Les barques de vela llatina han passat de ser una eina essencial per al treball dels pescadors a convertir-se en un símbol de patrimoni i tradició marítima, ara destinades principalment a l’esbarjo i la conservació cultural. Antigament, aquestes embarcacions eren imprescindibles per a la pesca i el transport de mercaderies, aprofitant el vent per moure’s sense necessitat de combustibles. Amb la modernització del sector pesquer i l’arribada dels motors, les barques de vela llatina van perdre la seva funcionalitat productiva.
Tres llaüts aparellats com cal sobreviuen a la Marina Alta gràcies a la tasca de l’Associació de Barques Tradicionals de Xàbia. S’encarreguen de mantenir-les vives, ben conservades i, a més, s’organitzen trobades i propostes lúdiques per a fer festa i socialitzar. I tot perquè, malgrat que ja no són una ferramenta de treball, el seu valor històric i identitari les fa una part essencial del patrimoni marítim mediterrani.
L’Associació de Barques Tradicionals de Xàbia es va fundar l’any 2002 i té al voltant d’una seixantena de socis de diferents localitats de la Marina Alta i, fins i tot, algun de fora, de València, Alacant i Altea. No es cobra cap quota però es fa loteria per als socis i els diners es destinen al manteniment dels tres llaüts de propietat comú. 
Els llaüts van estar operatius com a ferramenta de treball dels pescadors fins a la dècada dels 70 del segle XX. Ara bé, la vella llatina es va acabar en els anys 30 quan van entrar els motors de combustió per a córrer el bou. Quan més llaüts hi va haver a Xàbia va ser en els anys 30 i 40. “Si hi havia 15 pesqueres de llum”, comenta Amadeu Ros, “a tres llaüts cadascuna, estem parlant de 45 barques, que es diu prompte”. “La postguerra van ser els millors anys”, afegeix, “perquè hi havia molt de peix. La mar es va reproduir molt i, fins i tot, la gent que era llauradora venia a la mar per a tindre peix per a casa”.
Els tres llaüts que hi ha ara a Xàbia estan construïts en els anys 60 i 70 encara que són molt pareguts als d’èpoques anteriors. “És cert que tenen característiques especials per a treballar al tresmall, a la xarxa, etc. Però ara s’utilitzen per a esbarjo, de recreo”, indica Ros. L’Associació de Barques Tradicionals de Xàbia organitza cada dos anys una trobada en la qual conviden gent d’altres associacions de vela llatina de Catalunya, del País Valencià i de les Illes Balears. La darrera va ser en el 2023 i, per tant, enguany se’n farà una de nova cap a finals d’octubre o Tots Sants. Acudeix gent de l’Albufera de València, de Santa Pola, del Campello, etc. “Al nostre territori, barques a vela llatina sols hi ha a l’Albufera i a Xàbia”, en paraules d’Amadeu.
Un altra activitat són les varades de tardor i de primavera. Una colla de socis i amics col·laboren en el manteniment d’un dels llaüts. El trauen fora per la rampa pública del port de Xàbia i el netegen i el pinten. És un dia de festa i de germanor que s’aprofita per fer tallers per a explicar com s’aparella un llaüt i ensenyar alguns dels nusos que s’usen per a muntar les veles. I tot, clar i com és menester, acompanyat d’un dinar mariner.
Ros parla sense embuts i diu que “volem conservar tant el patrimoni físic, els llaüts, com també l’oral, és a dir, el saber fer, les dites, els contes de la gent, les cançons, etc.”. Per això editen un llibret a fi de donar a conèixer fets històrics i tresors de l’inventari immaterial “perquè el que no queda per escrit, es perd”.
Un dels projectes d’este any és anar al Mar Menor perquè els han convidat a una trobada de barques tradicionals i clàssiques, un territori on sí hi ha molts llaüts de vela llatina perquè no tenen problemes d’amarrament, “quina enveja!”, indica Amadeu Ros.
Els llaüts són, al cap i la fi, una mostra d’identitat, d’un ús tradicional de la pesca d’encerclament, palangres, tresmalls i, fins i tot, d’arrossegament artesanal que ens identifiquen com a poble.
