El 90% dels casos oncològics poden controlar-se eficaçment amb tractaments d’última generació que milloren la qualitat de vida dels pacients.
El càncer no sols representa un desafiament mèdic, sinó també un profund impacte físic i emocional per als qui ho enfronten. En l’actualitat, l’abordatge oncològic va més enllà del tractament de la malaltia, busca preservar la qualitat de vida del pacient, alleujar el sofriment i acompanyar en cada etapa del procés. 
L’especialista en tractament del dolor de l’Hospital HLA Sant Carlos de Dénia Dr. Antonio Martinez considera que, “l’alleujament integral ha de ser un pilar central de la cura oncològica. Fins fa algunes dècades s’assumia que el dolor era un component inevitable del càncer. Hui sabem que més del 90% dels casos poden controlar-se eficaçment. El tractament del dolor no es limita a medicaments, requerix una avaluació personalitzada que identifique el tipus del dolor (nociceptivo, neuropàtic, mixt) i les causes subjacents ja siguen el tumor, els tractaments o els efectes secundaris”.
El control del dolor en oncologia sol basar-se en l’anomenada “escala analgèsica de l’OMS”, que proposa tres nivells de tractament: analgèsics comuns, com el paracetamol o antiinflamatoris, opioides febles, com la codeïna o el tramadol, i opioides potents, com la morfina o el fentanil, segons la intensitat del dolor.
Per al Dr. Martinez, l’enfocament modern va més enllà dels fàrmacs, és necessari un enfocament multidisciplinari. La neuromodulació, la fisioteràpia, l’acupuntura, la psicoteràpia i les tècniques de relaxació s’han convertit en ferramentes valuoses que es complementen. La combinació d’estratègies permet reduir les dosis de medicaments, minimitzar els efectes adversos i afavorir una major autonomia del pacient.
“El tractament del dolor oncològic ha de centrar-se en la persona, no sols en la malaltia. Això implica abordar el sofriment. L’acupuntura, la psicoteràpia i les tècniques de relaxació s’han convertit en ferramentes valuoses que complementen el maneig mèdic. La combinació d’estratègies permet reduir les dosis de medicaments, minimitzar efectes adversos i afavorir una major autonomia del pacient. En este sentit, les cures pal·liatives no han d’associar-se amb les etapes terminals, sinó que poden i deuen integrar-se des del diagnòstic, contribuint a una millor tolerància al tractament oncològic, una reducció dels símptomes i una vida més plena, fins i tot enmig de la malaltia”, afig el doctor.
A més de les teràpies farmacològiques i de suport, les tècniques intervencionistes del dolor han cobrat un paper fonamental en el tractament del dolor oncològic refractari. Procediments mínimament invasius com la radiofreqüència, els bloquejos neurolíticos, del sistema simpàtic (celíac, hipogàstric superior o gangli imparell) o les infiltracions de plexes nerviosos permeten alleujar de manera significativa el dolor visceral o neuropàtic associat a tumors abdominals, pelvians o metastásicos. Estes tècniques, actuen directament sobre les vies del transmissió del dolor, reduint la necessitat d’opioides i millorant la qualitat de vida en pacients amb malaltia avançada.
Per a l’especialista informar el pacient i a la seua família sobre les opcions disponibles és fonamental. Molts encara temen l’ús d’opioides o desconeixen els recursos de suport psicològic i físic disponibles. L’educació i empatia són aliats essencials per a véncer l’estigma i fomentar una comunicació oberta entre el pacient i el seu equip mèdic.
L’alleujament del dolor en pacients amb càncer no és un luxe, sinó un dret humà fonamental. Amb un enfocament integral, interdisciplinari i compassiu, és possible transformar el sofriment en benestar, i oferir no sols més dies de vida, sinó també més vida als dies.
