Centenars de vestes, ambientades per tambors i cornetes, fan de la pujada al Calvari l’acte més emblemàtic
Les flaires de la flor de taronger, que embarga amb tota la seua intensitat quan la Pasqua cau alta, li dona un valor afegit a la comitiva devocional que, a penes quan romp el dia, surt de la capella del patró de Pego per a enfilar el camí del Calvari Divendres Sant.
La processó cap a l’ermita de Sant Joaquim ha estat ambientada pel colorit solemne de les vestes marrons de la confraria de l’Oració de l’Hort, precedida per la “Creu dels trastos” -com es coneguda popularment entre els pegolins la de les insígnies- que es veuen seguides per les blanques i blaves de la confraria de La Columna, les vermelles de la de l’Ecce-Homo, les grogues de la de Jesus Medinaceli com a escolta de la imatge que encarna el Crist amb les mans nugades, les platejades de La Pietat, les negres del Crist de la Providència, les morades de la de Jesús Nazareno, les blanques i verdes de la Verònica, les blanques i negres de la Mare de Deu dels Dolors -aquestes tres també amb les respectives talles engalanades de flors al muscles dels portadors-. 
Tot això, amb el repic de tambors i timbals i els tocs de cornetes i cornetins composen l’estampa més representativa de la Setmana Santa pegolina, que devoció i tradició reprodueixen any a any per a evocar una de les costums més arrelades en el municipi, i que fan d’ella la més participativa de la Marina Alta amb actes com els trasllat, les processons i les litúrgies. Rituals que, a banda del nombrós capital humà que despleguen, congreguen a centenars de visitants en un casc històric vestit per a l’ocasió amb els estendards de balcons i finestres que agrupen els escuts de les nou confraries que integren la Junta Central, els quals tenen la seua rèplica augmentada en el balcó de l’Ajuntament amb que es reivindica oficialment el llegat antropològic que encarna aquesta manifestació religiosa que compta amb un lloc propi en el costumari local.
