El poder de les idees

 

Per Joaquín Cantó Soler

 

Publicidad

Les grans idees al llarg de la història de la Humanitat han tingut un enorme impacte social. Fins a tal punt que en molts casos han canviat la manera d'evolucionar el pensament de l'ésser humà i tot el seu entorn. Gràcies a elles ha progressat i desenvolupat la nostra espècie com suposadament la “més evolucionada” dins del regne animal i en escala evolutiva. En altres casos, lamentablement això no ha sigut així. Servisca a tall d'exemple els lamentables i desgraciats bombardejos atòmics sobre les ciutats d'Hiroshima i Nagasaki al Japó.

No hi ha res més poderós en aquest món que una idea a la qual li ha arribat el seu moment. Aquesta frase, dita per Víctor Hugo (1850), actualment es manté inamovible i intacta malgrat els anys transcorreguts. Les grans idees revolucionàries poden sorgir en qualsevol lloc, segle o moment. Des d'en coves prehistòriques, xicotets i modestos tallers, humils laboratoris fins fins i tot en el garatge o golfa de les nostres pròpies cases. No obstant això el seu enorme i transcendental impacte va transcendir els seus humils orígens transformant el món en formes múltiples i diverses que ni en el millor dels seus somnis l'Homo sapiens, mai haguera pogut imaginar. Per a bé o per a mal, aquests grans avanços de l'enginy humà van crear el món en el qual vivim hui dia, i seria difícil imaginar la vida sense ells.

 Algú va dir una vegada que pagaria un dòlar per una idea i un milió per la seua implementació. Perquè les idees prenen el seu valor només quan són executades o implementades i no solament pensades o “maquinades”. Ací precisament és on radica el poder d'una idea. 

Tot s'inicia a partir d'una “guspira mental” que sorgeix tan sols aparentment de la “res”. Servisca a tall d'exemple algunes grans idees que van revolucionar l'època en la qual van ser ideades i que han romàs fins als nostres dies. Algunes d'elles han sigut perfeccionades i desenvolupades en profunditat en pro d'un major confort i benestar de les persones. Així doncs tenim: 

-. El naixement del pensament abstracte pel matemàtic anglés George Boole.

-. La invenció de l'escriptura pels sumeris que habitaven a Mesopotàmia (en l'actual Iraq) .

-. La invenció de la impremta per Johann Gutenberg.

-. El desenvolupament dels ordinadors o computadores.

A manera d'exemples il·lustratius tenim la història de Facebook que va començar a l'octubre de 2003, quan a un joveníssim Mark Zuckerberg se li va ocórrer crear una Web per a entretindre als seus companys de la Universitat Harvard. 

Steve Jobs, va ser un empresari i magnat dels negocis en el sector informàtic i de la indústria de l'entreteniment estatunidenc. Va fundar Apple en 1976 juntament amb un amic de l'adolescència, Steve Wozniak, amb ajuda de l'excompañero de Jobs en Atari, Ronald Wayne, en el garatge de la seua casa.

En poques paraules, les teues bones idees poden canviar-te la vida a tu i a la resta de la humanitat. Sempre que no caiga en la procrastinació o postergació (hàbit de retardar activitats o situacions per considerar-se complexes) Perquè en cas contrari es converteixen en entelèquies o utopies. És a dir, alguna cosa que només estarà en la teua ment però que és impossible de realitzar. Les idees s'han d'abordar des de dos tipus de pensaments: el lateral o divergent i el convergent. El lateral aborda un problema des de diferents perspectives o angles per a tractar de resoldre'l. És fonamental per al desenvolupament de la creativitat i és totalment flexible. Mentre que el convergent racional o lògic és el que determina quines idees són viables i quins no i com es pot arribar a bon port. Crea relacions a través de connexions des d'un punt de vista racional. No hi ha dubte que tots dos tipus de pensaments són necessaris i complementaris per a aconseguir l'èxit en el desenvolupament d'una idea potent i totalment revolucionària. La qual pot canviar les nostres vides i les dels altres per sempre. Òbviament, hi ha idees més brillants que unes altres, així com hi ha idees dolentes i idees bones. Mai cal subestimar o menysprear el poder d'una idea, perquè pot actuar a manera de ressò i ràpidament cobrar molt de poder. L'important en primer lloc és tindre una bona idea i el segon, al cap i a la fi, és poder viure per a poder gaudir-la amb els familiars i amics que van estar al teu costat donant-te suport en tot moment per a poder dur a terme aqueixa “bogeria”. Molts dels grans problemes que tenen lloc en el pla laboral solen estar relacionades amb la falta d'idees pròpies o bé per la incapacitat de portar-les a bon terme i poder executar aqueixes idees que es tenen al cap. Estem vivint en els anys en què les idees fan multimilionaris a uns quants als quals se'ls van ocórrer i van tindre la valentia de poder dur-les a terme. Una idea totalment original, creativa i potencialment innovadora els va canviar les seues vides per sempre i el més important és que algunes d'elles quedaren immortalitzades i eternes al llarg del temps i, com no, per a la posteritat.

En resum, les grans i bones idees tenen un poder immens. De fet, ja va ser intuït en el seu moment pel gran geni, físic teòric i premi Nobel Albert Einstein, qui va afirmar que: Una ment que s'obri a una nova idea mai tornarà al seu estat original.

Suscríbete al boletín de noticias

Pulsando el botón de suscribirme aceptas nuestras Política de privacidad y Términos del servicio
Publicidad