El cronista Robert Miralles fa una introducció de la història de l’immoble i del procés d’adequació com a infraestructura municipal
El departament de Cultura de l’Ajuntament d’Ondara ha recorregut al cronista oficial de la vila, Robert Miralles, per a commemorar els vint anys de l’obertura de portes de la Casa de Cultura com a infraestructura bàsica per al desenvolupament dels intel·lecte dels ondarencs i ondarenques.
Miralles ha fixat l’embrió del projecte en paral·lel a la recuperació de la plaça Major que comportava la demolició del Mercat Municipal per part de la corporació que aleshores presidia com alcalde. Embrió que, segons ha rememorat, aniria agafant forma amb l’autorització d’una operació de crèdit de 21 milions de pessetes per part de l’Ajuntament per a adquirir l’immoble conegut com la casa Favila dels hereus de Josefa Gadea Iñareta. 
Tal adquisició es concretava finalment en 1999 per 24 milions de pessetes amb la condició posada pels propietaris d’acabar amb la denominació errònia que implícitament li atorgava la titularitat de l’edifici al mestre d’obres, José Sendra Ballester -conegut al seu Benidoleig natal per renom de Favila– per ser aquest qui, com a marit de la propietària donya Pepita, l’havia reformada amb la mateixa estètica modernista que havia desenvolupat als edificis de les principals avingudes i bulevards de la capital de Buenos Aires, on havia emigrat ens els anys posteriors a la desfeta de la pansa a causa de la fil·loxera. Aquesta precisió, ha portat al cronista a exhibir una foto de la parella per a reclamar que fora posada en l’entrada de l’edifici que hui en dia té funcions d’infraestructura cultural.
A banda, ha fet menció dels diferents usos pels que havien estat utilitzades les diferents dependències del casalot, com l’espai que era conegut com “el tub” en els baixos amb funcions de calabós al final de la Guerra Civil.
Pel que fa a procés de reforma i l’adquisició de l’edifici amb vistes a adequar-lo a l’actual funció ha donat detall de la sobtada desaparició de la portalada a mans de l’empresa adjudicatària, que poder ser recuperada mitjançant l’advertència de presentar l’oportuna denuncia a la Fiscalia de Patrimoni i que resultés fonamental per a que els vestigis arquitectònics modernistes foren depositats i catalogats en el magatzem municipal. Portalada que ha assenyalat com a element singular de la façana, junt a la tronera que es manté com a element arquitectònic que permet datar la construcció primigènia en el S.XVIII pel de que la funció defensiva resultava justificada en una època on proliferava el bandolerisme.
CONFERÈNCIA EL LLIBRE GRAN DE LES FAMÍLIES D’ONDARA
El cronista ondarenc ha aprofitat l’avinentesa i la nombrosa presència de públic congregat al saló d’actes com a marc per impartir la conferència El llibre gran de les famílies d’Ondara que ha definit com “l’ecografia del Catàleg general dels noms i cognoms d’Ondara. Des d’edat mitjana a 1950 de pròxima publicació”.
Segons ha explicat, el volum “té com a objectiu junta a totes les famílies amb els noms i cognoms que han poblat el poble”. En eixe sentit, ha donat algunes pinzellades de l’estudi en l’Arxiu Parroquial que ha portat a cap en recerca d’aquell fenomen que, per tal de cobrar els impostos als seus vassalls, allà pel segle XIII va motivar als senyors feudals a atorgar als caps de família una denominació singular en base a elements associats com el domicili, l’ofici o les circumstàncies físiques.
“Ha estat un treball tediós, addictiu, i al remat plaenter, encara que semble contradictori” ha sentenciat per a detallar que abasta a un total de 14.480 ondarencs nascuts entre 1623 i 1950, amb consulta de 2.767 actes de matrimoni. Malgrat això, ha advertit que en aquesta relació no es troben tots, a causa de dificultats que per a la investigació ha comportat el deteriorament dels documents i el corriment de la tinta d’algunes pàgines de l’anvers a les del revers.
Totes eixes dades, apunta, han quedat estructurades al voltant del cognoms ordenats alfabèticament segle a segle i un estudi complementari de cadascun on s’ha fet destacar l’ofici, l’any de casament, la procedència del consort i l’interval en que naix la descendència. En aquest últim, segons ha incidit, té el rècord la família Blasco amb quinze fills i filles.
Al remat, la investigació portada a cap li ha permès donar atorgar al cognom Gavilà la condició de més antics dels actuals llinatges dels primigenis ondarencs en els que no hi ha que incloure tan sols als cristians sinó també als musulmans que van conviure amb els anteriors des de la l’entrada de rei Jaume I a la vila en 1244 fins a l’expulsió dels moriscs per Felip III.
