La regidora de Territori, la socialista Maria Josep Ripoll, ha rebut este dilluns en el seu despatx a CANFALI per a parlar de temes del seu departament. Ripoll ha criticat l’actitud de la Conselleria, dirigida pel PP, a la qual acusa de voler canviar les regles de joc de l’urbanisme gràcies a una nova llei. A més, considera que el Pla General de Dénia té «llarga vida».
JOSÉ VICENTE BOLTA
JOSÉ VICENTE BOLTA/
P: Hi ha els qui pronosticaven que amb l’aprovació del Pla General anava a arribar el caos a Dénia. Què ha passat?
RESPOSTA: Des del 2023 tenim un Pla General aprovat i feia moltíssima falta, perquè portàvem 20 anys amb plans generals transitoris, temporals… És a dir, sense un model. El que havíem estat fent era allargar el que es tenia per planejament des dels anys 80.
P: Sobretot la seguretat, no?
R: Però… No sols ens dona seguretat jurídica… Se’ns ha aplicat de tot… Però també ha ordenat l’espai. I ha pres unes decisions estratègiques de cara al futur. Hem sigut 20 anys amb plans i els últims. Cada vegada que s’aprovava un pla d’estos transitoris anava perdent consistència. I ja no teníem ni espais de futur creixement previstos.
P: Es van incrementar les llicències?
R: L’any 22 i en el 23 si que va haver-hi un increment per damunt de l’habitual de llicències d’obra. Per què? Perquè se sabia que podia caure un pla general nou i que sabíem que anava a ser restrictiu en comparació amb el que… Moltíssima gent va presentar llicències d’obra entenent que podria aprovar-se el pla general, que el veiem vindre ja. I el 22 i el 23 van tindre més llicències d’obra per això motiu. Van tindre un xicotet de llicències d’obra per a això motiu. Hui dia, la situació ja s’ha normalitzat.
P: I ara?
R: Estem donant llicències i hi ha molta gent, cada vegada més, que està gastant les ECUPs, les entitats col·laboradores, i en tres mesos tens la llicència. Quan entra la documentació de l’ECUP correcta, amb tot el que et correspon, és que la tens en tres mesos.
P: Com va el detallat?
R: El que hem exposat al públic és només la tramitació ambiental. I ara enguany anem a continuar fent més exposicions al públic. Hi ha informació, però sobretot de caràcter ambiental. La informació que ells estan buscant (els promotors), la que ells volen, encara no està exposada al públic. Això és el que els posa una miqueta nerviosos. Ja arribarà eixa fase i podran presentar al·legacions.
P: S’ha quedat curt el Pla General respecte a nombre d’habitants de la ciutat?
R: Hi ha un talp màxim de població perquè el Pla General l’has de fer en funció d’uns màxims, que calcules, però és que també el nostre Pla General quan naix, està acotat per l’estratègia territorial valenciana, que era vinculant. No podíem créixer més de tantes hectàrees, ja suposava tants habitants.
P: Ha canviat la situació?
R: Ara ja sí. Des que governa el PP en conselleria, tot val, i tot és urbanitzable, encara que siga inundable, no importa. Ara hi ha creixement infinit. El Pla General Estructural no va nàixer en un context de creixement infinit, era un context de tot molt mesurat. El Pla General va continuar, estic convençuda, amb molts anys de vida i continuarà desenrotllant-se. Però el fonamental del Pla General Estructural no són estos números claus de 50.000 o 100.000 habitants com a màxim. El que és important és sobretot esta ordenació del territori, esta planificació a llarg termini, com intenta fer créixer la ciutat en els plans més pròxims al nucli urbà, i com intentar d’alguna manera baixar l’edificabilitat i consumir totes aquelles reserves d’aprofitament que han anat donant-se durant els anys, i que són metres quadrats, virtuals, que són allí i que hi ha d’anar consumint-los.
P: El PSPV, el seu partit, s’ha oposat frontalment a la nova llei de la Generalitat. Per què?
R: Pense que la protecció del territori és un tema que no pot ser discutible. Primera, per motius bàsics de seguretat. Temes d’inundabilitat. En espais que són inundables, no es poden edificar per seguretat de les persones. El que ja tenim edificat, veurem com es pot solucionar. I després, totes estes zones protegides també tenen un valor ambiental, ecològic, cultural, també, paisatgístic… Estes coses s’han de preservar perquè, al final, si ho urbanitzem tot, deixarà de tindre cap encant.
Si volem viure el turisme, si volem continuar sent un referent a nivell turístic, haurem de protegir el nostre territori i no créixer infinitament. I la manera de créixer també és important en com anem a créixer, evidentment.
P: L’accés al port per la futura Ronda Nord continua pendent.
R: El Pla General Estructural diu que esta infraestructura d’accés al port és una infraestructura que ha de sufragar Conselleria perquè connecta la carretera d’entrada de les rotondes i el port, que són dos infraestructures autonòmiques. Conselleria no té gens d’interés en aixó. Conselleria està més interessada en els pelotazos urbanístics perquè si ara van aprovar una llei en la qual tot és urbanitzable i si li posem foc a una parcel·la després la podem classificar, és igual. I ara, el 2026, saps? Tornem als anys 90? És un déjà vu de tot el que està passant a nivell urbanístic amb este Consell del PP. És un déjà vu dels anys 90. I això és inacceptable. Sé que és molt golos edificar allí, però a nivell territorial i ambiental no podem entrar en esta voragine regressiva. Hem d’avançar, no tornar arrere.
P: L’Ajuntament ha sol·licitat a la Conselleria la declaració de zona tibada de vivenda, que ha passat?
R: Ni ens contesten. A Navarra, gràcies a aplicar esta qüestió de les zones tibades, han baixat els preus un 8%. A Barcelona també estàvem baixant els preus. Tampoc són mesures immediates, però si que tenen un efecte. I la gent, segons la llei valenciana de la funció social de la vivenda, la gent que lloga vivendes a preus tasats, inferiors al que estan demanant-se, té dret a desgravar després la seua declaració de la renda. Al final el propietari també té avantatges. Ens haurien de declarar com a zona tibada per a poder controlar els preus.
P: Què pot dir del sol reservat per a vivenda pública?
R: Cada sector ha de tindre un percentatge per llei obligat que, per cert, la nova llei del sòl baixarà els percentatges. Què vol dir això? És a dir, un senyor que presenta un PAI, presenta un sector per a desenrotllar, ara amb la nova llei del sòl el dia que s’aprobe el mínim legal són 30%, podrà ser menys. Ho justificarà i podrà fer menys. Cada sector té la seua vivenda i, a banda, hi ha vivendes parcials per a ells que són del Ministeri i esperem que puguen presentar projectes i tindre vivenda assequible.
P: Està donant complicacions la redacció del pla pormenoritzat?
R: El més important del pormenoritzat són les alineacions dels vials, l’amplària que tindran els vials, quins vials seran, efectivament, públics i, sobretot, el que més els interessa als propietaris del sòl és les edificabilitats.
P: Hi ha des del seu departament un diàleg amb el sector de la promoció i la construcció?
R: Si que tenim diàlegs amb empreses que venen a assentar-se amb nosaltres, evidentment, cada u, a explicar el que li interessa fer. A nivell d’associacions, sobretot amb el CEDMA. Amb el seu president, que és Benito Mestre, tenim una relació molt cordial, i podem estar en desacord en moltes coses, però la relació és cordial, i parlem de moltes coses. Hi ha associacions en què és més complicat poder parlar.
P: Davant les crítiques a la gestió del departament de Territori, que li pot dir als ciutadans? O a la gent no el preocupen les qüestions urbanístiques?
R: A la gent el preocupa l’accés a la vivenda, els preocupa arribar a final de mes… Des del punt de vista del planejament de la ciutat, jo pense que el que el preocupa la ciutadania dempeus és viure amb un mínim de qualitat urbana. Que els carrers estiguen bé, que puguen aparcar el cotxe encara que siga lluny de casa… Dénia ha millorat moltíssim en això i a nivell de planejament, Dénia té les dotacions necessàries. La seguretat jurídica que ens dona el planejament no és només per als constructors. En general, és molt trist que només els interesse als constructors i als propietaris del sol, perquè al final ens juguem molta qualitat de vida en un pla general.
P: Tornant a la Ronda Nord, com està el tema? S’esta negociant?
R: Ara mateix cal traure un pla parcial per a poder executar això que hi ha. I és en el qual estem treballant des de l’Ajuntament 
P: La última pregunta: Nos comeremos la mona en Torrecremada.
R: Tengo la esperanza que sí. Llevamos casi cuatro años de obras. Se ha hecho muy costosa. Nos ha pasado de todo. La casa estaba en unas condiciones terribles. Ha sido complicado.
