El periodista i escriptor va encentar el cicle dels Encontres a Beniarbeig que exploren el vincle entre la literatura i la música
El periodista i escriptor Joaquim Vilarnau ha inaugurat els Encontres a Beniarbeig 2026 amb la conferència titulada «Quan la cançó troba la literatura», dins d’un cicle que enguany està dedicat al tema genèric de Música i Literatura. 
L’acte va ser presentat pel professor i músic Salvador Escrivà, qui va contextualitzar la sessió destacant que “la música no són només sons, sinó que parla de nosaltres”, i situant la relació entre música i paraula dins d’una tradició que arranca amb els trobadors i arriba fins a l’actualitat.
En la seua intervenció, Joaquim Vilarnau, especialista en temes culturals i especialment en la música feta als Països Catalans, va optar per fugir de les referències més habituals i va iniciar la conferència amb la glossa d’una versió d’Ausiàs March interpretada per un jove Joan Manuel Serrat. A partir d’ací, va fer un recorregut per la història de la cançó, des dels inicis d’Els Setze Jutges, destacant com molts cantautors musicaven poemes davant la manca de bones lletres, seguint exemples com el de Georges Brassens a França.
Vilarnau subrayó el papel de los cantautores en la creación de una auténtica antología de la poesía catalana, fruto de una voluntad ética y estética vinculada a la defensa de las libertades y la reivindicación de la lengua. Durante la conferencia aparecieron nombres como el de Josep Gual, autor del poema Les sabates d’en Jaume, inspirado en un episodio de la Batalla de l’Ebre y considerado por Manuel Vázquez Montalbán como “el mejor poema sobre la guerra”.
Al llarg de l’exposició també es van abordar qüestions com el Premi Nobel de Literatura concedit a Bob Dylan o la possible diferència entre poesia i lletra de cançó. Vilarnau va assenyalar que el poeta més musicat de la literatura catalana és Vicent Andrés Estellés, seguit de Joan Salvat-Papasseit i Miquel Martí i Pol, i que el poema més versionat és M’aclame a tu, seguit de Corrandes d’exili i Dona’m la mà.
La part final de la conferència es va centrar en la cançó L’estaca, analitzant les nombroses versions i traduccions que se n’han fet arreu del món, un tema sobre el qual el conferenciant acaba de publicar un llibre. L’acte va concloure amb un col·loqui molt participatiu, que va permetre un major aprofundiment en els continguts exposats gràcies a un públic especialment documentat.
