El moviment nascut de les gestions autonòmiques al llarg del País Valencià i, particularment, per Dénia i la nostra comarca va resultar important. Es reberen aquí documents, que obren a l’Arxiu Municipal, manifestant la satisfacció per aquell fet tan sorprenent per a l’època, que hem de recordar que es tractava dels primers mesos de la proclamació de la II República, el 1931, que tantes esperances havia suscitat. Entre altres, arribaren a Dénia els següents telegrames d’adhesió: Un del Centre Republicà de la Vila dient; literalment: que «acorda achuntarse espiritualment festa valenciana celebrà air amb eixa ciutat per creurelo un acte de avanç per a la formació del nostre estat valencià». Ho signava el president, Ángel Tomás. I ho hem reproduït amb el text no normalitzat d’aquell Centre Republicà. Per la seua banda, l’Ajuntament de la Vila, s’expressava també amb el mateix estil, tot congratulant-se per la celebració d’aquelles jornades valencianistes a Dénia, i utilitzant la paraula DIADA. Un altre escrit arribava també del III Congrés d’Universitaris Valencians, que deia «felicita ciutat per palesar seua valenciania quan cal reconstrucció País Valencià». El document anava signat pel president Carreres. Un altre escrit més venia signat per un «Grup de Valencianistes» amb el text que deia: «Grup Valencianistes prega porten cordial felicitació Dénia i pobles reunits Assemblea Vixca País Valencià» i el signaven Roselló Godim, Antón Martí i altres. El document venia de València ciutat. Volem destacar un fet que arrodonia artísticament i cultural la importància d’aquestes jornades reivindicatives del nostre valenciansime. El prestigiós tenor Cortis, el denier de fama internacional, va intervenir al carrer Campo cantant, sense micròfons, unes 10 àries d’òpera, entre elles les de Carmen, Payasos, La Boheme i Rigoleto. I després cantaria també vàries jotes i altres composicions valencianes. Això ens ho va comunicar Jaime Salort («Jaumet el de la llum»), un gran seguidor del cantant, de sempre, en un programa que li organitzaren per ràdio mots anus després. Tornant als actes d’aquella Assemblea de color valencianista, de l’any 1931, direm que l’Ajuntament de Muro d’Alcoi s’adheria a aquesta decisió. Com a Alacant no s’arribava a cap acord sobre l’Estatut, alguns ajuntaments del Nord, entre ells el d’Alcoi, acordaven adherir-se al que havia fet el de Dénia: l’avantprojecte d’estatut del PURA. Els municipis del Sud eren partidaris del sudestisme i del «levantinisme» desenvolupat davant la Dictadura de Primo de Rivera contra el valencianisme. L’Agrupació Valencianista Republicana proposava començar de zero un nou procés autonomista el setembre de 1932 per a superar les reticències de Castelló i Alacant, però els blasquistes del PURA no ho acceptaren i tornaren a mamprendre el seu vell projecte. Continuaren els seus tires i arronses, amb l’aparició d’Esquerra Valenciana el 1934. La repressió del govern espanyol en el Bienni Negre 1934-35 contra el valencianisme va inclinar cap a l’esquerra els sectors més joves i nombrosos amb la necessitat d’establir aliances i pactes amb grups polítics afins. L’Agrupació Valencianista d’Esquerra participava en actes antifeixistes tant organitzats pel PCE com per l’esquerra burgesa representada per Izquierda Republicana i Esquerra Valenciana. La reorganització més aprofitosa per al valencianisme seria la constitució del Partit Valencianista d’Esquerra al 8 de desembre de 1935 que reuniria diversos grups polítics. A principis de 1936, dues de les noves forces polítiques valencianistes -Esquerra Valenciana i Partit Valencianista d’Esquerra- s’integraven al Frente Popular, junt a Izquierda Republicana, Unión Republicana Nacional, el PSOE, el PCE i el Partido Sindicalista, obtenint molt bons resultats a les eleccions de febrer. Aleshores la iniciativa estatutària seria molt distinta a la del PURA de 1931, perquè trobaven un consens polític gràcies al pacte del Frente Popular. El 24 d’abril de 1936 el tinent d’alcalde de l’Ajuntament de València, Angelí Castanyer i Fons, com a representant del Partit Valencianista d’Esquerra, proposava en el Ple municipal de 24 d’abril de 1936 crear una comissió per a redactar l’Estatut d’Autonomia del País Valencià i fer els tràmits constitucionals pertinents per a la seua legalització. Era aprovat per unanimitat a València, i Castanyer encetava conversacions ràpidament amb les altres corporacions municipals i provincials per a convidar-les en el procés, que volien fos de tots. Continuarem.
