos-cents, dos-cents cinquanta o fins i tot més anys. Encara tenim molt a aprendre i molt de camí per recórrer.
P.: Què motiva la gent a implicar-se i participar en les festes?
R.: La motivació principal sol ser que coneixes algú, tens amistat o eres amic d’una persona que ja hi participa. Al final es tracta d’ajuntar-se en colles i grups amb els quals estigues còmode i passar quatre o cinc dies gaudint de la companyia de gent que, potser, durant la resta de l’any no pots veure.
Tots treballem i tenim les nostres vides familiars, i aquests dies serveixen també per a recuperar amistats que potser s’havien perdut amb el temps. És una raó per a afiliar-se a una companyia o a una esquadra.
P.: Com definiria la programació d’enguany?
R.: Tenim una programació prou bé. No és molt extensa, però tampoc és curta. Està prou equilibrada entre el divertiment de la festa i el compliment dels actes que s’han de fer. Tenim les ambaixades, les dianes, el desfile, els passacarrers… En definitiva, tot allò que ha de tindre una festa de Moros i Cristians per a ser reconeguda com a tal.
P.: Hi ha alguna novetat destacada enguany?
R.: Sí. Una de les novetats és l’avanç de l’horari del desfile, que passarà de les huit a les set de la vesprada. I enguany també tindrem un espai reservat per a persones amb mobilitat reduïda, al cantó entre el carrer Garganes i l’avinguda Jaume I, a l’altura de l’Altea Parc. D’aquesta manera podran gaudir del desfile de forma més còmoda i amb un accés millor.
P.: I, a nivell personal, quin és l’acte que més t’agrada i al qual no faltaria mai?
R.: Per a mi sempre han sigut les dianes, com a tirador que soc. És el moment en què més a gust estàs. És veritat que són a les huit i mitja del matí, però Altea té una llum particular i a eixes hores, quan estàs disparant, ja siga per la plaça de l’Església o vora el passeig, hi ha un moment especial, almenys per a mi.
P.: I dels desfiles? Podem avançar alguna cosa del que veurem enguany?
R.: La veritat és que no puc avançar-te massa, perquè quasi sempre els regnats i les alferesies es preocupen que no se sàpiga res. Fins i tot quan arrepleguem la informació, a vegades ens posen simplement ballet “x”, o animals “x”, però no especifiquen quin grup de ballet serà o quins animals eixiran. Tot es manté en secret i això també fa interessant el desfile, perquè t’obliga a vindre a veure’l i emportar-te la sorpresa.
P.: Què li sembla el cartell de les Festes?
R.: Per a mi ha sigut un encert haver buscat Serafina Buigues per a fer el cartell. Jo tenia clar que volia que fora una cosa original i diferent, i que no caiguérem en el recurs del format digital. Volia que fora una senya d’identitat, com ho és la pintura a Altea, i era el que em vaig marcar des del principi.
El problema és que l’any que ve crec que li ho he deixat prou alt i haurem de veure com ho solucionem.
P.: Per acabar, quin missatge llançaria als veïns d’Altea i a la gent de la comarca perquè vinguen a gaudir de les festes?
R.: Des de la Federació sempre convidem tots els pobles veïns i la gent de fora a vindre a veure els nostres actes, gaudir del desfile i de les ambaixades, i participar en els esdeveniments festius de la nit. Que se sumen als festers i que es note que el poble està en festa. Tot el món està més que convidat a vindre aquests dies.
