Exigix que el Consell finance l’accés al port
L’Ajuntament de Dénia no signarà el protocol d’actuació remés per la Generalitat Valenciana per al desenvolupament urbanístic del sector Ronda Nord, segons ha anunciat l’equip de govern. La regidora de Territori, Maria Josep Ripoll, ha advertit que acceptar esta fórmula significaria “segrestar les competències urbanístiques del municipi”, a més de “saltar-se i trencar les costures” del planejament vigent per a donar pas a un model basat en “un pelotazo urbanístic” que no estan disposats a consentir.
Davant l’intent de l’administració autonòmica de vincular el desenvolupament residencial amb la construcció de les noves infraestructures viàries, PSPV i Compromís han optat per activar la redacció d’un pla parcial municipal, el procés de licitació del qual ja es troba en marxa. L’objectiu és configurar un barri mediterrani integrat en la trama urbana, amb densitats mitjanes, mescla d’usos, zones verdes i dotacions educatives que donen resposta a les necessitats reals i quotidianes dels residents. Maria Josep Ripoll ha posat com a exemple a evitar el desenvolupament del sector C1, a l’entorn de les Sorts de la Mar, denunciant que l’absència d’interacció i serveis genera un model d’urbanització buida fora de temporada. En esta línia, la regidora socialista ha recalcat la voluntat d’evitar la creació de guetos de segones residències i de posar el focus en la funció social de l’habitatge, tot sentenciant que “no volem un Benidorm per a la nostra Dénia del futur i no només volem vivenda de protecció pública per a rics”. Per a aconseguir-ho, ha recordat que la reserva mínima legal d’habitatge protegit se situa en el 40% i que la presència de sòl municipal i de terrenys del Ministeri de Vivenda permetrà anar molt més enllà mitjançant l’actuació de Casa 47.
Un dels punts més criticats per l’equip de govern és l’impacte físic i visual que tindria l’aplicació del protocol autonòmic sobre el paisatge urbà de la capital de la Marina Alta. L’equip de govern ha revelat que el plantejament de la Conselleria passa per duplicar l’edificabilitat prevista actualment per tal de poder sufragar amb estos aprofitaments el cost de la nova carretera. D’esta manera, els edificis de quatre o cinc altures contemplats en el Pla General Estructural passarien a tindre el doble d’alçària, un extrem que Ripoll ha rebutjat de ple, assenyalant que “qui està realment sufragant els costos d’eixa carretera és la ciutat, amb el seu skyline, i això no es pot permetre”. Ripoll ha qüestionat igualment la viabilitat dels serveis públics davant una operació d’esta magnitud i ha alertat que duplicar la densitat poblacional sense incrementar proporcionalment els equipaments posaria en risc la qualitat de vida del municipi. A més, s’ha preguntat “d’on anem a treure sòl per a zones verdes i per a places en les escoles i en els instituts si dupliquem la població”
Per la seua banda, l’alcalde, Rafa Carrió, ha volgut desmentir qualsevol acusació de bloqueig institucional respecte a les comunicacions viàries de la ciutat, deixant clar des del primer moment que “l’Ajuntament sí que vol l’accés al port”. No obstant això, ha defensat que esta connexió entre la carretera CV-725 i el recinte portuari ha d’executar-se com una obra pública finançada íntegrament per la Generalitat Valenciana, ja que ambdues infraestructures són de titularitat autonòmica i el port de Dénia és un dels que més ingressos genera en tot el territori valencià, per la qual cosa ha subratllat que per falta de recursos econòmics no serà. Carrió ha insistit que l’accés ja figura contemplat en el Pla General Estructural i que l’Ajuntament complirà amb la seua part reservant i cedint el sòl necessari per a la futura via parc, però sense carregar el seu cost sobre els propietaris del sector ni sobre el conjunt de la ciutadania.
L’alcalde ha remarcat esta divisió de funcions afirmant que “el pla parcial és de l’Ajuntament i l’obra pública de l’accés és de la Generalitat”, al temps que ha demanat que cada administració assumisca la seua responsabilitat financera sense posar en risc l’equilibri urbà ni el drenatge hídric de l’entorn dels Ullals. Es tracta d’una zona sensible per a la qual l’ajuntament ja ha adjudicat un estudi específic d’inundabilitat mentre que l’administració autonòmica encara no ha impulsat cap informe sectorial.
Per altra part, l’equip de govern ha expressat la seua profunda inquietud davant la nova Llei del Sòl que s’està tramitant per la via d’urgència a les Corts Valencianes i que substituirà l’actual Llei d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge. Maria Josep Ripoll critica que la reforma legislativa reduix les garanties de participació ciutadana i transparència, relega els plans generals a simples documents orientatius i retorna a l’urbanisme especulatiu de la dècada dels noranta que ja va demostrar la seua ineficàcia per a abaratir el preu de l’habitatge. Al respecte, la regidora ha denunciat que “els promotors han entrat a la cuina de Conselleria per a cuinar aquesta llei del sòl” i ha advertit del greu perill que suposa donar carta blanca a la iniciativa privada per a construir en qualsevol classe de terreny, incloses les zones inundables, així com la reducció dels percentatges mínims de vivenda pública en els plans parcials ordinaris per davall del llindar estatal.
Davant aquest escenari de canvis normatius, el govern municipal ha justificat la seua negativa a signar un document que obligaria l’ajuntament a donar el seu vistiplau per avançat a les decisions de la Conselleria. Tal com ha resumit la regidora de Territori en relació a a la proposta de repartiment de tasques plantejada per l’administració autonòmica, “poder decidir per on va el carrer està bé, però si les edificabilitats les vas a decidir tu, tenim un problema, no em fie”. No obstant això, Carrio i Ripoll han reiterat la seua mà estesa a la Generalitat per a coordinar el desenvolupament de la Ronda Nord i la construcció de l’accés al port des del respecte mutu a les competències de cada institució.
