L’alcalde d’Orba, Joan Ignasi Cervera, traslladava aquesta setmana a CANFALI MARINA ALTA la intenció de no optar a la reelecció d’una forma programada a un any vista que, al seu entendre “permet posar les cartes sobre la taula i propiciar una catarsi i una mobilització que tant de bo propicie organitzar un grup de persones amb la il·lusió necessària per a continuar el projecte transformador iniciat a 2015”. La notícia ens feia plantejar-li una entrevista a la que, fora de la seua costum de mantenir un perfil mediàtic discret, ha accedit finalment.
PREGUNTA: Decisió ferma, pel que es veu. Resulta quasi obligat preguntar a que obeeix?
RESPOSTA: Absolutament ferma. El motiu, cap cosa en particular, però en estos onze anys m’he buidat, ho he donat tot; i el poble necessita un relleu que aporte nova energia i il·lusió. Intentar revalidar el càrrec seria enganyar-me a mi i al poble, i cap dels dos s’ho mereix. D’altra banda, anunciar-ho a un any d’eleccions permet posar les cartes sobre la taula i propiciar una catarsi i un detonant que permeta una mobilització que tant de bo propície organitzar un grup de persones amb la il·lusió necessària per continuar el projecte. 
P: No hi ha relleu garantit, doncs.
R: No és una cosa que haguem parlat dins del grup, però estem oberts a tot; també a que se sume nova gent. El que tinc clar és que el fet que hi haga o no relleu ni és una solució ni un problema meu ni de Compromís, sinó del tot el poble. Estic convençut que en Orba hi ha gent capacitada, tan sols ha d’encoratjar-se i muntar un equip com ho vaig fer jo en 2015.
P: Vist el vist i l’experiència…es pot permetre una recomanació?
R: Que la persona que lidere des del primer moment tinga una afinitat especial amb la gent que l’acompanye. No dic que es coneguen ni que mantinguen amistat, perquè d’això ja s’encarregarà el temps; però sí que es cert que eixa persona ha de tindre eixa intuïció que li permeta crear un equip amb qui se senta còmode. Això és el que he notat jo sempre amb la gent amb qui he compartit equip.
P: Parla en uns termes que ens fa situar-lo fora d’una futura candidatura…
R: És que realment pense que precisament cal eixa independència. No obstant, qui necessite algun consell o recolzament… em tindrà al costat. Siga qui siga. A fi de comptes, sempre he dit que els partits son únicament els instruments, i que el realment important és que guanye Orba.
P: Just ara quan compta amb una majoria absoluta?
R: És cert que hem guanyat les tres eleccions a les que m’he presentat, les dos últimes amb les majories absolutes més àmplies que es recorden, però no es pot viure d’això. Cal saber tancar les etapes.
P: Quin balanç fa d’aquests onze anys al front del municipi?
R: Per mi és espectacular, m’atreviria a dir que li hem pegat la volta al poble de dalt a baix; no hi ha pal que no haguem tocat, però tampoc em vull quedar en una actuació en concret. Sincerament el que més m’il·lusiona és tindre la sensació que hui Orba és un poble on es pot viure molt a gust i on la gent se sent còmoda. En certa manera pense que de manera majoritària els veïns i veïnes hem recuperat eixa estima i orgull cap al nostre poble que va més enllà del típic patriotisme municipal. El meu objectiu era construir un poble on les famílies es trobaren còmodes i amb oportunitats, i pense que ho he aconseguit. En aquest sentit me’n vaig plenament tranquil i satisfet. No tinc cap dubte.
P: Val, però quin creu que és el llegat a nivell de projectes.
R: No m’agrada enumerar-los un a un, perquè al final no es tracta de fer bandera d’això, però sí que és cert que hem actuat tant en instal·lacions com en activitats en tots els àmbits: educació, esport, cultura, integració, comerç, espai públic, estacionament i mobilitat, medi ambient, paisatge urbà, urbanisme, parcs infantils, patrimoni, seguretat, funcionament i organització dels treballadors i treballadores… fins al punt que es pot afirmar que hui tot és molt diferent al que hi havia al 2015, tant a nivell d’infraestructura com d’activitat. Però si m’he de quedar en un projecte que represente, que resumisca, el meu pas per l’Ajuntament, ho tinc clar, eixe és la reurbanització de l’avinguda Fontilles.
P: Permeta que li preguntem la raó…
R: Pel fet que és una actuació que resumeix com ha canviat Orba en dotze anys. A 2015 allò era un vial de doble sentit, on passaven camions i autobusos, es creaven embussos i les voreres eren impracticables per la gent. Eixa situació el mantenia com un vial lleig i impracticable, amb molts problemes, mentre que hui s’ha convertit en un espai on es pot circular amb fluïdesa, les zones d’estacionament estan clarament ordenades, les persones caminen segures i hi ha vegetació per afavorir el confort tèrmic. Fins al punt que pense que l’hem encertada al complet quan veig a les persones caminar per allí en grups, especialment a grups de xiquets i xiquetes o a famílies agafades de la ma del seu fill i filla, observe als cotxes circular amb fluïdesa i contemple el mobiliari i la vegetació em cau la bava. Verure com ha canviat el carrer és veure com a canviat Orba.
Però a banda d’això el projecte també ha tingut una component intrínseca que ha caracteritzat el nostre govern com és la valentia i l’acord, perquè escometre eixa transformació no era gens fàcil, i nosaltres no sols hem estat capaços de portar-la a terme, sinó que ho hem fet intentant acordar cadascun dels xicotets detalls amb els veïns i veïnes, resolent els entrebancs i donant la cara en tot moment.
P: No obstant això, tenim entès que l’actuació encara no està completada al 100%…
R: Efectivament, durant la primera setmana de setembre es col·locarà l’escultura en reconeixement als emigrants cap a Amèrica i el text que servirà per retre homenatge a un dels fets que, junt a la industria del fang ens identifiquen com a poble. La intenció que crec que ho justifica és recordar aquella gent, però també explicar els motius pels quals varen haver de marxar del seu poble i tot el que allò va implicar. Per tant, tornat a l’avinguda, parlem d’una reurbanització pròpiament dita, entesa com canvi de paviment, de voreres, de canonades d’aigua i clavegueram… però també d’un espai que a la seua escala combat dos de les grans amenaces dels nostres dies: el canvi climàtic i els discursos d’odi davant el diferent. Es un projecte urbanístic, però també social.
P: En aquest punt convindrà que hem arribat al torn d’ inquirir-lo sobre les coses que creu que deixa pel futur com a cap del govern de Compromís.
R: Pense que deixe un poble amb un full de ruta clarament marcat. Pel que fa a les activitats, tan sols cal donar continuïtat al que hem creat com el festival escènic Fora d’Òrbita, la Vetladeta, el Mercat del Fang, o les activitats en família. Quant a infraestructures, el nou institut compta amb els terrenys i el finançament, pel que tan sols queda executar obres, I nivell urbanístic estan en tràmit molt avançat dos plans que haurien de servir per acabar de consolidar el poble del desvio cap a dins, a banda de que també està redactat i amb finançament el projecte de reurbanització dels carrers Unamuno i Canonge Sendra.
P; Però, a banda d’eixos grans projectes, queden dotze mesos encara per davant. Ja ha acabat o s’ha fixat alguns objectius poder complir en aquest període. o pensa estar columpiant-se en el que li resta com a alcalde?
R: No és el meu estil estar, diguem, “columpiant-me”, com bé tenen constància els que m’han acompanyat o han seguit la vida municipal durant tot aquest temps. Dit això, en l’ordre de preferències està concretar el monument als emigrants que si no passa res estarà llest a principis de setembre. En segon lloc resoldre la connexió de la urbanització de la plaça Tirant lo Blanc amb el camí cap al poliesportiu que és un projecte que ja està aprovat i que no més cal executar. En tercer que la Conselleria ens aprovara el projecte per al nou IES i ens dotara d’una partida econòmica per a fer front a l’increment pressupostari necessari. I per acabar aprovar el planejament dels plans urbanístics que hi ha en curs como la S1 en carrer Xopena i la del carrer de Baix on es troba una coneguda cadena de supermercats i on és trn necessària la rotonda que hem projectat
P: I en quant a coses que s’han resistit, que haguera volgut solucionar i ha estat impossible….
R: Clarament en tinc tres al cap: la millora del servei d’aigua, el Pla General d’Ordenació Urbana i la reurbanització de l’avinguda Amèriques. La primera era molt difícil perquè som molts els ajuntaments víctimes d’aquestes situacions d’externalització del servei en grans cooperacions, però m’haguera agradat poder donar més batalla. En eixe punt crec que no he estat a l’altura, sincerament. El PGOU, en canvi és una qüestió de tràmits administratius, no pot ser que siga tant llarg i difícil poder aprovar un planejament i menys encara que des de la Conselleria es tanquen expedients com va passar amb nosaltres i molts altres municipis. I pel que fa a la reurbanització de l’avinguda de les Amèriques no hem trobat el finançament per poder desenvolupar-la. Em em sap greu perquè soc conscient que hi ha gent a qui li feia molta il·lusió.
P: Arriba l’hora de rememorar els moments durs o de més desgast…
R: Si tinc que ser sincer no puc negar que hi ha hagut diversos. La pandèmia, per exemple, és el que primer et ve al cap. Però també recorde un episodi de problemes de subministrament d’aigua acabats d’arribar a l’Ajuntament, foren dies molt esgotadors. També m’ha trobat situacions desagradables en el funcionament de l’ajuntament o conflictes amb veïns i veïnes per interessos particulars contraposats a l’interès general… Però pot ser el que més mal en sap, el que més em pesa, han estat determinats moments de confrontació personal que m’han tret la part més visceral, tant amb veïns i veïnes com amb companyes i companyes de l’oposició. Per això m’agradaria demanar disculpes a les persones que s’hagen pogut sentir incomodades.
P: Un desig de cara al futur:
R: Que tal i com férem nosaltres al 2015, com a poble siguem capaços de trobar un grup de persones amb la força, l’energia i la, diguem, ingenuïtat suficient com per seguir millorant el que és el nostre escenari vital per a afrontar un futur amb garanties.
