L’Espai d’Art celebra aniversari amb Rafael Armengol com a convidat
És un lloc dinàmic, on les parets sempre estan ocupades. Perquè, com en la vida, a l’Espai d’Art Joan Castejón sempre hi ha moviment. Fa ara cinc anys, pel mes d’octubre i en plena pandèmia, Dénia saldava un deute amb l’artista i li dedicava una àmplia galeria de la planta baixa de la seua Casa de Cultura. La batejava com un espai ‘de participació’ on, de fet, s’han realitzat un bon grapat d’activitats. No sempre han estat directament lligades amb l’art però sí han sigut expressió de creativitat. Ara, en esta data especial del cinquè aniversari i per a celebrar estos cinc anys de recorregut, Castejón rep a casa a un gran artista i amic, Rafael Armengol.
Des d’este cap de setmana, l’Espai d’Art Joan Castejón de Dénia exposa quatre obres del pintor de la Ribera. Pertanyen a la sèrie ‘Brillant’, que connecta amb una llarga tradició pictòrica que va fer del reflex no sols un fenomen físic, sinó també -com indica el catàleg- una metàfora de la mirada i del coneixement. 
Armengol investiga sobre els efectes de la llum reflectida en els objectes i sobre les lluentors. “És molt fi en este sentit”, explica Castejón, “molt precís, admirable”.
La llum pot reflectir-se, refractar-se o dispersar-se generant noves percepcions visuals i els reflexos poden mostrar-nos realitats diferents: enlluernar-nos, actuar com a pantalla i impedir-nos veure el que hi ha al darrer o oferir-nos una realitat distorsionada. L’artista ens convida a detenir-nos davant dels quadres i reflexionar sobre tot això. Són olis sobre llenç, dos trofeus i dos autoretrats. En un d’ells s’ha permés fer un xicotet homenatge a Velàzquez però tots són, en opinió de Joan Castejón, “una meravella” i “totalment coherents amb la seua trajectòria”.
Rafael Armengol, membre de la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles des de l’any 2012 i guardonat amb el Premi Alfons Roig d’Art Contemporani 2004 per les seues aportacions al camp artístic, és un gran investigador del món de la plàstica, subratlla Castejón. Va començar la seua carrera junt amb altres dos grans artistes: Artur Heras i Manolo Boix. “Els tres són per a mi dinamita artística, en el bon sentit de la paraula”, afegeix, “són alguna cosa així com parlar dels focs d’artifici de l’art”.
Però a més de tot això Armengol és “una bona persona”, una cosa fonamental per al seu amic establert a Dénia, amb el qual l’uneix una amistat de fa molts anys. Des de mitjans dels anys 60, quan dos joves Armengol i Castejón ja despuntaven, sempre han estat vinculats. Han fet exposicions col·lectives i junts, recorda, van inaugurar la fira internacional d’art contemporani Arco, l’any 1982, amb la Galeria Palau Lucas de València.
Altra fita en la qual van coincidir és l’exposició ‘9 gravadors interpreten Ausiàs March’, un encàrrec de la Fundació Bancaixa de 1997 pel sisé centenari del naixement del poeta valencià. En aquella ocasió, el cartell d’artistes es completava amb Arcadi Blasco, Manuel Boix, Juan Genovés, Artur Heras, Joaquim Michavila, Antoni Miró i Vicent Traver que, com Castejón i Armengol, interpretaren en els seus gravats fragments d’alguns poemes de March.
Entre ambdós artistes hi ha un vincle forjat a partir d’una forma d’entendre l’art -“tot i que cadascú el porta a cap a la seua manera”- però, sobretot, “un vincle d’amistat”, insisteix Castejón. Tant és així, que també Armengol va voler participar del bonic homenatge amb què 34 artistes el van sorprendre a finals de 2024 reinterpretant els seu conegut ‘Ícar’. La mostra, titulada ‘Quasi 80’, continua recorrent pobles i galeries. Ara s’exposa a Pedreguer i en el mes de desembre -quan Castejón farà els 80 anys- recalarà en Els Poblets.
L’artista treballa en estos moments en una escultura que prompte, en uns mesos, podrem contemplar a Dénia. No desvela res més, però a bon segur que no deixarà de sorprendre’ns.
Moviment és vida
La persona que no haja visitat l’Espai d’Art Joan Castejón des de fa temps descobrirà a l’entrada algunes peces que no s’exhibien abans. A l’artista li agrada anar canviant algunes obres per allò de donar-li vida a la sala. És el que més li agrada i atrau de l’espai, que siga un espai viu, en moviment, i amb vocació de participació. Allí s’han fet presentacions de llibres, xicotets concerts o lectures de poemes, entre d’altres.
Des del principi ha sigut un espai dinàmic on, durant estos cinc anys, han exposat altres artistes. També en els aniversaris. En el primer ho feu Francis Morell. José Hernández i Nina Llorens exposarien, respectivament, en el segon i el tercer aniversari. Mentre que Rafael Hernández va ser l’artista convidat en el quart. Ara, fins l’1 de gener, ho farà Rafael Armengol, artista i amic. Per molts i bons.
