Res a retreure a l’actitud del Benitatxell sobre el terreny de joc, on l’equip ha lluitat cada baló i ha treballat fins a l’extenuació per una victòria més que merescuda davant el Benissa (1-2). Potser algú haja arribat a pensar en la vespra del duel que, tal vegada, el Benitatxell, minvat per algunes absències notables i situat a mitjan taula sense opcions d’ascens, anava a baixar els braços per regalar els tres punts al seu rival i ajudar els benissers a mantindre’s al capdavant.
Això és subestimar molt un club, un equip i un entrenador com José Luis Bisquert. En este cas, el dubte no ofén, retrata. Que li puga passar a algun aficionat es pot entendre, però que li passe a un tècnic ja resulta més preocupant. S’ho hauria de fer mirar.
A estes altures sembla mentida que alguns encara no sàpien que José Luis Bisquert és un entrenador amb majúscules que no coneix una altra opció que guanyar jugant a futbol. Dels que afronten cada partit com si fora una final i dels que confien en el seu equip estiga qui estiga sobre el terreny de joc. Dels que no ploren per les absències.
Amb este triomf, el Benitatxell no ha ajudat el Salesianos —que és el principal rival del Benissa en la lluita pel títol—, el que ha fet és un gran favor a este futbol més modest, que sempre ve bé.
