Tindre dolor en tocar o en moure l’orella, picor i/o tindre la sensació d’oïda tapada poden ser els primers senyals
A l’estiu, els banys a les platges i en les piscines són molt habituals i amb ells, també algunes molèsties relacionades amb les oïdes. Una de les més patologies més freqüents que es produïxen en esta part del cos durant esta època és l’otitis externa o també coneguda com a “otitis del nadador”.
Es tracta d’una infecció que afecta el conducte auditiu extern i que pot aparéixer quan roman aigua a l’interior de l’oïda durant un temps prolongat. Segons el Dr. Federico De Grao, otorrino de l’Hospital HLA San Carlos, “la humitat afavorix un ambient adequat per a la proliferació de bacteris, a més pot alterar les condicions naturals de protecció del conducte auditiu. Per este motiu, les persones que passen molt temps en l’aigua, especialment els xiquets i els qui practiquen natació de manera habitual, poden presentar un major risc”. 
“Moltes vegades comença amb una sensació de picor o de molèstia en l’oïda després de diversos dies de banys i pot evolucionar ràpidament cap a un dolor intens. També es pot tindre sensació d’oïda tapada, enrogiment i inflamació i en alguns casos, fins i tot secreció”, explica l’especialista.
El tractament sol realitzar-se mitjançant gotes óticas prescrites per un professional sanitari, especialment quan existix infecció bacteriana.
Per això, una de les mesures més senzilles per a reduir el risc de patir otitis és evitar que l’aigua romanga en el conducte auditiu. És aconsellable assecar bé la part externa de les oïdes i inclinar el cap cap als dos costats per a facilitar l’eixida de l’aigua després de cada bany. A més, en persones especialment propenses a patir este problema recurrent, es recomana utilitzar taps adequats per al bany i/o un capell de natació.
D’altra banda “els especialistes recorden que s’han d’evitar introduir *bastoncillos, forquetes o altres objectes en l’oïda per a intentar eliminar l’aigua o la cera. Un excés de cerumen en l’oïda també pot ser una causa d’otitis pel que el, que es recomana acudir a l’otorrino abans o durant l’època estival per a retirar l’excés de cerumen.
Normalment, per al tractament de l’otitis, se sol dur a terme mitjançant gotes *óticas prescrites pel professional sanitari, sobretot i especialment quan existix una infecció bacteriana. D’ací ve que el Dr. De Grau recorde la importància de la prevenció de l’otitis externa que, “pot resumir-se en unes mesures molt senzilles: retirar l’excés de cerumen realitzat per un especialista, mantindre les oïdes seques, assecar-los correctament després de cada bany, evitar introduir objectes en el conducte auditiu i consultar davant l’aparició de dolor o secreció”.
