L’escriptor afirma que en l’amor “els homes som molt covards”
L’escriptor i realitzador televisiu José María Fraguas ha presentat a Dénia la seua novena novel·la ‘L’absència impossible’, en un diàleg fluid i pròxim al costat de Juan Moro, qui va exercir d’entrevistador i amic disposat a tirar de la manta narrativa sense arribar a desvetllar la trama. La conversa, que es va desenvolupar el dijous a la Biblioteca Municipal Juan Chabás, va estar marcada per la complicitat, l’humor esmolat i la reflexió sobre les relacions humanes.
“L’amor ho mou tot”
El punt de partida de ‘L’absència impossible’ situa a Pedro Lastra -un personatge que ha aparegut en novel·les anteriors de Fraguas- en un llogaret feminista d’Orient Pròxim habitat exclusivament per dones i els seus fills menors d’edat, capaç de repel·lir als exèrcits turc i sirià. No obstant això, quan el protagonista acaba entre reixes envoltat de combatents de l’ISIS, la seua ment no es deté en el perill immediat ni en la crònica bèl·lica, sinó en la seua pròpia història sentimental. “En comptes de posar-se a fer ratlletes en la paret dels dies que porta dins, comença a pensar en el que ha passat amb el seu cos i el que ha passat amb el seu cor”, va apuntar l’autor, qui va reconéixer que l’amor és l’eix vertebrador de tota la seua obra: “Jo crec que l’amor ho mou tot. A més, és un motor intel·lectual, passional, romàntic, adrenalina, de tot”, va assenyalar.
Un altre dels personatges rellevants de la novel·la és Hilde, amb la qual Lastra manté una relació intermitent, intensa i marcada pel dubte. Forges va confessar haver indagat en un tema que li inquieta especialment: el pes de la renúncia i la inèrcia en la vida en parella. Segons va explicar, “em vaig adonar que el que estava fent jo en escriure aquesta novel·la era preguntar-me per què la renúncia general en la condició femenina”. I va afegir que “hi ha gent que es resigna i es queda en una posició que em sembla que és una manera de renunciar a la vida més bonica”, va reflexionar, al·ludint també a com moltes persones deleguen el timó de les seues decisions fins que una circumstància externa les espenta a fugir, com li ocorre a la protagonista en el seu viatge cap a Tànger i els salts temporals cap a Roma. 
“No afrontem el que hauríem de buscar”
Durant el col·loqui també va haver-hi espai per a analitzar l’erosió quotidiana de les parelles i la covardia emocional que impedeix fer un pas al capdavant. Forges va dirigir una mirada autocrítica cap al comportament masculí dins de la rutina matrimonial: “Els homes bàsicament ens creiem que ja ho hem fet tot. Llavors ja no parlem res, ja no diem res, posem els peus en la taula, posem la sèrie que ens agrada, no preguntem, i això va deteriorant la relació absolutament”. Segons va explicar, quan s’esgoten els projectes en comú sorgeix la temptació d’escapar, encara que la por al què diran o a trencar el que s’estableix sol frenar l’impuls de buscar la pròpia felicitat: “Som molt covards. No afrontem el que hauríem de buscar”.
L’autor va reivindicar la disciplina diària enfront de la planificació rígida. Encara que ha intentat traçar mapes previs, assegura que la història acaba imposant el seu propi rumb a base de constància enfront de la pantalla de l’ordinador: “La novel·la es va escrivint sola. Arriba un moment que et sentes tots els dies, fas 400 paraules i dius: perquè no em val res. 500, 600… i al final dius: ací hi ha 150 paraules que m’agraden”. De fet, va reconéixer haver descartat centenars de pàgines en el procés de donar forma a la novel·la, que segons va revelar tindrà una segona part.
Un passeig pel personal
L’intercanvi entre Fraguas i Moro va transitar també per terrenys més personals i literaris, des de la presència dual de la figura sacerdotal en els seus llibres -marcada tant pel record admirable dels jesuïtes assassinats a El Salvador com per les ombres dels abusos en la infància- fins al record de Javier Marías i els jocs temporals en la narració, passant per l’aparició en la trama d’Aïssa, una antiga alumna de Lastra a Damasc vinculada a la Mitja Lluna Roja que reobri velles ferides no resoltes.
