- Es tracta d’una intervenció reconstructiva l’objectiu principal de la qual és alleujar el dolor i millorar la qualitat de vida
La cirurgia de pròtesi de genoll, coneguda mèdicament com a artroplàstia total de genoll, és un dels procediments indicats en pacients que patixen desgast sever de l’articulació, especialment per osteoartritis, així com per artritis reumatoide, necrosi òssia o seqüeles de fractures complexes. Quan el dolor és persistent, limita la mobilitat i no respon a tractaments conservadors, la substitució protètica es convertix en una alternativa altament efectiva.
“El genoll és una articulació sinovial complexa formada pel fèmur, la tíbia i la ròtula. En condicions normals, estes superfícies òssies estan recobertes pel cartílag articular, que permet un moviment suau i sense fricció. En l’artrosi avançada este cartílag es deteriora progressivament, provocant dolor, inflamació, rigidesa i deformitat. La cirurgia de pròtesi de genoll consistix a eliminar les superfícies articulars danyades i substituir-les per components artificials fabricats generalment en aliatges metàl·lics (com a cobalt-crome o titani) o polietilé d’alta densitat. Estos implants reproduïxen l’anatomia i biomecànica de l’articulació restaurant l’alineació i permetent novament el moviment funcional”, explica el traumatòleg i especialista en genoll de l’Hospital HLA San Carlos. “Existixen diferents tipus de pròtesis com les totals quan es reemplaça tota l’articulació, i parcials, quan només se substituïx un compartiment afectat. L’elecció depén del grau de deterioració, l’edat del pacient, el seu nivell d’activitat i l’avaluació clínica i radiològica”, afig el doctor.
Tradicionalment, este procediment es reservava per a persones majors; no obstant això, els avanços de disseny protètic i tècniques quirúrgiques han ampliat les indicacions a pacients més jóvens amb mal articular sever. El candidat ideal és aquell que presenta dolor crònic incapacitant, limitació significativa en activitats quotidianes, deformitat progressiva o fracàs del tractament farmacològic, fisioteràpia i infiltracions.
La intervenció dura aproximadament entre 60 i 120 minuts i es realitza sota anestèsia local o anestèsia general. En la majoria de casos, el pacient comença a mobilitzar-se el mateix dia o l’endemà, sota supervisió de fisioteràpia especialitzada. La rehabilitació és un component fonamental de l’èxit quirúrgic: inclou exercicis de mobilitat, enfortiment muscular i reeducació de la marxa.
