Un acte en el cementeri de Dénia recorda els més de 9.000 espanyols deportats als camps nazis
El 5 de maig de 1945 es posava fi a un temps de terror, de patiment, de crueltat i de violència. També un 5 de maig, de 2026, es commemorava al cementeri de Dénia l’alliberament del camp de concentració de Mauthausen-Gusen (Àustria). L’acte reunia un bon grapat d’estudiants d’un institut de la ciutat per recordar una data tan assenyalada. Els assassinats indiscriminats, les tortures, els treballs forçosos i la fam macaren el dia a dia dels camps d’extermini nazis, on foren deportats 18 ciutadans de la Marina Alta. El seu delicte no era cap altre que combregar amb unes idees, les de la República, i lluitar contra el feixisme. En la seua memòria, i en particular la dels quatre deniers presoners en el camp austríac, es llegia un manifest que convidava a no mirar cap un altre costat davant els discursos de l’odi, cada vegada més estesos. Perquè l’ombra tenebrosa del passat, llegia un dels estudiants de l’IES Sorts de la Mar, planeja sobre el present. 
Asensio Vives Rosselló, Jaime Crespo Vengut, José Ramis Grimalt i Vicente Pérez Bolufer foren els quatre veïns de Dénia víctimes del nazisme a Mauthausen-Gusen. Només un d’ells va poder eixir amb vida del camp d’extermini. Es veuria obligat a refer la seua vida a França. Per les seues idees, no podia tornar a casa seua.
La majoria dels espanyols deportats anaren a parar a eixe camp de concentració. Es calcula que foren més de 7.000, persones amb idees republicanes o que lluitaren contra el feixisme durant la segona Guerra Mundial. D’ells, més de 4.700 moriren o foren assassinats.
De tots eixos fets es va parlar dimarts al cementeri. Josep Ahuir, familiar d’un dels deportats de Dénia assassinat en un dels majors camps d’extermini del III Reich, remarcava la importància que els joves coneguen la història, a la fi que fets tan sagnants no es tornen a repetir. També va intervenir el cantant Jaume Ginestar, membre de l’Associació per la Memòria Històrica de Pego, que va interpretar dos temes: L’Estaca i Renàixer, cançó esta última composada per ell mateix i dedicada a un avantpassat seu, natural de Benimeli,que també va ser víctima del nazisme.
Flors i memòria
Molts dels assistents no havien sentit parlar mai dels altres camps de concentració que es van nomenar durant la lectura del manifest. Tampoc de l’Amical de Mauthausen, l’associació que promou actes d’homenatge com el d’eixe dia perquè la memòria històrica no es quede dormida.
L’Amical de Mauthausen agrupa als ex deportats republicans dels camps de concentració nazis, així com els familiars i amics, tant dels supervivents com dels deportats assassinats als camps. Va ser fundada en 1962 però es va veure obligada a treballar en la clandestinitat. No va ser legalitzada fins l’any 1978, al final de la dictadura franquista.
L’acte del cementeri va servir per honrar tots els defensors de les llibertats i la democràcia que moriren en la segona Guerra Mundial. També els tripulants d’un mercant francès fondejat durant la Guerra Civil al port de Dénia, el Brisbane. En el mes de juny de 1938 caigueren sobre ell les bombes feixistes -segons les últimes teories, llençades pels alemanys i no per l’aviació italiana, como la família d’un dels tripulants enterrats en el cementeri indica en la seua làpida-. El bombardejaren no una sinó vàries vegades, fins que es va afonar. Durant l’atac, moriren cinc persones innocents i alienes a la guerra.
En la placa que recorda les víctimes del nazisme i sobre la làpida del mariner francès del Brisbane es depositaren unes flors. La placa està situada just al costat de la que es va col·locar fa també uns anys -sobre la paret on van ser afusellades 49 persones acabada ja la guerra civil- per no oblidar les víctimes de la repressió franquista. Flors contra l’odi i per la memòria.
