La Generalitat Valenciana ha dut a terme el major esforç pressupostari realitzat per una comunitat autònoma a Espanya per a afrontar les conseqüències d’una catàstrofe natural sense precedents. La reconstrucció, centrada en la recuperació d’infraestructures, comunicacions i ajudes directes a famílies i empreses, s’ha desenrotllat íntegrament amb recursos propis, sense suport financer del Govern central, segons s’ha informat des del govern autonòmic.
L’Executiu autonòmic ha mobilitzat, compromés o gestionat un total de 2.561.699.000 euros entre contractes d’emergència, ajudes directes i actuacions per a pal·liar els efectes de les riuades. Quasi 900 milions d’euros s’han destinat directament a ciutadans i empreses per a béns de primera necessitat, vehicles sinistrats, vivenda i recuperació de negocis.
En un temps rècord, la Generalitat ha restablit les comunicacions en les zones afectades, reparant les 18 carreteres autonòmiques danyades i recuperant la totalitat de la xarxa de Metrovalencia en tot just deu mesos.
Fonts de la Generalitat asseguren que “sense haver rebut un sol euro de l’Executiu de Pedro Sánchez, i malgrat ser l’autonomia pitjor finançada del país, la Generalitat ha afrontat en solitari la reconstrucció dels territoris afectats”. Les actuacions han abastat des de la reposició de servicis bàsics fins a la recuperació econòmica i social.
Per a coordinar la resposta, el Consell va crear la Vicepresidència Segona i Conselleria per a la Recuperació Econòmica i Social, que va elaborar el Pla *Endavant, un full de ruta integral amb 340 iniciatives i un sistema de seguiment transparent. També s’ha impulsat el Pla Director d’Anticipació i Reacció davant Catàstrofes Naturals, que busca millorar la prevenció i resposta davant futurs fenòmens extrems.
La riuada del 29 d’octubre de 2024 va arrasar les comarques de l’Horta *Sud, l’Foia de Bunyol, la Ribera Alta i la Plana d’Utiel-Requena, afectant 562 quilòmetres quadrats, amb un saldo devastador de 229 morts i més de 800.000 persones afectades, a més de 50.000 empreses, 275.000 treballadors i 34.000 autònoms damnificats.
EDUCACIÓ, SANITAT I VIVENDA, PILARS DE LA RECUPERACIÓ
El Consell va centrar els esforços educatius en què els 48.000 alumnes afectats pogueren reprendre les classes abans de Nadal, i en què el curs 2025/26 s’iniciara sense trasllats a altres municipis. Les famílies van rebre ajudes per a reposar material escolar i llibres de text.
En sanitat, els 57 centres de salut danyats per la DANA ja han recuperat la seua activitat. Es va implantar un sistema de seguiment telefònic i lliurament domiciliari de medicació per a pacients crònics, i es van habilitar ajudes econòmiques de 720 euros per a treballadors afectats i de 3.000 euros per a autònoms.
PREVENCIÓ I PLANIFICACIÓ
La Generalitat està redefinint la seua estratègia enfront de les inundacions, incidint en la prevenció. S’ha iniciat una ronda de converses amb els municipis per a identificar necessitats en matèria d’emergència i seguretat, a més d’una guia de recomanacions i la “Campanya Prevenció d’Inundacions” per a actualitzar els protocols d’actuació.
Així mateix, s’ha posat en marxa una campanya de sensibilització i formació en els centres educatius per a inculcar la cultura de la prevenció des de la infància. S’implantarà també un bessó digital, una ferramenta per a simular escenaris de risc i millorar la gestió d’emergències.
En col·laboració amb la Xarxa d’Universitats Valencianes i l’Associació Valenciana de Meteorologia (Avamet), la Generalitat desenrotllarà models predictius i sistemes de vigilància en temps real davant fenòmens meteorològics adversos.
Finalment, la Generalitat ha recordat que les grans obres estructurals i hidràuliques que prevenen els efectes de les riuades —com la canalització dels barrancs de Poio i La *Saleta o les preses de Cheste i Vilamarxant— són competència del Govern d’Espanya, que seguix sense executar estos projectes. Tampoc s’ha posat en marxa el Sistema d’Ajuda a la Decisió, un dispositiu d’alerta primerenca que, segons el propi Govern, “salva vides”.
HUIT ÀREES CLAU
Les principals actuacions de la Generalitat s’han distribuït en huit àrees clau. En infraestructures i territori, s’han mobilitzat més de 600 milions d’euros per a la reparació de carreteres, depuradores, gestió de residus i recuperació de l’entorn natural. En sanitat, s’han invertit més de 102 milions en centres de salut, farmàcies i atenció psicològica.
En servicis socials, s’han coordinat 22.000 voluntaris, distribuït 250.000 menús calents i prioritzat l’atenció a persones majors i dependents. En vivenda, s’ha posat en marxa el Pla DANA 2024–2027, amb 91,6 milions i la construcció de 200 vivendes industrialitzades.
L’educació ha rebut més de 140 milions d’inversió, mentres que en cultura s’han destinat fons a la restauració del patrimoni danyat. En ocupació, s’han atorgat ajudes a autònoms i treballadors en ERTO, i en hisenda s’han aplicat deduccions fiscals del 100% per reparacions i exempcions per als municipis afectats.
Des del govern autonòmic s’afirmar que “amb tot això, la Generalitat Valenciana ha demostrat un compromís històric en la reconstrucció del seu territori, afrontant “a pulmó” una de les pitjors tragèdies naturals patides a Espanya i marcant un precedent en gestió, solidaritat i capacitat de resposta.
