La parestèsia és una alteració de la sensibilitat que es manifesta sense que existisca un estímul extern evident, com ara un colp o un canvi de temperatura. Des del punt de vista fisiològic, ocorre quan es modifica la manera en què els nervis transmeten informació cap al cervell, la qual cosa ocasiona situacions en què el pacient sent que se li “adorm” una cama després d’estar molt de temps assegut, o nota un formigueig a la mà després de recolzar el braç sota el cap. El Dr. Dionis Cheli, especialista en neurologia de l’hospital HLA San Carlos, explica que estes sensacions ocorren perquè “el sistema nerviós funciona com una xarxa complexa de cables elèctrics: si un d’estos cables es comprimix, s’irrita o es danya, el senyal pot distorsionar-se”.
Per a l’especialista del centre HLA, la forma més habitual és la parestèsia transitòria. “Apareix quan s’exerceix una pressió prolongada sobre un nervi o s’interromp momentàniament el flux sanguini cap a una zona del cos. Creuar les cames durant molt de temps, mantindre una postura rígida davant l’ordinador o dormir sobre un braç poden provocar este fenomen. En canviar la posició, la circulació es restableix i el nervi recupera la seua funció normal; llavors sorgeix un ‘formigueig’ abans que la sensació desaparega per complet”.
Tanmateix, quan el formigueig es torna persistent, freqüent o apareix sense una causa aparent, pot tractar-se d’una parestèsia crònica. En estos casos, pot estar relacionada amb alteracions més profundes. Problemes de columna que comprimixen arrels nervioses, deficiències de vitamina B12, neuropaties associades a la diabetis o malalties neurològiques com l’esclerosi múltiple poden manifestar-se inicialment amb canvis en la sensibilitat.
La clau està en el context. Si el formigueig apareix de forma aïllada i desapareix en minuts, rarament té importància clínica. Però si es prolonga, afecta sempre la mateixa zona, s’acompanya de debilitat muscular, pèrdua de força, dificultat per a coordinar moviments o alteracions de la parla i la visió, és fonamental consultar amb un professional de la salut. El cos, en estos casos, podria estar advertint sobre una alteració que requereix diagnòstic i tractament.
És important posar el foc en el context en què es produeix la parestèsia; segons el Dr. Cheli, «si el formigueig apareix de forma aïllada i desapareix en minuts, rarament té importància clínica. Però si es prolonga i afecta sempre la mateixa zona, s’acompanya de debilitat muscular, pèrdua de força, dificultat per a coordinar moviments o alteracions de la parla i la visió, és fonamental consultar amb un professional de la salut. El cos, en estos casos, podria estar advertint sobre una alteració que requereix diagnòstic i tractament»
L’abordatge mèdic comença amb una avaluació clínica detallada en la qual es poden sol·licitar estudis complementaris com anàlisis de sang, proves de conducció nerviosa o imatges de la columna vertebral. El tractament dependrà de la causa: des de corregir un dèficit vitamínic fins a controlar una malaltia metabòlica o alleujar la compressió d’un nervi.
“La parestèsia és una manifestació freqüent i, en la majoria dels casos, benigna. Forma part de l’experiència humana quotidiana. Escoltar els senyals del cos és una manera de cuidar la salut”, conclou el Dr. Cheli.
