Quan comença a pronunciar-se la costera avall de la present legislatura a Pego, l’alcalde Enrique Moll, repassa els principals esdeveniments de l’actual exercici polític per a CANFALI MARINA ALTA. Fidel al seu estil directe, aborda qüestions com l’urbanisme, el moment de l’agricultura, la dinàmica de govern, el pla Edificant, l’ajornament sine die del centre d’interpretació del parc natural de la marjal per part de la Generalitat Valenciana, la supressió del punt negre de l’hostal de Sant Jaume, la construcció del futur teatre municipal i altres que han format part de dia a dia de la gestió al front de l’Ajuntament al llarg de l’any.
-P: Arrancava l’any amb la desestimació del recurs de Compromís contra el Pego Golf….El urbanisme és el principal objecte de les diferències en el sí de la corporació?
-R: Nosaltres com a equip de govern sabem el model de poble què volem i la línia que tenim que portar per tal d’aconseguir-ho. El que no podem es anar canviant d’idea en funció de les futures fluctuacions. Així que tenim clar quin es l’urbanisme que volem. Creguem que el poble necessita una espenta i que deu de créixer a nivell poblacional acompassat amb la pertinent habilitació d’infraestructures i inversions. 
En eixa dinàmica, som conscients que va falta fer un nou polígon industrial perquè el que hi ha s’ha quedat menut, per tal de que puga fer de reclam a les empreses per a establir-se en el nostre poble i tractar de revertir la cadena de cotxes que ixen tots els matins de Pego en direcció cap a Dénia o cap a Oliva on està el treball de molts pegolins. De fet ja comptem amb alguna empresa puntera de la Marina Alta que ha donat els passos pertinents per a invertir al nostre poble.
-P: Quan parla de “fluctuacions” es refereix a algun en concret?
-R: Els governs que he presidit han heretat una sèrie de projectes, alguns dels quals estigueren aprovats amb els vots del PP i BLOC, estos últims com antecessors de Compromís. Aquest equip de govern només s’està limitant a dur – los a terme, perquè la llei ens obliga a fer – ho. D’altra banda, aquest equip de govern treballa per a fer realitat projectes i serveis importants pel nostre municipi com la piscina i la guarderia públiques, Acció Urgent, l’ampliació de la residència o la construcció del nou teatre. Projectes que ens permetran ser un poble més modern i punter, però per poder fer – ho es necessita algun tipus d’ingrés addicional que no siga només augmentar els impostos.
-P: O siga que de la taronja no va a eixir tot això…
-R: L’agricultura és un sector al que tenim que donar suport i així ho vam deixar palès en les reunions del fòrum celebrat recentment a Coopego que hui per hui es una referència a nivell nacional després d’haver-se completat la fusió amb altres cooperatives i un motor econòmic molt important per al municipi. Però eixe plus que ens donava fa un temps el camp als que tenim un trosset de terra hui en dia o empatem o perdem. I això suposa buscar alternatives com actuar en una superfície que no siguen els minifundis a l’hora d’estalviar en costos i gestionar de la millor manera la venta del producte. Però estem en un moment semblant al de l’arròs de fa més de cinquanta anys, i la solució no està en la venda de les parcel·les perquè el que vens ja no ho tens, però ho tenim que transformar d’alguna manera per a fer rentable el territori del que disposem.
-P: Creu que els grups de pressió social són conscients d’eixa realitat a la que vostè fa al·lusió.
-R: En la política local em passa moltes vegades com en la política nacional quan veig les notícies, perquè criticar és molt fàcil, però aportar idees no. I el gran problema dels grups que integren l’oposició a este poble es que es passen les legislatures qüestionant-ho tot però aportant molt poquet.
-P: Però tenia a tots els grups municipals integrats dins de la Junta de govern?
-R: Sí, va ser una idea meua des de principis de legislatura per tal de que pogueren col·laborar i que la informació els arribara de primera mà. Així es pretenia que tingueren les mateixes oportunitat que l’equip de govern de treballar pel poble, i en eixa deriva hem aprovat pressupostos en 2025 i estem treballant en els de 2026.
No obstant, idees innovadores de cara a ells brillen per la seua absència.
-P: Hi ha qui no entén que els regidors de l’oposició estinguen dins, perquè això en certa forma coarta la fiscalització de les actuacions de l’executiu…
-R: Potser eixe pensar deriva del desconeixement del funcionament de l’Ajuntament. Un regidor o regidora té dret a tindre tota la informació que estiga menejant-se per dins del consistori, i amb això recalcar que ací actuacions inquisitorial no n’hi ha, ni s’amaga documentació, perquè els funcionaris no es deuen a l’equip de govern sinó a la seua feina, encara que a alguns regidors els costa d’entendre fins el punt de demanar-me els papers a mí, quan no em toca fer de filtre. Així vaig creure en el seu moment que estar tots dins de la junta de govern era una forma més fàcil d’agilitzar el treball del dia a dia al trobar-nos nosaltres en minoria, en definitiva és una ferramenta més per a fer política, negociar i arribar a acords amb l’oposició pel bé del poble.
-P: A la volta també li permet a alguns dels grups del mateix color del que governa a la Generalitat, reivindicar-se amb fullets on poc menys que s’autoproclamen artífexs de les subvencions que arriben tant en el plànol autonòmic com en el provincial…
-R: Ni per al bo, ni per al roin, perquè si et penjes la medalla de que ens han donat el Pla Edificant per al col·legi Rosalia Bondia, també deuries penjar-te’l de que per culpa teua les obres del carrer Sant Miquel no s’acaben. Estem treballant conjuntament a l’hora de demanar subvencions i amb això, tal i com ha passat en anterior legislatures, hem agafat el telèfon de persones de diferents partits per a que ens tiraren una maneta a l’hora, no de les prioritats davant d’altres, sinó d’executar alguns projectes. Però em vist com funcionen les administracions del Partit Popular i moltes vegades els criteris d’adjudicació de subvencions no són únicament baremables perquè tenen també el seu component subjectiu. Per tant el que no podem fer tampoc és estar en contra dels partits que estan governant, i així tractem d’aprovar pressupostos amb el vistiplau tant del Partit Popular com de Compromís i les medalles que se les penje qui vullga.
-P: I en eixes ajudes ha tingut la seua importància el Pla Edificant al col·legi Rosalía Bondia…
-R: Tot i el llarg historial de problemes que ha patit aquest projecte, esperem que en esta adjudicació ho puguem traure, perquè ja es la tercera vegada que es refà el projecte. Primer per les condicions del pavelló a construir, en les que tinc que discrepar del Consell Escolar pel fet que està situat a vint-i-cinc metres del municipal i pels matins podria cedir-se i destinar la inversió a millorar els accessos, les aules o l’aïllament tèrmic o acústic, però es una decisió dels seus integrants que tinc que respectar. Aquesta circumstància i que l’import dels diners era diferent han anat retardant la cosa, i a tot això s’ha afegit el tema de la normativa d’eficiència energètica que obligava a que la instal·lació comptara amb plaques solars. Per no parlar de que a la primera licitació no es va presentar cap empresa, que hi ha hagut una denúncia davant del TAR que ho va paralitzar i que en ha costat fer-ne una tercera.
-P: Però diuen que li resta el Centre d’Interpretació del parc natural que sembla enquistat…
-R: És que el tema es una reivindicació més antiga encara que l’eliminació del punt negre de l’Hostal de Sant Jaume a la N-332 i mira que a aquest portem anys pegant-li. El Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals de la marjal marca que té que haver un centre de recepció que no s’ha fet perquè inversions en el parc s’ha realitzat ben poques.
-P: Parlant del parc i de les seues repercussions sempre s’ha dit que comportaria l’eliminació de la carretera CV-678 de Pego al Mar, i ara resulta que el que es procedeix es a suprimir el punt negre que suposava la intersecció entre aquesta i la N-332. Que suposa això per als pegolins?
-R: El tema de l’encreuament ha estat una lacra pels pegolins primer quan tenies que passar per la via del tren i desprès quan es va suprimir aquesta van canviar el traçat. I es que en l’accés a les segones vivendes de la gent de Pego han quedat molts morts per accidents de trànsit, i acabar amb això per als equips de govern que he presidit era una prioritat. Així ens ha costat tocar-li la porta als sis o set Ministres de Foment per tal de que agafaren el compromís per a que es portara a cap un projecte que arranca de 2007 i que s’ha iniciat en les tasques de desbrossament per part de l’empresa Torres Cámara com a adjudicatària.
Pel que fa a la repercussió d’eixa via de trànsit en el parc, crec que resulta més negativa la línia aèria d’alta tensió que el travessa i que, pel que hem parlat amb els responsables d’Iberdrola aquesta companyia estaria disposada a eliminar-la, encara que les diferents administracions no es posen d’acord. Jo crec que la millor solució seria soterrar-la pel mateix traçat de la CV-678 per que el trençat que passa per dins del parc es un potencial perill per a les aus migratòries que nidifiquen en aquest espai natural.
-P: “Entreacte” per al nou teatre municipal? I d’aixó qui es té que fer càrrec?
-R: És un projecte molt il·lusionant. Cal recordar que per a escollir el guanyador calia sumar els vots dels veïns i veïnes per una part i d’altra banda els dels membres d’un jurat expert en la matèria. Els primers escolliren la proposta ‘Entreacte’, ara només falta saber el resultat de les votacions dels membres del jurat, que es sabrà en breu. El que si es pot confirmar ja és que els diners per a la redacció del projecte que es trie finalment, ja estan consignats en els pressupostos. El següent pas serà buscar la forma de finançar l’execució de l’obra. Seguirem els procediments que sempre hem fet en projectes similars, buscar ajudes d’on siga necessari, tocarem portes, per exemple, de l’IVACE o als Fons Europeus, tal com vam fer, per exemple amb la nova biblioteca municipal. Cal remarcar també que, gràcies a la gestió del departament d’Hisenda des de que ha estat aquest equip de govern, s’ha pogut acabar amb els deutes bancaris doncs el deute ascendia vora als 12 milions d’euros. Això ens atorga marge per poder fer front a reptes com la construcció del nou teatre o infraestructures importants també com l’ampliació de la residència de majors.
-P: Anem ja costera avall aquesta legislatura. Resulta quasi obligat preguntar si optarà a la reelecció perquè s’ha jubilat recentment i no sé com està de ganes després de quasi catorze anys al front de la cosa…
-R: Jo des del principi he considerat que açò era una feina i per tant he tractar d’exercir-la de la manera més professional possible. Em vaig jubilar recentment per raó de la discapacitat que tinc, fet que fa estalviar a l’Ajuntament el sou que tenia com a alcalde.
Quant a tornar-me a presentar, a dia de hui la idea es ser altra volta el candidat del Partit Socialista vist que la gent amb la que treballe continua confiant amb la meua persona. Però això té que estar aprovat per l’assemblea local del PSPV, encara que si surt una altra alternativa no tindré cap problema en pegar una passa enrere.
