Tot i que segurament no era la Conselleria que ell hauria desitjat, la veritat és que la presència de Císcar al front d’Educació planteja un canvi important en la política de la Generalitat. En Educació per suposat i també en general.
Per primera vegada des de que mana el PP (des de Zaplana, passant per Camps), el poder polític -almenys de moment- intenta arribar a consensos, escolta i negocia amb sectors que havien estat anatemitzats per les manies de Camps o per les moniatades del nefast Font de Mora.
No crec que siga per casualitat que un president de Castelló, Fabra, i un conseller d’Alacant, Císcar, -que no tenen massa hipoteques partidistes que satisfer- puguen propiciar un nou escenari polític valencià.
De moment, les entrevistes d’esta setmana dels dos -un en TVE l’altre en Canal Nou- han donat una imatge del govern valencià molt més positiva del que era habitual. Esperem que des del seu propi partit els deixen treballar.
