La Pinyata tancarà l’edició de 2026 a la mitja nit de dissabte amb el correfoc dels dels Dimonis de Massalfassar
La suspensió per segon any consecutiu de la jornada central del carnestoltes pegolí a causa de la meteorologia va deixar dissabte un regust amarg a participants i organització, encara que aquesta va fer imperar a última hora la prudència davant de l’es-alert emès des de la Generalitat Valenciana per a prevenir del fort vendaval i les seues conseqüències.
No obstant això, una vegada consultades les previsions per a la setmana entrant, la Regidoria de Festes optava per traslladar el carnestoltes infantil a la vesprada del Dia de la Crosta, assenyalada en el calendari laboral pegolí com a festa local, el qual feia que la jornada gastronòmica per antonomàsia agafara una altra vessant. I ho feia de la mà dels centenar de xiquets i xiquetes residents al municipi que, al fer lluir les disfresses més variades pel trajecte que, agrupats pel col·legis i amb la supervisió dels pares i mares, els ha conduit des de la plaça de l’Ajuntament de Pego pels carrers del casc històric fins a la plaça Maria Cambrils on la Regidoria havia disposat diferents atraccions. 
La responsable del àrea de Festes, Paula Orihuel, s’ha congratulat de que, davant les circumstàncies adverses, la festa més universal de Pego haja mantingut la flama de la mà de les generacions emergents i la implicació dels seus progenitors. “La veritat es que hui per fi ha eixit bon dia i ha sigut una bona excusa per a celebrar el tradicional Dia de la crosta que marca el nostre costumari de forma diferent, que ens fa ser optimistes de cara al futur perquè s’ha confirmat que la principal cita del calendari fester pegolí té pedrera i arrelament per a donar-li continuïtat a la tradició”. En eixe sentit, ha apuntat que, segons la documentació recollida en l’Arxiu Municipal la celebració del carnestoltes de Pego es remunta a 1867, tal i com ho confirma l’ordenança de Policia Rural i Urbana, datada en aquell any, que estableix que queden prohibides les disfresses en màscares o de temàtica al·lusiva a l’estament religiós o militar, i portar armes encara que aquestes foren pròpies de la vestimenta escollida.
Per a Orihuel, del que es tracta es de preservar les costums que formen part d’eixe patrimoni immaterial amb que compten els pegolins pel fet que aquella celebració que abastava diumenge, dilluns i dimarts abans del dimecres de Cendra, amb el temps va anar expandint-se caps als casinos de societats com la de Caçadors, la de Recreo, la d’Artesans i el Centre Republicà, per tal de sortejar les restriccions del poder polític. Patrimoni que, segons significa, compta amb el valor afegit de que el municipi fora un dels primers de tota la geografia nacional en reprendre una festa prohibida oficialment durant els quasi quaranta anys de la dictadura franquista de la mà d’aquells tallers de fabricació artesanal de máscaras. organitzats per l’ Ateneu Llibertari, que a primeries dels anys 80 va permetre a alguns dels seus integrant recuperar l’esperit d’una celebració, fins a que aquesta quedara institucionalitzada en 1983 per l’aleshores Regidoria de Cultura i Festes amb un ball.
Orihuel ha volgut convidar expressament a tots els veïns de Pego i comarca a visitar el municipi el proper dissabte amb motiu de La Pinyata, que es com l’argot pegolí anomena a l’enterro de la sardina que tradicionalment tanca el carnaval i obri la quaresma.
La celebració en qüestió es vertebra a partir de la mitja nit de dissabte amb una singular desfilada de taüts, molts d’ells en situats en improvisades però molt decorades carrosses, al qual acompanyen comitives de dol i música, fina arribar al Pla de la Font per a procedir a la crema simbòlica de les respectives sardines. El colofó a la nit més participativa del calendari fester pegolí estarà enguany amenitzada per la llum, màgia i música del correfoc dels Dimonis de Massalfassar.
