L’accés des de la mar haurà d’esperar
Per la seua complexitat, “ha sigut una intervenció llarga i costosa”, indicava la cap de l’àrea d’Arqueologia i Museus, Massu Sentí, en la presentació de la restauració de la Torre del Galliner i el Verger Baix del Castell de Dénia. Tant, que el que era ‘sant i senya’ del projecte -l’apertura de la Porta dels Reis, que donava accés des de la mar- s’ha tingut que ajornar. Tot i això, el resultat ha sigut més que satisfactori perquè els treballs han deixat al descobert estructures inèdites, com ara un oratori i el que degué ser la casa del portaler: l’encarregat de donar pas des del Portal dels Socors, la porta per la qual s’accedia a la vila medieval des de dins de la fortalesa i que estava connectada amb el Portal dels Reis. 
Els treballs han rebut una subvenció de més de 600.000 euros de l’1,5% Cultural de l’Estat
La delegada del Govern a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, acompanyada per l’alcalde, Vicent Grimalt, tècnics i membres de la corporació municipal, ha assistit hui dilluns a la presentació dels treballs de restauració, que han estat subvencionats pel Govern central amb més de 600.000 euros procedents de la partida de l’1,5% Cultural per a la conservació del patrimoni arquitectònic i històric.
En la visita, Bernabé ha anunciat que ja està feta l’adjudicació provisional per al següent projecte que es finançarà amb el 2% Cultural: la rehabilitació de la Torre de la Devesa del Castell, situada damunt del túnel. L’Ajuntament ha demanat una altra subvenció d’esta línia d’ajudes a principis d’enguany per a dotat d’accessibilitat el Centre d’Interpretació i millorar el Centre de recepció de visitants, la cafeteria, els lavabos i els itineraris de la plataforma superior de la fortalesa.
Aspiracions espirituals modestes
La complexitat dels treballs realitzats ha implicat modificacions en el projecte inicial. En una primera fase es va escometre la rehabilitació intensiva de la bateria de la Mar, una intervenció “molt meticulosa”, explicava s’aprecia perfectament des de l’exterior del castell. Després d’estos treballs, va haver de fer-se una parada tècnica davant les dificultats esdevingudes durant el procés de recuperació de la torre del Galliner, malmesa per unes actuacions de l’any 1972. Degut al seu mal estat, la intervenció prevista posava en perill la seua estructura i, per tant, s’ha hagut d’ajornar la seua rehabilitar i l’accés a la fortalesa des de la mar a través de l’anomenat Portal dels Reis. Tot i això, s’ha sol·licitat una subvenció al Pla Reforma per a desenvolupar un projecte posterior i recuperar l’entrada al castell des del vial que conduïa a l’embarcador.
Durant els treballs de l’accés al Verger Baix des de la porta dels Socors, s’inicià el desenrunat d’un potent dipòsit de terres que van posar al descobert un conjunt molt destacat d’estructures. Es feien necessàries també solucions tècniques més exigents que les contemplades inicialment per a salvar el desnivell.
Amb la retirada del sediment, es va descobrir un oratori o xicoteta capella (2,00 x 2,10 m), perpendicular a la muralla, situat junt a unes escales de deu graons i a la suposada casa del portaler. L’escala, conservada en un estat excel·lent, permet l’accés al pas de ronda de la muralla, així com als àmbits de la primera planta del portal.
L’oratori, explicava l’arqueòloga, es faria servir per a aspiracions espirituals modestes, posant les devocions a l’abast fàcil dels ciutadans. Els assumptes més complexos requeririen pujar a l’església situada dalt vila. Cal tenir en compte també que era freqüent situar oratoris junt a les portes amb la finalitat d’oferir protecció a la vila a la qual donaven accés. No es coneixen dades documentals al voltant de l’arquitectura de la capella, la data de construcció o l’advocació, si bé des de l’àrea d’Arqueologia, i atés que està situada junt al Portal dels Socors, s’aposta perquè estigues dedicada a la Mare de Déu dels Socors.
Como ocorregué amb les cases de la vila, la destrucció i enrunament del conjunt portaler amb oratori podria haver-se produït a conseqüència de la Guerra de Successió. Tot i això, el portal dels Reis -inferior- es mantindria per ser de gran utilitat. Probablement, segons el material fotogràfic de què es disposa, l’enrunament total del portal dels Reis esdevingué poc abans de 1928. La seua desaparició possibilitaria la construcció de cases recolzades sobre el parament de la pròpia muralla, la qual cosa fa impracticable la seua completa recuperació que implicaria l’enderrocament del segment de cases que discorren per la part elevada del carrer de Foramur.
Es podrà accedir a la zona del Verger Baix a partir de la pròxima setmana i a l’estiu s’organitzaran visites guiades
Finalitzat el projecte, el portal dels Socors ha quedat comunicat amb el portal dels Reis i amb el Verger Baix, mitjançant una llarga passarel·la que salva la forta pendent amb una disposició escalonada i que alhora preserva les estructures trobades.
Tot es podrà visitar a partir de la setmana que ve i formarà part de les visites guiades que es programen al Castell per a donar difusió al patrimoni històric de la ciutat.
Per què portal dels Reis?
El topònim portal dels Reis apareix a la documentació després de 1600, circumstància per la qual resulta suggeridor posar-lo en relació amb l’estada dels reis Felip III i Margarida d’Àustria a Dénia en dues ocasions, en 1599 i a principis de 1604. Sabem a través de la documentació que el rei emprava aquesta porta per a baixar al port i tornar al castell.
El document gràfic més antic que mostra el portal és la Perspectiva de Dénia de 1575 de Vespasiano Gonzaga, virrei de València, on l’accés està connectat al camí de la Mar que travessava el raval mariner fins l’embarcador o pont de fusta.
L’altre document d’excepció és el llenç de Vicent Mestre de l’embarcament dels moriscos en el port de Dénia, realitzat durant els primers mesos de 1613, on una llarga fila de soldats es dirigeix a la part alta de la fortalesa després d’accedir-hi per aquesta porta.
El Portal dels Reis constituix amb el Portal de Socors una unitat d’accés al recinte fortificat i a la vila des del sud-est. L’articulació d’un portal doble, afirma Massu Sentí, reforça la capacitat de defensa de la fortalesa i de la vila; i la seua ubicació a recer d’un mirador permet una millor vigilància del port.
Atesa la pervivència en ambdós accessos de determinats elements, el conjunt ha d’adscriure’s estructuralment a la fase islàmica de la fortalesa, tot i que la traça actual ha de posar-se en relació amb l’adequació del front marítim prèviament a 1575, quan es van bastir un seguit d’elements defensius o d’actualització de les estructures defensives com ara la torre del Verger, la torre del Portal dels Socors i la torre del Galliner.
D’aquests elements, la torre del Verger aporta una dada fonamental extrapolable al conjunt: la pedra fundacional mitjançant la qual coneixem que fou bastida l’any 1539 pel mestre d’obra Onofre Miralles.
