L’Arxiu Municipal aposta per un major dinamisme amb les quatre conferències que integren la IX edició
Les IX Jornades d’Estudi que l’Ajuntament de Pego dedica al desaparegut cronista Carmel Giner Bolufer s’han reorientat al format original de xerrades i conferències independents entre sí, desprès de dos edicions dedicades a monografies.
L’activitat ha estat presentada per la regidora de Patrimoni, Laura Castellà, qui s’ha congratulat de que s’hagi convertit en una referència bianual per als que tenen inquietuds per la història i les costums.de la Marina Alta de la mà de l’arxiver municipal, Joan Miquel Almela, a qui li ha agraït expressament la seua disposició i dedicació “per a mantenir l’esperit viu a l’hora d’organitzar les Jornades d’Estudi”. Segons ha remarcat “per a nosaltres, els pegolins, resulta fonamental que les ponències d’un any queden publicades el següent com a la millor manera de preservar i aprofundir en el llegat dels nostres avantpassats” . 
Castellà li ha cedit la paraula a Vicent Torres com a representant de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta col·laborador de l’esdeveniment, el qual ha fet pública la satisfacció de constatar la continuïtat de la iniciativa a la que l’entitat tracta de donar suport a l’hora d’escometre la publicació així com de la difusió d’aquesta mitjançant els socis que integren l’IECMA.
TEMÀTICA D’INTERÈS I QUE RESULTE INÈDITA
Aquesta consideració ha estat compartida pel director de l’Arxiu Municipal de Pego per a significar la importància de donar-li un trasbals diferent a l’hora de transcendir l’àmbit local. Així mateix, ha matisat que el retorn al format originari d’aquelles jornades, que nascudes al socaire dels actes de commemoració del 725é aniversari de la Carta de Poblament en 2024 han superat ja els vint anys, comporta l’aposta per un major dinamisme amb quatre conferències de temàtica diversa i inèdita en les que ha tractat de satisfer l’interès polsat al llarg dels Tallers d’Història que han estat al seu càrrec en els últims anys.
Almela ha volgut correspondre als elogis dedicats a la seua tasca per Castellà per a elogiar la confiança depositada per a aquella en tota la seua trajectòria al front de l’àrea de Patrimoni a l’hora d’elegir tant la temàtica com els ponents i posar els recursos de l’Ajuntament a disposició per a portar endavant la iniciativa.
Els parlaments han donat pas a la conferència inaugural on el doctor en Història Moderna, Frederic Barber Castellà, . ha exemplificat les directrius de l’ascens social en el S.XVII a través de la família Escrivà de Pego. Aquesta, originaria de la Font d’En Carròs, i domiciliada al carrer de l’Om arran del matrimoni de Francesc Escrivà amb Càndida Ferrando, filla del batlle del Duc de Gandia, encarnava un procés d’adquisició de senyorius com els de Favara i Benirredrà que requeria ser autoritzat per la Real Audiència en ares a l’acreditació de solvència de renda i hisenda que no haguera estat adquirida de manera fraudulenta, haver desempenyorat magistratures locals que comportaven la prèvia adquisició de la ciutadania, tindre mèrits acadèmics, observar les bones costums i ser “familiar del Santo Oficio”. Aquesta última circumstància, segons ha ressenyat, equivalia a presentar “neteja de sang” a tenor de que els avantpassats foren cristians vells.
No obstant això, ha matisat que el requisit de l’adquisició del patrimoni i el capital paradoxalment xocava moltes vegades amb la procedència del mateix a base de inversions en el crèdit com els anomenats censals, equivalents hui a una hipoteca amb la particularitat de que els que l’admetien no més es veien obligats a pagar un interès anual que els permetia no veure’s obligats a tornar el capital, de forma que podia transmetre’s de pares a fills. Malgrat això ha atribuït l’origen d’eixes fortunes a que molts no podien pagar eixos interessos i que això permetia al titolar del censal en qüestió a recórrer a la corresponent ordre d’execució de bens per a fer-se amb la casa o les propietats dels deutors.
Aquesta pràctica, exposa, tenia encara una cara més obscura amb el fenomen de la “venda de fiat” on el titolar del senyoria comprava productes com cavalleries, bous per a llaurar, forment o oli que els seus vassalls no podien pagar i que se’ls cedia a un interès molt més elevat que el censal -qualificat moltes vegades com a usura- que de no ser sufragats en el termini previst comportava la pena capital i la consegüent incautació dels bens del reu.
Tot això, li ha permès donar compte de la mobilitat social en l’època posterior al repoblament després de l’expulsió dels moriscs on els benestants podien passar a adquirir títols nobiliaris i els nobles de bressol veure’s retirats d’eixa condició per causes econòmiques.
La jornada inaugural ha estat completada pel doctor en Història Moderna, Francesc-Joan Monjo Dalmau, amb una dissertació al voltant de L’exili de Josep Banyuls Alzina un jesuïta pegolí. El programa té previst reprendre’s demà divendres a la Casa de Cultura, partir de les 18.45 hores, amb les ponències de la doctora en Història de l’Art, Carme Llanes Domingo sobre El retaule de la Mare de Déu de l’Esperança de Pego en context. Els inicis del gòtic internacional al País Valencià; i la del catedràtic i doctor en Medicina, Josep Bernabeu Mestre, La marjal de Pego en el punt de mira de l’oligarquia franquista.
