Acostar la institució Síndic de Greuges a la ciutadania. Aquest era l’objectiu d’una xerrada organitzada per la Junta Veïnal de Moraira Cap d’Or i per a això va comptar amb una de les seves sòcies, Concha Bru Ronda, que exerceix com a adjunta primera al Síndic de Greuges, Ángel Luna. La conferència es va desenvolupar en una de les aules del Espai La Senieta i va servir per a donar a conèixer el funcionament i els serveis públics i gratuïts de l’organisme. A més, Bru va analitzar les qüestions que afecten la ciutadania i que són objecte de queixes presentades al Síndic, davant la possible vulneració dels seus drets i llibertats.
El Síndic de Greuges és el Defensor del Poble en la Comunitat Valenciana i vela pel compliment i resta dels drets i llibertats. Bru va comentar que “no podem dictar sentències com els jutges, però podem convèncer amb els nostres arguments i resolucions i proposar modificacions legals”. És a dir, el Síndic té autoritat moral, per dir-ho d’alguna forma. La institució té independència funcional, és d’accés universal i gratuït, les seves decisions no són recurribles i els poders públics tenen el deure de col·laborar amb ella.
El subjecte passiu de les recerques del Síndic és l’administració pública, és a dir, l’administració de la Generalitat, les universitats públiques, les administracions locals, els mitjans personals i materials de l’administració de justícia i les persones físiques o jurídiques que gestionis serveis públics. L’adjunta primera va subratllar les diferents causes de no admissió de les queixes, com ara qüestions que excedeixen de l’àmbit competencial del Síndic; queixes anònimes; qüestions sobre les quals existeix resolució judicial; quan haja transcorregut més d’un any; en actuacions judicials en tràmit; i quan no s’aportin els documents requerits. A més, es té en compte també si les queixes manquen de fonament o pretensió concreta, s’apreciï mala fe o ús abusiu i quan puguin perjudicar-se drets o interessos de terceres persones. 
Observatori de la vulnerabilitat
Bru va remarcar el paper de l’Observatori de la Vulnerabilitat, concebut com un espai viu de comunicació per a mantenir un contacte permanent amb professionals d’entitats i institucions així com amb experts dels àmbits de la discapacitat, dependència, atenció a persones majors, migrants, dones i altres col·lectius en situació d’especial vulnerabilitat. I tot per a conèixer, analitzar i valorar els problemes que diàriament els afecten. Aquest Observatori elabora recerques i informes per a analitzar assumptes, situacions o problemàtiques en les quals es produeixen vulneració de drets i, a més, promou actuacions concretes i/o canvis normatius.
Les estadístiques oficials recullen que en 2024 es van presentar un total de 4.770 queixes per la ciutadania, la majoria a través de la web o seu electrònica. De les admeses a tràmit, les referides a Serveis Socials van ser les més nombroses, amb un total de 1.888. D’altres matèries com a Transparència, Serveis Públics i Medi Ambient, Ocupació, Educació, Habitatge, Urbanisme, Sanitat, Hisenda Pública, etc., són les restants. “En general”, va subratllar Bru, “la distribució de queixes per matèries és similar al llarg dels anys. Però s’aprecia un augment sostingut en Serveis Socials des de 2022, que s’ha accentuat fortament en 2024”. El 58,03% dels assumptes i queixes plantejades es resolen després del seu tancament.
Com a exemple, Bru es va referir a queixes de Teulada Moraira sobre llicències mediambientals, recollida de residus urbans, sorolls per obres, neteja de canalització de pluvials, ubicació de contenidors i falta de transport al Centre Ocupacional.
