Tornarà a tancar les festes pasqueres a la Cova de les Calaveres el dies 11,12 i 13 d’abril
La festa de Sant Vicent a la Cova de les Calaveres de Benidoleig amplia en una jornada la seua agenda per a evocar l’esperit de l’antic porrat que tradicionalment tancava les festes pasqueres amb una fireta que agafa format de mercat gastronòmic i d’artesania. En concret, l’esdeveniment que en els últims anys ha abastat el diumenge de vespra de la festa i aquesta dedicada al anomenat Sant del ditet, enguany ho fa també dissabte amb un vermut musical; sessió de dansa i meditació; els tallers alquímia de la veu, llavors musicals i d’iniciació al brodat; i el tardeo animat per la música de Sandra Castán i Dj. Lluk.
Altra novetat de l’esdeveniment en l’edició 2026 es la concentració de cotxes clàssics i de mustang previstes respectivament pels matins de diumenge i dilluns. 
El regidor de Turisme, Lucas Alberola, apunta que la iniciativa té la finalitat de barrejar la visita al que suposa aquest monument natural que suposa un dels reclams turístics per antonomàsia de l’interior de la Marina Alta, amb les activitats complementades per la gastronomia a càrrec de la comissió de festes 2026 per tal de recaptar fons per a les festes patronals que la població dedica a Santa Bàrbara a principis d’agost.
Veïns i residents del municipi coincideixen en la importància de mantenir any rere any uns dels actes més destacables de la tradició al municipi. Aquesta, segons les contalles dels més majors, es remunta a 1775, quan el llaurador Gregori Mas va manar esculpir una imatge de Sant Vicent Ferrer com agraïment a la casual troballa a Gandia del matxo furtat, que aleshores condemnava a la família a la ruïna per no disposar de l’animal de llaurar, vital per l’economia dels agricultors de l’època. Aquest fet va suposar l’origen d’una festa religiosa-popular que els descendents del patriarca van seguir organitzant en honor al sant més universal de tots els valencians, fins la guerra civil, quan la cova va albergar un polvorí de municions.
No obstant, el porrat pròpiament dit s’institucionalitzà com a tal en 1956, a conseqüència del trasllat a l’esplanada de la Cova de les arades de canyamel, tramussos, cacaus, dàtils, figues seques i carabassat que recalaven a la venta del Surdo a Murla, com alternativa per la seua activitat qüestionada per l’Ajuntament d’aquella vila. Això, segons els relats dels més majors, es produïa després que les obres de construcció de l’embassament interior del brollador per abastir al poble d’aigua potable portades a cap per Lluís Pérez y per José Peris, el ti Manyós, hagueren procurat una substancial millora al lloc.
L’acceptació de les paradetes va comportar que, amb els anys, els festers reclamaren la iniciativa per arreplegar fons per les festes patronals, fins que en 1964 la iniciativa privada posara en funcionament turístic la cavitat en 1964, mitjançant el pagament d’un lloguer a l’Ajuntament. Aquest factor, i la consegüent habilitació d’un bar a l’interior de la primera nau de la gruta va consolidar i engrandir el porrat de Sant Vicent com a jornada d’esplai on podia conjugar-se amb la possibilitat de visitar esta meravella natural que experts arqueòlegs com Cavanilles, Breuïl o l’alcoià Senent, que la van examinar en diferents èpoques, remuntaven els seus orígens al paleolític. Aquell costum va derivar amb els anys en l’emplaçament d’un conjunt musical que amenitzava un multitudinari ball de Sant Vicent que, al mateix que la barra de l’interior, va ser traslladat a l’antiga vivenda de l’exterior de la Cova, quan en 1998 la Generalitat Valenciana i Ajuntament van prendre la decisió de modernitzar un producte turístic de primer ordre, que l’ha convertida en uns dels monuments naturals més visitats del País Valencià.
