Elaborat pel divulgador Robert Miralles a partir dels Quinque Libri parroquials ha estat presentat al Dia del llibre
La commemoració del Dia del llibre a Ondara ha posat el marc a la presentació del Catàleg general dels noms i els cognoms del municipi, que ha estat configurat per part del cronista Robert Miralles a partir dels arxius parroquials i editat per l’Ajuntament.
La regidora de Cultura, Rosa Ana Marí, ha justificat la iniciativa en ares a la, segons ella “clara vocació de servir al poble” demostrada per l’autor “per a portar-nos a un viatge a través del temps que amb cada nom i cognom que apareix en les seues pàgines parla de les persones que han construït Ondara tal i com la coneixíem amb un treball d’investigació minuciós i profund que suposa un pont entre el passat i el present i és una ferramenta valuosíssima per a les futures generacions”. 
Aquesta consideració i la invitació general a gaudir d’una obra que permet la recerca dels cognoms i a redescobrir històries familiars mitjançant el volum ha estat compartida per l’alcalde, José Ramiro, per a qui “celebrem la paraula escrita però sobre tot la memòria i la identitat del poble amb un llibre que permet mirar cap enrere amb enyor i amb estima però també entendre el present”. En eixe sentit s’ha dirigit a la nombrosa concurrència que ha plenat el recinte del Prado per a demanar-li que “el creiximent no ens faça perdre l’ànima del poble i que Ondara continue sent un poble únic, i no una ciutat qualsevol”.
Així mateix, ha aprofitat per a agrair-li a Miralles els seus esforços per a preservar i posar en valor un patrimoni inmaterial com és la nostra història col·lectiva. “ Des de l’Ajuntament creiem que una de les funcions fonamentals de l’administració pública més propera és escoltar als ciutadans del poble i convertir les bones idees en projectes reals que arriben a la ciutadania i en eixe punt vam optar per canalitzar cap a la Regidoria de Cultura la proposta formulada per Robert en el vintè aniversari de la Casa de Cultura de cara editar este llibre”, ha manifestat l’alcalde per a informar que la publicació seria repartida de forma gratuïta tant al final de l’acte com demà diumenge a la Fira del llibre, on l’autor faria acte de presència per a signar tant aquesta com la resta de publicacions que ha elaborat al llarg de la seua trajectòria.
Per la seua banda, aquest últim ha reconegut als integrants de l’actual equip de govern d’Ondara la sensibilitat per a estar receptius a l’hora de fer possible un projecte concebut amb la finalitat últims de tractar de preservar la memòria de tots aquells que van poblar el municipi en el passat. Reconeiximent que ha fet extensible a la tècnica de Cultura, Ximi Vives, per la tasca portada a cap durant anys al front del departament.
La represa d’una tasca cinquanta anys després
El cronista, que s’ha dirigit al respectable per a preguntar qui sabia que l’origen de la celebració del Dia del Llibre es devia a l’editor valencià Vicent Clavel Andrés per a lliurar-li el primer dels volums de la col·lecció, ha confessat la seua passió des de jove per l’arxiu parroquial que fa més de cinquanta anys el va portar a començar a elaborar mitjançant fitxes manuscrites les dates de les que feia extracció, i el fet de que eixos documents feren malbé la tasca a causa de les inundacions de 1985, el va motivar a reprendre-la fa tres anys amb la col·laboració de la parroquia. Segons ha apuntat, ja amb l’ajuda de la informàtica ha pogut plasmar les consultes de vora 17.000 actes de bateig, 4.000 de casaments, i un altre elevat nombre de confirmacions, comunions i defuncions registrats als Quinque Libri des de 1623 fins a 1900.
Totes eixes dates i algunes aleatòries l’han portat a dividir el volum de l’any 1.000 fins a 1.300 per a tractar d’abastar aquelles deu generacions que tingueren a la musulmana Undara com a espai vital i que no conserven cap vincle amb els que poblen el terme municipal amb l’actualitat; de 1300 a 1600 amb especial incidència del permís demanat per Berenguer Cirera i la seua dona Margalida per a batejar al seu fill a l’ermita de Santa María del Castell d’Ondara, de la destrucció de la vila arran de la Guerra dels dos Peres que comporta l’arribada des de Murla de una seixantena de famílies musulmanes una vintena de cristianes entre les que es troba el Gavilà com a cognom més antic del municipi; i de 1600 fins a 1900 on, a través de les successives èpoques, van recalant la resta de cognoms que composen l’antroponímia ondarenca que arriba fins l’actualitat.
No obstant això, ha remarcat la tendència imperant als últims anys per a fer desaparèixer els noms tradicionals en benefici d’altres importats de tot arreu del mon, pel fet que, segons ell, la proliferació d’aquests “sembla que els noms de tota la vida siguen una cosa exòtica”.
En eixe punt, s’ha permès concloure amb una crida “a acceptar eixa situació i no aplicar la prioritat nacional que reclamen alguns, i amb això recordar que quasi tots hem tingut un iaio o familiar que na anat a Nova York, a Suïssa, a Alger, a Argentina o a Alemanya, i si els hagueren tractat com aquesta gent volen que ho fem haguera estat horrorós per a ells”.
