El neuroma de Morton és una afecció del peu que produeix una sensació de dolor punxant o ardor en la part anterior del peu, especialment entre el tercer i quart dit, acompanyada, a vegades, de formigueig o entumiment.
Eva Pérez, especialista en podologia de l’hospital HLA Sant Carles comenta que “el neuroma de Morton és un engruiximent del teixit que envolta un dels nervis plantars, provocat per irritació o compressió repetida. Aquesta pressió constant acaba influint en el nervi, que reacciona inflamant-se i augmentant de grandària, la qual cosa al seu torn intensifica els símptomes”. “Entre les causes més habituals”, contínua, “es troba l’ús de calçat inadequat, especialment sabates estretes o de taló alt que comprimeixen els dits del peu. També poden influir factors anatòmics, com tenir els peus plans, un arc plantar elevat o deformitats com els galindons”.
En les fases inicials, el dolor pot ser ocasional i està relacionat amb l’ús de determinat calçat o amb la pràctica d’activitat física. Amb el temps, la molèstia pot tornar-se constant i intensa arribant a dificultar caminar o romandre dempeus durant períodes prolongats. 
El diagnòstic es basa en la descripció dels símptomes pel pacient i en l’exploració física en la qual és habitual pressionar la zona afectada per a intentar reproduir el dolor o detectar un petit espetec característic. L’ecografia o la ressonància magnètica són proves que es poden afegir per a confirmar el diagnòstic.
Eva Pérez apunta que “el tractament, en la majoria dels casos, s’opta inicialment per mesures conservadores com el canvi de calçat, prioritzant sabates àmplies, còmodes i amb bon amortiment. L’ús de plantilles ortopèdiques també pot resultar molt útil, ja que ajuden a redistribuir la pressió al
al peu i a reduir la càrrega sobre el nervi afectat. Es recomana evitar activitats que agreugin els símptomes almenys de manera temporal, i en alguns casos es poden utilitzar medicaments antiinflamatoris per a alleujar el dolor”.
La podòloga afegeix que “existeixen altres opcions com les infiltracions amb corticoides, que poden disminuir la inflamació i proporcionar alleujament. Només en els casos més persistents o avançats es planteja la cirurgia, l’objectiu de la qual és alliberar el nervi o extirpar la part afectada. Encara que sol ser efectiva, aquesta intervenció es reserva com a últim recurs”.
