La Regidoria de Cultura de Pego commemora el Dia Internacional dels Museus amb un festival d’aquest gènere musical
El fet de que el Museu d’Art contemporani de Pego siga una infraestructura cultural valorada dels seus conciutadans de forma inversament proporcional al prestigi de la col·lecció d’obres que alberga dins del mon artístic, suposa una dura realitat. I ho es més si queda constatat que aquesta es nodreix principalment de les creacions dels autors més importants d’aquesta avantguarda gràfica que des de fa XLIX edicions han tingut el Certamen de Pintura del gènere al que la vila dona nom com a trampolí.
Aquest factors tracten ara de ser revertits pel departament de Cultura amb iniciatives com posar-li música a la commemoració del Dia Internacional dels Museus amb un festival de jazz. 
L’esdeveniment s’ha perllongat al llarg de les tres jornades de l’últim cap de setmana en el patí de la Casa de Cultura amb una invitació expressa per part del regidor de l’àrea, Josep Mengual, per a que els nombrosos assistents que s’han delectat als concerts protagonitzats respectivament per For Dixieland Band, Joan Vicens Quartet i Atemporal.
En els primer el sextet de la Safor ha contagiat a la concurrència amb una proposta basada en els orígens d’aquesta modalitat musical basada en la improvisació allà pels anys vint del passat segle de la mà del so viu i característic que va entronitzar al trompetista Louis Amstrong a nivell mundial. Així, vestits d’època, el saxofonista Miquel Just, el clarinetista Lluís Boronat, el trompeta Paco Midsuf, la tuba de de Juanjo Martín, el banjo de Ricardo Colubi i la bateria d’Àlvaro Díez connectaven amb el públic des de la seua espectacular entrada fins a fer-lo arrancar-se a ballar. En especial, ha destacat el recurs d’aquest basc establert a Dénia per a desdoblar-se del citat instrument de percussió cap a la utilització de la washboard i el so peculiar que atorga.
JOAN VICENS, UN CATEDRÀTIC DE LA MODALITAT
No obstant això, l’actuació estel·lar del festival ha estat la de Joan Vicens Quartet, que ha comparegut encapçalada per el saxofonista pegolí que en ocasions com aquesta li dona nom -sòl actuar també sota la denominació de Jeff Jerolamon Jazz Expèrience, amb la que ha gravat diferents disc al llarg de la dècada que porta en actiu-. La circumstància de que per primera vegada aquest catedràtic de jazz en el Conservatori Superior de Música de Màlaga tinguera a bé oferir un concert al poble de les seues arrels, ha generat una expectació sense precedents pel fet de fer-ho en companyia de músics d’una trajectòria tan contrastada com el referit Jerolamon qui va recalar en València des del seu New Jersey natal després de convertir-se en una llegenda de la bateria en el seu país natal, en Japó i en Europa, el saxo alt de Jesús Núñez i el contrabaix de César Cortés. Tots ells, que han accedit a protagonitzar per a CANFALI MARINA ALTA una sessió fotogràfica prèvia a la primera planta de la instal·lació on s’ubica el Museu d’Art Contemporani de cara a la seua promoció, han posat la nota de qualitat virtuosa a l’esdeveniment amb un repertori no enregistrat que pretén formar part del seu pròxim treball discogràfic. Repertori que, segons el regidor de Cultura, feia d’aquest segon acte “un concert únic i irrepetible”, al mateix temps que confirmava la vocació de continuïtat de l’esdeveniment amb “la voluntat d’obrir noves finestres musicals al nostre poble”.
La circumstància ha aprofitat a Mengual per a cursar una invitació expressa als presents i als lectors d’aquesta crònica per a seguir l’exemple dels músics dels integrants de Joan Vicens Quartet per a tindre un motiu de cara afegit per a personar-se en la Casa de Cultura i contemplar de propet les creacions d’artistes contemporanis tant de renom com Mir Berenguer, López Gómez, Calo Carratalà, Guillermo Aymerich, Javier Garcerà, Enric Solbes o Imma Femenia. Obres que, al ser incorporades al patrimoni municipal amb motiu dels guardons atorgats des de 1976, suposen una extraordinària retrospectiva de l’evolució de les tendències artístiques del últims cinquanta anys que permet portar a l’espectador des dels diferents graus de l’abstracció al hiperrealisme i de l’intimisme fins a la suggestió.
