L’arquitecte i assagista Joan Carles Fogo aporta en el seu últim llibre cartes inèdites, plànols i imatges precises dels llocs on va viure l’escriptor de la Generació del 27
La celebració del 125 aniversari del naixement de l’escriptor Juan Chabás Martí (Dénia, 1900 – l’Havana, 1954) ens porta ara, en aquest gèlid mes de gener, a conèixer alguns dels llocs que va habitar. Ho fem de la mà de l’arquitecte i assagista Joan Carles Fogo Vila, que ha estudiat en profunditat la relació entre arquitectura i literatura, sobretot en la Generació del 27, un terme que va encunyar el protagonista del seu últim llibre i que ha donat nom a un dels moviments més importants de la literatura espanyola del segle XX. 
Juan Chabás, nascut en una casa del Carrer Pare Pere de Dénia i exiliat a Cuba, va ser enterrat en el cementiri Colón de l’Havana. Entre una ciutat i l’altra discorre Los espacios habitados de Juan Chabás, un escriptor amb ànima i mirada mediterrània que, d’un mode o un altre, va mantenir sempre una vinculació amb la mar. A la Biblioteca Pública de Dénia, que des de fa uns mesos porta el seu nom, es recordarà de nou aquest divendres 30 de gener (19.30 hores) en la presentació del llibre. L’acte s’emmarca en les activitats organitzades amb motiu del 125 aniversari i se suma a l’exposició ‘Juan Chabás, la mirada atenta de la generació del 27’, que pot visitar-se fins el 31 de maig pròxim en la planta baixa de la Casa de la Marquesa Valero de Palma, en el Carrer Cavallers, número 3. En la presentació del llibre es comptarà amb la presència de l’autor i d’Àngels Gregori, poeta i comissària del Ministeri de Cultura per a la celebració del centenari de la Generació del 27.
Llum, blaus i blancs
De Juan Chabás, destaca precisament Joan Carles Fogo el seu marcat caràcter mediterrani. Són abundants en la seua obra les referències “a la mar, la llum, els colors blancs i blaus”, assenyala l’autor del llibre. Aquesta marcada mediterraneitat, aquesta passió per la seua mar, el porta a evocar des de l’exili els espais mediterranis que tan bé coneix, comenta a Canfali Marina Alta l’autor del llibre. No sols pel seu naixement a Dénia i els dies d’infància passats a la casa familiar de Les Marines, la Marina de Chabás, a la qual tornaria des de Madrid -on es va traslladar la família sent ell encara molt jove- per a gaudir dels càlids dies de l’estiu. Juan Chabás va ampliar estudis a Gènova i va residir durant un temps a Barcelona, dues ciutats també amb un marcat caràcter mediterrani.
Va ser a Barcelona, en la Fundació Bernat Metge de Francesc Cambó, on va treballar com a traductor al català de clàssics grecs i llatins. I va ser entre unes carpetes del fons de Joan Estelrich -director de la fundació i secretari de Cambó-, que havien estat dipositades en un dels arxius de la Biblioteca de Catalunya, on Joan Carles Fogo va trobar diverses cartes de Juan Chabás escrites en català. Anaven dirigides a Estelrich. Algunes estan manuscrites i altres escrites a màquina. Tres d’elles, amb la signatura ‘Joan Chabàs’, es reprodueixen en el seu llibre i constitueixen els primers documents de Chabás escrits i signats en català que es publiquen.
Entre la correspondència que va poder consultar Joan Carles Fogo en el citat arxiu, figuren també altres cartes de Chabás intercanviades amb intel·lectuals de l’època com Gerardo Diego, escrites en aquest cas en castellà.
Patrimoni desaparegut
El llibre Los espacios habitados de Juan Chabás recala en els llocs on va viure l’escriptor, amb especial protagonisme per a Dénia, Santiago de Cuba i l’Havana. Parteix d’un treball anterior, El edificio de la memoria, que inclou tres assajos sobre els espais vitals de Gabriel Miró, Juan Chabás i Louis Aragon. Fogo guarda un bon record de la seva presentació al castell de Dénia, en 2015, a càrrec del poeta Francisco Brines, premi Cervantes 2020.
En el nou assaig que presentarà demà divendres a la biblioteca de la ciutat, l’autor aporta, al costat de les cartes inèdites, plans i imatges antigues i actuals d’aquests llocs, de les cases i ciutats que Chabás va habitar i als quals al·ludeix amb freqüència en la seua prosa poètica. Inclou també Joan Carles Fogo alguns fragments literaris i fotografies.
Lamentablement, com ell recorda, la casa on va néixer Juan Chabás a Dénia ja no existeix, va ser derruïda fa anys i en el seu lloc es va aixecar un altre edifici, en el número 17 del Carrer Pare Pere, la planta baixa del qual alberga unes dependències municipals.
Sí que es manté en peus la casa de l’Havana on Juan Chabás va viure amb la seua última esposa, la cubana Aída Valls, i on va morir a l’edat de 54 anys. Es tracta de la planta baixa d’un petit edifici situat al Carrer 17 d’El Vedado, el principal barri residencial de la ciutat.
La casa va ser posteriorment la residència de la coneguda cantant cubana Beatriz Márquez, que va accedir fa uns anys a mostrar l’interior de l’habitatge a Fogo.
A Dénia, no és possible visitar ja la casa on va néixer Chabás, declarat fill predilecte de la ciutat en 1984. Ni tampoc la Marina on va passar els seus estius al costat de la mar, una magnífica casa de la segona meitat del segle XIX. En el seu lloc s’alça una urbanització que conserva únicament el nom de Marina Chabás. Exemples tots dos d’un patrimoni desaparegut i que no es va saber cuidar amb la diligència suficient.
Endinsar-se en el llibre de Joan Carles Fogo, doctor i autor de la tesi titulada La arquitectura en la literatura de la generación del 27 (2008), és acostar-se una mica més a Juan Chabás, al seu entorn, el seu paisatge i les seves circumstàncies. És redescobrir, a petites pinzellades, a un escriptor oblidat durant dècades, la vida i l’obra del qual van veient la llum a poc a poc.
