Eduardo Monfort Bolufer, exalcalde de Xàbia i regidor durant 26 anys, ha mort aquest diumenge als 68 anys després d’una llarga malaltia. Va ser alcalde en dues etapes, entre 1999 i 2000 i entre 2005 i 2011, i va tindre un paper destacat en la política municipal durant gairebé tres dècades.
Monfort va ser regidor durant 26 anys i va ocupar l’Alcaldia durant huit, primer entre 1999 i 2000 i posteriorment entre 2005 i 2011. El seu recorregut el va convertir en una de les figures més reconegudes de la política local durant el canvi de segle i en un dels principals representants del centrisme al municipi. 
La seua carrera política va començar el 1987, quan va aconseguir la primera acta de regidor amb Aliança Popular. Amb el pas dels anys va fundar Centristes, una formació que posteriorment es va aliar amb el Bloc i que acabaria donant lloc a Bloc-Centristes.
Dues etapes al capdavant de l’Ajuntament de Xàbia
El primer accés de Monfort a l’Alcaldia es va produir el 1999, després d’un acord entre PSPV, PP, Centristes i Bloc. Encara que la seua candidatura havia sigut la menys votada, el pacte va permetre formar govern davant de Juan Moragues, que havia guanyat les eleccions amb Unió Valenciana.
Aquell primer mandat, però, va tindre una durada limitada. El 2000, Moragues, ja integrat en Ciutadans de Xàbia, va arribar a un acord amb el PP i el seu portaveu, Jaime Sapena, per a presentar una moció de censura. Sapena va assumir aleshores l’Alcaldia, que va mantindre fins al 2003.
Monfort tornaria al govern municipal el novembre de 2005, aquesta vegada mitjançant una altra moció de censura i com a líder de Bloc-Centristes, amb el suport del PSPV.
Posteriorment, les eleccions de 2007 li van proporcionar un dels moments més destacats de la seua carrera. La seua formació va obtindre set regidors i gairebé 3.000 vots, un resultat històric que va consolidar la seua posició en la política local.
Durant aquella etapa, Monfort va defensar la necessitat de frenar el fort creixement urbanístic que experimentava Xàbia abans de la crisi del totxo. També es va oposar a les ampliacions portuàries i va protagonitzar la polèmica peatonalització del nucli urbà.
Tanmateix, la seua trajectòria va tornar a estar marcada pels canvis d’aliances. Després d’iniciar el mandat amb el PSPV, va acabar trencant amb els socialistes i va arribar a un acord amb el PP i Juan Moragues, un dels seus principals adversaris polítics durant anys.
Les eleccions de 2011 van suposar un retrocés per a la seua formació, que va passar a comptar amb tres regidors. Monfort va cedir aleshores l’Alcaldia al socialista José Chulvi.
Finalment, a l’abril de 2013, va presentar la dimissió com a regidor després de gairebé tres dècades a l’Ajuntament de Xàbia. Des d’aleshores va romandre allunyat de la primera línia política.
El colp personal que va marcar els seus últims anys
A la seua trajectòria pública es va sumar una tragèdia familiar que va marcar profundament Monfort. El 7 de maig de 2017, el seu fill Edu, de 28 anys, va morir després de ser atropellat per una dona èbria a Oliva mentre practicava ciclisme.
En aquell mateix accident també van perdre la vida José Antonio Albi i Luis Alberto Contreras. El succés va provocar una profunda commoció i Monfort va reclamar aleshores «prudència, respecte i sentit comú perquè les famílies no es queden sense fills».
El funeral se celebrarà aquest mateix dia a les 17:30 hores a la parròquia de Sant Bertomeu.
L’Ajuntament de Xàbia ha expressat el seu pesar per la mort i ha recordat les dues etapes de Monfort al capdavant del consistori. A més, ha decretat un dia de dol oficial com a reconeixement a la seua dedicació al municipi. Durant aquesta jornada, les banderes onejaran a mig pal als edificis municipals.
Amb la seua mort, Xàbia perd una figura que va participar activament en l’evolució política del municipi durant gairebé tres dècades i que va ocupar l’Alcaldia en dos moments diferents de la seua història democràtica.
