- La planta endèmica dels penya-segats d’Alacant i Eivissa es va considerar extinta entre 1930 i 1986
El pla de recuperació de la Silene d’Ifac (Silene hifacensis) està donant resultat. L’esforç per reintroduir l’espècie en el medi natural ha permés que hi haja 50 poblacions actives en l’actualitat, amb al voltant de 900 plantes. Poden semblar poques. Però l’opinió del lector serà una altra si es fixa en les següents dades: entre els anys 1930 i 1986 l’espècie es va considerar extinta en la flora continental europea i en 2023 les quatre poblacions originals que quedaven en la Comunitat Valenciana van desaparéixer per complet.
L’alarma per l’extinció de l’espècie -el nom de la qual està clarament lligat a Calp i la Marina Alta- va donar peu als primers treballs de conservació. Davant el preocupant panorama al qual s’enfrontava la Silene d’Ifac, la Generalitat Valenciana va aprovar un pla de recuperació en 2008 -revisat i millorat en 2015- amb l’objectiu de salvaguardar-la en el territori valencià. En aquell moment només quedaven quatre poblacions naturals amb menys de 100 exemplars i, des de llavors, van anar decreixent. En 2018 no quedaven més de 20 plantes i en 2023 eixes poblacions originals van desaparéixer per complet.
Els esforços per reintroduir l’espècie en el medi natural han sigut constants i han donat bons resultats. Les 900 plantes actuals distribuïdes en 50 poblacions són fruit d’eixe treball, basat en les traslocaciones.
Multiplicació de llavors
Les llavors de la Silene d’Ifac s’han multiplicat en diversos horts productors, coordinats pel Servei de Vida Silvestre i la Xarxa Natura 2000, situats en diferents instal·lacions. Entre elles, els parcs naturals del Montgó, Ifac, Serra Gelada i els jardins municipals de l’Alfàs del Pi, així com en el Centre per a la Investigació i Experimentació Forestal (CIEF).
Al llarg d’aquests anys s’han produït quasi 17 milions de llavors, de les quals aproximadament la meitat han sigut utilitzades per a la introducció en camp mitjançant sembres orientades a la creació de les noves poblacions. Actualment, es conserven al voltant de 9 milions de llavors en el banc de germoplasma del CIEF.
La resta de les llavors es van sembrar en llocs seleccionats específicament per les seues característiques favorables per a albergar aquesta espècie, la qual cosa va afavorir la seua reproducció.
Present en els penya-segats del nord de la província d’Alacant, la Silene hifacensis és una espècie endèmica iber-balear, que creix també en els penya-segats litorals i illots d’Eivissa. Es tracta d’una veritable raresa botànica protegida pel seu altíssim valor ambiental, ecològic i científic.
La Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori considera aconseguits els objectius plantejats en el pla de recuperació per a salvar-la de l’extinció. Així ho arrepleguen les conclusions de la VIII reunió de coordinació de l’equip de treball per a la recuperació de l’espècie, en el qual ha participat el Servei de Vida Silvestre i Xarxa Natura 2000, amb la col·laboració dels parcs naturals de Montgó, Serra Gelada, Ifac, el Grup d’Intervenció en Altura dels Agents Mediambientals i els ajuntaments de la zona.
En la trobada s’ha abordat l’estat de compliment del pla de recuperació i la situació actual de l’espècie, els treballs realitzats durant l’últim any -censos, noves experiències de sembra, etc.-, la situació del banc de germoplasma i l’estat dels horts llavorers.
Un dels punts destacables ha sigut l’impacte de la sequera en aquesta espècie, que com s’ha indicat ha provocat una reducció del nombre d’exemplars en algunes poblacions, i fins i tot l’impacte de la dana, que va arrasar l’hort llavorer en el CIEF.
Malgrat això, l’evolució de la producció s’estima molt satisfactòria i els informes tècnics avalen la recuperació de la planta en el litoral alacantí així com el compliment dels objectius del pla de recuperació, que compta amb finançament europeu.
