Dénia ha decidit acudir als tribunals per a desbloquejar el seu abandó del Consorci per al Proveïment i Sanejament d’Aigües de la Marina Alta. El ple va aprovar el dijous la interposició d’un recurs contenciós administratiu davant la falta de resposta de la Diputació. Segons l’equip de govern, l’ajuntament ha intentat sense èxit formalitzar la seua desvinculació.
L’estratègia municipal se centra en denunciar la desestimació per silenci administratiu de les reiterades sol·licituds enviades al Consorci. El regidor d’Hisenda, Paco Roselló, ha subratllat que el procés es va iniciar formalment el 30 de novembre de 2023. A pesar que la pròpia entitat va arribar a reconéixer l’acord de separació al setembre d’eixe mateix any, segons consta en el Butlletí Oficial de la Província, el Consorci no ha executat els passos necessaris per a fer efectiva l’eixida de l’ajuntament. Davant este estancament, el govern local ha habilitat a l’Alcaldia per a acudir als tribunals i designar a l’assessoria jurídica encarregada de la defensa dels interessos municipals.
L’alcalde, Vicent Grimalt, va ser molt crític amb la gestió de l’organisme, qualificant-lo d’entitat inoperant que només suposa gastos per al consistori sense reportar resultats tangibles. Durant la seua intervenció, Grimalt va revelar que, des de la seua incorporació a l’ens en 2015, no s’ha presentat ni un sol projecte destinat a resoldre les deficiències hídriques de la comarca. A més, es va referir a moments de dificultat, com el cas de Xaló fa dos anys, on va assegurar que l’organisme no va prestar cap ajuda als veïns que es van quedar sense subministrament potable mentres es canalitzava aigua cap a altres poblacions.
La postura del govern municipal és que cal abandonar un organisme que no complix amb les seues funcions resulta absurda i perjudicial. Grimalt va aclarir, a més, que l’eixida de Dénia no hauria de suposar un perjuí per a la comarca, assenyalant que actualment la mitat dels municipis de la Marina Alta no formen part del Consorci. Per a l’alcalde, la falta de transparència i la inacció de l’ens conviden a sospitar d’una gestió opaca, la qual cosa fa necessari que siga la via judicial la que dictamine el futur d’este organisme.
La mesura no va comptar amb el suport unànime de la corporació. Mentres que Gent de Dénia va optar per l’abstenció, PP i Vox van votar en contra de la interposició del recurs. Des de l’oposició es van plantejar dubtes sobre la viabilitat jurídica de l’acció i els possibles costos que podria suposar per a les arques municipals, a més de qüestionar la conveniència d’abandonar el Consorci en un tema que consideren d’especial sensibilitat, com és la gestió de l’aigua.
Per part seua, l’equip de govern ha intentat buidar estos dubtes assegurant que el procés no suposarà un gasto extraordinari, ja que la gestió serà assumida per l’empresa jurídica que ja presta els seus servicis a l’Ajuntament.
LA TAXA DE LES TERRASSES DEL PORT
Un altre conflicte judicial va ser tractat en la sessió plenària. Es tracta de la gestió de l’espai portuari i, concretament, en les liquidacions per l’explotació de terrasses. L’origen de la disputa es remunta al 13 de maig de 2020, quan la Direcció General de Ports va autoritzar l’Ajuntament l’explotació de sòl portuari a canvi del pagament d’una taxa. No obstant això, el conflicte va esclatar en descobrir-se, després d’una revisió tècnica, que l’àmbit d’esta autorització incloïa terrenys que ja no eren competència autonòmica.
La situació és clara per als servicis tècnics municipals: es tracta d’una superfície de 4.015,66 metres quadrats de domini públic que van ser cedits gratuïtament a l’Ajuntament per l’Estat a l’abril de 2022. D’este total, 1.375,54 metres quadrats són els que actualment s’utilitzen com a terrasses. El consistori defén que, a l’ésser l’Ajuntament l’actual titular d’eixos terrenys, resulta improcedent continuar abonant a la Generalitat una taxa per una activitat desenrotllada en sòl propi. El govern local sosté que esta anomalia comptable suposa un perjuí econòmic directe per a les arques municipals, que han estat pagant per una superfície la gestió i el benefici de la qual hauria de correspondre exclusivament al municipi.
Davant la falta de resposta de l’administració autonòmica després d’anys d’intents de negociació, l’Ajuntament ha optat finalment per interposar un contenciós contra este silenci administratiu. El regidor Roselló ha subratllat que la voluntat municipal no és només detindre el cobrament d’estes liquidacions futures, sinó també sol·licitar el reembossament de les quantitats ja abonades indegudament des que es va fer efectiva la cessió estatal. La intenció és regularitzar la situació patrimonial i acabar amb una doble imposició que l’ajuntament considera injustificable.
En este punt, Gent de Dénia es va abstindre, mentres que PP i Vox van votar en contra.
pleno Dénia
