Nota de premsa
Els trastorns del son, la fatiga o la deterioració cognitiva són altres signes d’alerta de la malaltia del Parkinson 
Cada 11 d’abril es commemora el Dia Mundial del Parkinson, una data que servix com a espai de reflexió i conscienciació sobre una de les malalties neurodegeneratives més freqüents en el món. Des de l’àmbit de la neurologia, esta jornada representa una oportunitat per a aprofundir en el coneixement d’esta patologia complexa, l’impacte de la qual va molt més allà dels símptomes visibles.
La Dra. Carolina Guillén, neuròloga de l’Hospital HLA Sant Carles de Dénia, detalla que: “la malaltia el Parkinson és un trastorn neurodegeneratiu que afecta principalment el sistema nerviós central. Es caracteritza per la pèrdua progressiva de neurones dopaminèrgiques localitzades en la substància negra del cervell, una regió clau en la regulació del moviment. Esta pèrdua de dopamina és la responsable dels símptomes clàssics que solen associar-se a la malaltia: des dels tremolors en repòs, la rigidesa muscular, la lentitud en els moviments i la inestabilitat postural”.
“No obstant això, la visió neurològica del Parkinson ha evolucionat considerablement en els últims anys. Actualment, es reconeix que els símptomes no motors, com els trastorns del son, la depressió, l’ansietat, la fatiga, la disfunció gastrointestinal o fins i tot la deterioració cognitiva, són tan rellevants com els motors i, en molts casos, poden aparéixer anys abans que el diagnòstic siga evident. Esta dimensió “invisible” del Parkinson exigix una atenció clínica més àmplia i especialitzada”, explica l’especialista.
El diagnòstic de la malaltia continua sent en la seua majoria, clínic. El neuròleg es basa en l’observació dels símptomes, l’evolució del quadre i l’exclusió d’altres trastorns. Encara que existixen estudis de neuroimatgeria que poden fer costat al seu diagnòstic, com l’SPECT cerebral amb DaTSCAN, encara que la certesa absoluta encara escapa a les proves actuals. És per això que els esforços de la neurologia moderna se centren en trobar biomarcadores fiables que permeten detectar la malaltia en les seues fases més primerenques.
Quant al tractament, de moment no existix una cura definitiva, però si múltiples estratègies que busquen millorar la qualitat de vida dels pacients. Alguns d’ells són l’ús de medicaments i altres moduladors dopaminèrgics fonamentals per al control dels símptomes. A més, en casos concrets, l’estimulació cerebral profunda ha demostrat ser altament eficaç. Però, més enllà de la farmacologia i la tecnologia, l’enfocament neurològic actual insistix en la importància d’una atenció multidisciplinària, on tant fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, neurospsicólogos i logopedes treballen en conjunt per a abordar tots els aspectes de la malaltia.
El Dia Mundial del Parkinson és un dia perquè, els professionals de la neurologia renoven el seu compromís amb la ciència, l’atenció integral i l’empatia feia els pacients que patixen esta malaltia. Visibilitzar esta malaltia és una manera de continuar impulsant la investigació i descobriment d’una cura definitiva.
