“Els promotors portem dient això del caos urbanístic i les sentències milionàries i només ho pensen ells”
La planificació urbanística, la mobilitat i l’accés a l’habitatge són tres dels eixos del departament de Territori, que dirigeix Maria Josep Ripoll. La regidora afronta el tram final de la legislatura amb projectes pendents, com l’accés al port des de la carretera Dénia-Gandia. També s’està treballant en l’ordenació pormenoritzada del Pla General.
PREGUNTA: S’està parlant amb la Conselleria per aconseguir desbloquejar la Ronda Nord per a poder tindre un accés adequat al port?
RESPOSTA: Sí, hi ha converses. Però és un tema complex perquè des de l’Ajuntament sempre hem defès que tant el port com l’entrada a Dénia, que és la CV-725, són dues infraestructures autonòmiques i necessiten estar connectades, que no ho estan. Estan connectades per carrers locals. I jo pense que és una inversió pública que s’ha de fer. En canvi, el que estan plantejant ací és que siga la ciutat la que pague aquesta connexió. Com? Construint torres. A base de construir torres no ens pareix el més apropiat. I volem impedir que este accés al port vaja a condicionar com ha de ser la ciutat del futur. No ens pareix just esta qüestió, i estem en converses.
P: Hi ha projectes que sí aniran endavant dins d’esta legislatura, com el centre de barri de París Pedrera o les aules per a la futura ciutat universitària.
R: Sí. L’aulari és una altra subvenció dels Next Generation. I el que tenim pendent és a nivell de projectes. L’única obra que s’ha fet de cara a aquesta futura ciutat universitària és Torrecremada, la rehabilitació de la qual està vinculada al projecte del futur campus i aulari.
P: Van realitzar-se les obres de reurbanització en Les Roques i el carrer Elx?
R: Això sí que són projectes que ja és directament realitzar l’obra. Tenim finançament de la Diputació en el pla Planifica. Es tracta de la remodelació d’uns carrers de es Roques -Sant Pasqual i un trosset de Sant Sebastià- amb plataforma única. Ja vam fer reunió amb els veïns perquè conegueren el projecte, i el carrer Elx, on també vam fer una intervenció. Ara mateix, per exemple, estem realitzant ja una obra a Les Bassetes. Estem renovant el parc infantil al costat del xiringuito. I per a l’any que ve hi haurà també un nou parc d’aigua perquè els xiquets puguen jugar amb jocs d’aigua i refrescar-se un poc.
P: Té preocupació pel resultat de les sentències als recursos contra el Pla General?
R: La veritat és que no. Jo estic molt tranquil·la, perquè s’ha fet molta feina i s’ha fet bé. S’ha intentat tindre totes les qüestions que eren vinculants, necessàries i obligatòries cobertes, i està aprovat per la Conselleria. Aquí no s’ha fet res d’amagat; s’ha exposat mil vegades al públic, s’ha comptat amb tots els informes possibles i ha sigut aprovat definitivament per la mateixa conselleria, que va informar favorablement el Pla General. Per tant, tranquil·litat absoluta. El que sí que hi ha és molt de rum-rum, perquè al final hi ha contenciosos que busquen dues coses: hi ha qui presenta un contenciós per defendre els seus interessos particulars, demanant una modificació puntual per satisfer interessos concrets; i una altra cosa són els que van a per totes i diuen: “si vostè no em fa cas, ho tombe tot”. Això al final és una mena de xantatge que jo pense que quedarà en res.
P: S’està avançant en el pormenoritzat?
R: Sí. Estem tots els plans a la vegada. La gent ha de ser conscient que treballem en diferents equips i en paral·lel, tot i que cadascú té un ritme diferent. Els que van més avançats són el de La Xara i Jesús Pobre, que prompte l’aprovarem, i després els següents seran Les Marines i el Montgó, que vindran en una segona tanda.
P: Quines previsions tenen de cara al final de la legislatura?
R: Nosaltres estem treballant amb tot el rigor possible perquè volem acabar tot el tema del planejament, que no és fàcil. El problema és que els terminis són sempre molt llargs per les respostes al públic i pels informes sectorials necessaris, la qual cosa ho retarda molt. Però la meua idea és, abans que acabe la legislatura, deixar avançat tot el que puguem perquè els que vinguen després -i esperem continuar nosaltres- puguen acabar-ho.
P: Es podran fer canvis?
R: No tinc una vareta màgica, però hem de buscar la fórmula perquè aquest Pla General, que ha de viure 20 o 30 anys, puga adaptar-se als canvis constants del nostre món sense necessitat de començar de zero.
P: La problemàtica per la falta d’habitatge està ara damunt de la taula. De quina manera poden ajudar els nous decrets del govern a resoldre la situació a nivell local?
R: No me’ls he estudiat a detall i a fons, però sí que hi ha alguna coseta que ens permet aplicar i començar ja amb xicotetes mesures. Per exemple, que els lloguers es puguen prorrogar, o plantejar alguna qüestió que té a veure amb la fiscalització i l’increment de l’IBI per a habitatges buits o apartaments turístics. Hem d’aprofundir més en els textos per veure la incidència real.
P: Per què està tant parada la conversió del solar de les antigues cases del ferroviaris en vivendes protegides?
R: Ara mateix a l’administració el que s’està fent és redactar un projecte de vivenda pública per a eixe solar.
P: Resulta curiós que a través de Casa 47 s’anuncien 46 vivendes a Dénia i en canvi a Pedreguer, un municipi amb menor tamany, s’hagen adjudicat 66.
R: Una cosa important que la gent ha d’entendre de Casa 47 és que no es tracta d’anar traient dues cases aquí, tres allà o una dotzena en un altre lloc. L’important no és el nombre de cases, sinó el model. Estem parlant que s’estan recuperant habitatges que estaven en fons de la Sareb, habitatges perduts i buits, per posar-los en el mercat de lloguer assequible com a habitatges públics que ho seran sempre, sense desafectar-se. Perquè el que ens ha passat en este país des dels anys 50 és que s’han invertit milions de diners públics a construir habitatge públic, però després es desafectava i passava a ser propietat privada i negoci. Això ja no passarà més. Aquestes 46 cases a Dénia seran públiques al 100%. Al final es tracta d’anar al model de Viena i de molts països europeus. Què passa? Que hem de començar a construir-lo quasi de zero perquè tot el que teníem s’havia perdut en el mercat privat. Però vindran més vivendes; hi ha solars del Ministeri on s’edificarà, i a poc a poc anirem ampliant este camp.
P: Què pensa de les recents crítiques de l’Associació de Promotors, que considera que n’hi ha caos urbanístic a l’Ajuntament de Dénia? A més, acusen a la Generalitat de ser còmplice d’esta situació.
R: Portem dient això del caos urbanístic, les sentències milionàries i tot això des del 2015, des que soc regidora d’Urbanisme. Han passat 11 anys. Jo pense que hem fet un gran esforç per ordenar la ciutat i escoltar els veïns, perquè al final el Pla General Estructural és legítim. La gent ha participat i ha dit la seua, i això és molt important, a banda de tindre tot el suport legal i els informes correctes. Pense que això que diuen els promotors només ho senten ells; la ciutadania no participa d’esta opinió, i si acusen la Conselleria, ja són qüestions entre inferiors.
P: En el seu comunicat asseguren que s’està mercadejant amb les reserves d’aprofitament a esquenes de l’administració autonòmica.
R: És que en aquest poble tenim una barbaritat de reserves d’aprofitament que són metres quadrats en un paperet, estan en l’aire i no estan materialitzats. Això de l’aprofitament significava que si en tenies una, podies demanar a l’Ajuntament que te l’expropiara i te la pagara en diners si no es podia materialitzar per manca de sòl. Això era un mercat negre que tenien, i l’hem rebentat i punxat creant un registre transparent on estes reserves han d’estar inventariades. Ara qui vulga consumir esta reserva pot canviar-la per altres metres quadrats, materialitzant-la realment. Els l’hem punxat i per això estan tan enfadats.
