Estan aquí, al nostre entor
n: són «Los malhechores del bien», que ho controlen tot, que tot ho volen… i empastren moltes coses amb la seua capacitat de maniobra. Jacinto Benavente ja parlava d’ells, o els seus avantpassats en una comèdia del mateix títol, títol que a mi m’agrada utilitzar per referir-me a eixe món poderós, manifestar que no para de moure’s, que sempre està maniobrant, amic de «los grandes eventos»; és la seua vocació. Darrerament, gràcies a les ajudes econòmiques del govern central, de l’autonòmic, dels «fondos Feder» i d’altres subvencions que ens vingueren, de fet o amb promeses, en les darreres cuades de la «societat del benestar», han deixat al seu abast la possibilitat de diverses obres públiques. A Dénia tenim una diversa mostra d’allò que «Los malhechores del bien» han dut a terme i que quedaran a la vista de les properes generacions com a model de la manca de trellat dels equips de govern als qui havia caigut la sort en esta Loteria. Els seus avantpassats ja feren també les seues hisetes, perquè aquesta espècie humana sempre ha estat animada a inventar-se les seues formes de progrés. Aquells construïen grans gratacels i altres edificis que trencaren l’estètica i feien malbé la salubritat. I permeteren les obres de les antigues Drassanes, sense respectes, o les de l’esplanada del port. I no protegiren les instal·lacions de la fàbrica del gas, sense posar obstacles a la desaparició de la històrica caldera, tot una bona mostra de la nostra arqueologia industrial. I feien desaparèixer l’antic magatzem de l’estació de ferrocarril de Carcaixent, i beneïren el desficaci adjacent del carrer la Via i l’aparcament subterrani, i construïren la carretera asfaltada d’accés al castell, per damunt de les restes de la Vila Vella. Entre altres «mostres de progrés».
Ara, amb l’alegria de les ajudes supramunicipals, tot fent ús de les gestions econòmiques de l’equip de govern anterior nascut de la voluntat electoral, es ficaren automàticament a mamprendre obres i més obres per demostrar la seua capacitat. Clar que, per arribar a eixa situació hagueren de fer, primer, una moció de censura aprofitant l’actitud del trànsfuga Collado, que els donava el poder municipal en contra de la voluntat electoral. I es ficaren de cap a la feina: Ta-ta-xan…! l’entrada a Dénia, per Ondara, amb una filera inacabable de palmeres, amb molta aigua i molta llum… «Dénia-Hollywood!», però amb escàs o maltractament d’infrastructures. Això sí: mai no s’havia vist una carretera d’accés com aquesta. Un «gran evento!».
I continuem amb tot tipus d’activitats mediambientals… Amb jardins de gespa artificial i moltes coloraines de dretes… I disbarats per l’urbanisme disseminat. I instal·lacions d’alguns abocadors subterranis en carrers on resulta impossible l’actuació dels vehicles que executen el tractament de la replega dels residus sòlids, i els deixen inservibles. 
I parlem ara de «Los grandes eventos» de la transformació de les places, que han creat infinitat de molèsties, unes obres que s’han convertit en una immensa tristor, aplicant la feina del matalafer -fer i desfer-. Anem a pams. Les obres de la plaça de la Constitució -o de l’Ajuntament- tenien -tenen- darrere seu més de 130 anys, com a «Panterri» -ben dit, parterre-. Construït pel 1878, aproximadament. I alguns centenars més d’antiguitat, com pot comprovar-se documentalment. Ja sabeu, l’edifici de l’Ajuntament, del segle XVII, i el de la parròquia, del XVIII. La residència a aquesta plaça dels pares del futur sant Vicent Ferrer, i el seu germà Bonifacio, pel segle XV fins tres dies abans del naixement del sant, quan es dirigien a València on voria la primera llum. I això ho avala l’historiador denier Emilio Oliver en el llibre Dénia 1881/1980. I haver-se produït al nostre Panterri activitats polítiques i socials importants: la proclamació, pel 1705, de l’Arxiduc Carles, com a rei de València. La dedicació a la Constitució, en la del 1812. La proclamació de la II República des dels balcons de l’Ajuntament. I tantes manifestacions cíviques i polítiques. I espai xafegat per bodes, batejos, comunions soterraments. No te massa sentit la destrossa del testimoni històric per convertir-lo en un projecte modern, malbaratant uns diners que podrien haver servit per a altres fins socials millors.
Però pitjor ens sembla la intervenció en la plaça del Consell, encara que s’haja fet sobre un espai anterior bastant dolent. Desfer les grades per a construir-ne unes més reduïdes desqualifica bastant la intervenció, tampoc massa brillant. Damunt de tot açò no sembla tenir cap sentit la volumetria d’unes construccions que desbaraten l’estètica del conjunt i creen dificultats a la celebració dels actes socials i culturals que han vingut muntant-se a la plaça. Un, sembla destinat a un ascensor, que substitueix l’escala de sempre ubicada al costat de l’antic refugi-túnel. I que tapa un edifici històric del carrer la Mar. A la plaça del Consell estigué el Teatre Principal, inaugurat el 1869, i poc després el Casino Dianense, dos centres de caràcter privat amb una notable vida fins la desaparició pels anys vint. I després s’utilitzava la resta del teatre com a Institut de Batxillerat. De l’enderrocament per a un projecte d’edifici de Correus, etc., que mai s’arribà a dur a terme, nasqué la voluntat de la plaça, inacabada i mal feta, però amb l’ús com a àgora per a espectacles que ha anat servint, i ara aminorarà les seues possibilitats amb la «justificació» estètica ben discutible, per les cites que hem donat. Ja sé que un sector de veïns, s’ha enlluernet davant els resultats, i que tot açò els agrada. I és que, amb tots el nostres respectes, «enlluernar» és bastant fàcil. Cal que es reflexione el balafiament dels diners, perquè l’obra tindria alguna justificació si l’hagueren fet en uns altres espais verges, però no destrossant el que havia de positiu en l’obra anterior.
Ara s’acaba de rematar amb la intervenció en el túnel amb unes planxes modernes que li donen vistositat, però caldria que el que s’ha fet és un despreci a aquell espai -l’antic refugi- contra els bombardejos de los forces del feixisme franquista. I ara «Los malhechores del bien» fins i tot han desmuntat alguna placa interior que recordava el fet històric. Es clar: les plaques de la memòria històrica les havien posat els representats municipals del PSOE-BLOC. I els actuals propietaris -la dreta pura i dura- ja està definint-se ideològicament, al temps que redueix l’aforament de les grades i afecta la visibilitat del castell.
