L’Observatori Marina Alta ha actualitzat les seues eines interactives amb les últimes dades de renda per seccions censals corresponents a l’exercici 2024. L’anàlisi detallada de 104 seccions censals de la comarca posa de manifest importants diferències econòmiques dins d’un mateix terme municipal, on destaquen els contrastos interns registrats en localitats com Dénia, Xàbia i Calp. Encara que els ingressos de les llars van experimentar un creixement generalitzat en termes nominals entre 2019 i 2024, una de cada deu zones analitzades va registrar un increment acumulat inferior a la taxa d’inflació nacional acumulada en eixe mateix període.
Per a facilitar la consulta detallada d’aquesta informació econòmica territorial, l’Observatori Marina Alta ha posat a la disposició del públic un mapa interactiu actualitzat amb les dades de 2024, la seua comparativa amb la Comunitat Valenciana i la seua evolució des de 2019. Aquesta eina es complementa amb una taula interactiva de rendes municipals dissenyada per a agilitzar la cerca, comparació i historial de dades locals entre els anys 2015 i 2024. Tota la informació completa, l’atles i la taula de dades estan disponibles en el portal web de l’entitat a través de l’enllaç https://observatorimarinaalta.org/renta-marina-alta-2024/. 
L’estudi de la distribució d’ingressos mostra que la riquesa de les llars no es reprimeix de manera homogènia per la geografia comarcal. La investigació, impulsada per CREAMA i PACTE’MA en el marc d’un projecte subvencionat per la Generalitat Valenciana mitjançant LABORA Servei Valencià d’Ocupació i Formació i pel Ministeri de Treball i Economia Social, dona continuïtat als estudis sectorials previs utilitzant les dades de l’Atles de Distribució de Renda de les Llars de l’Institut Nacional d’Estadística. A la Marina Alta, la renda mitjana anual per unitat de consum oscil·la entre els 12.250 euros de la secció més baixa localitzada a Xàbia i els 22.750 euros aconseguits en dues seccions de Dénia. Aquesta diferència suposa que les zones amb majors ingressos superen en un 85,7 per cent a la secció amb menor nivell de renda.
En el còmput global del territori, la mitjana de les rendes mitjanes dels 33 municipis de la Marina Alta se situa en 17.383 euros anuals durant l’exercici 2024, xifra que es manté per davall dels 18.550 euros registrats com a mitjana en la Comunitat Valenciana, la qual cosa representa una bretxa de 1.167 euros a l’any. No obstant això, les dades mitjanes municipals solen emmascarar importants desequilibris interns entre barris o zones censals veïnes.
Els contrastos més acusats dins del propi terme municipal es concentren en les tres principals poblacions de la zona. Dénia encapçala aquesta diferència econòmica amb una distància de 9.100 euros entre les seues 25 seccions censals, oscil·lant entre els 13.650 i els 22.750 euros. Xàbia registra una separació de 8.400 euros amb valors entre 12.250 i 20.650 euros, la qual cosa representa la major bretxa relativa interna amb un 68,6 per cent de diferència entre extrems. Per la seua part, Calp ocupa el tercer lloc amb una diferència de 6.300 euros entre les seues zones, situades entre els 13.650 i els 19.950 euros. Així mateix, s’observen variacions internes rellevants en municipis com Teulada, amb una distància de 3.500 euros, i Ondara, amb 2.800 euros de diferència.
Quant al comportament temporal en les 100 seccions amb dades comparables entre 2019 i 2024, la renda mitjana va augmentar en termes nominals en totes elles, encara que a ritmes summament desiguals amb increments que van del 13,3 per cent al 54,5 per cent. El major increment de tota la comarca es va registrar en una secció censal de Xàbia situada a l’entorn de l’avinguda Augusta i el Primer Muntanyar, on la renda va pujar un 54,5 per cent en passar de 11.550 a 17.850 euros. De fet, la meitat de les deu seccions censals amb major creixement comarcal pertanyen a Xàbia. En l’extrem oposat, les pujades més moderades del quinquenni es van donar en una secció censal de Dénia i en una altra de Benissa, totes dues amb una pujada continguda del 13,3 per cent.
L’increment nominal dels ingressos no ha garantit en tots els casos una guanyança en el poder adquisitiu real a causa de l’impacte de la inflació acumulada. Amb una pujada de l’IPC del 18,8 per cent a Espanya entre desembre de 2019 i desembre de 2024 segons els registres oficials de l’INE, un 10 per cent de les seccions censals comparables de la comarca va experimentar un creixement de renda inferior a l’encariment de la vida. Si es pren com a punt de comparació l’indicador de inflació de la província d’Alacant, que va aconseguir el 19,5 per cent en el mateix període, el percentatge de seccions censals on el poder adquisitiu es va veure erosionat ascendeix al 14 per cent del total analitzat.
Per a consultar les dades corresponents a l’exercici anterior i analitzar l’evolució històrica detallada, l’entitat manté accessible l’informe sectorial previ a través de la seua plataforma digital. La publicació sobre les rendes mitjanes de 2023 es troba disponible per a la seua lectura i descàrrega en l’adreça web https://observatorimarinaalta.org/va/renta-mediana-marina-alta/.
