Més de 70 persones participen en la II Trobada de Vicents i Vicentes
Ningú pot dubtar de la devoció que els teuladins i les teuladines tenen envers Sant Vicent Ferrer. No cal més que donar una ullada a les festes patronals i la gent que hi participa, tant en l’ofrena de flors com a les misses, les processons, etc. I enguany, encara més si cap. I tot perquè el dia gran de Sant Vicent va coincidir amb l’apagada elèctrica que va patir tot Espanya, Portugal i part de França. I tot just a l’hora de la processó que, tot i això, no es va ajornar. La imatge va eixir quan encara hi havia llum natural però ja estava a fosques quan va arribar a la plaça on està l’església de Santa Caterina. El temple estava tancat i la imatge va parar davant de la porta. Allí, amb els llums de les cancel·les, els ciris i els mòbils de la gent es van cantar els tradicionals gojos.
Però encara hi ha més perquè diumenge passat es va fer la II Trobada de Vicents i de Vicentes organitzada per l’Associació Sisé Centenari. L’objectiu era reunir una concentració d’homes i dones de Teulada -o que viuen allí- que porten el nom del sant patró. I tot dins del marc de les festes patronals perquè era el Dia de la Vuitada. La primera edició es va fer l’any 2010 a fi de commemorar els 600 anys de l’estada de Sant Vicent a Teulada, on va anar per visitar la seua germana Constança. Ara, quinze anys després, s’ha celebrat la segona per tal de festejar el 675 aniversari del naixement del sant. Maite Vallés, membre de l’Associació Sisé Centenari, diu que “no és una trobada que se celebra tots els anys sinó en dates assenyalades”. “De fet”, afegeix, “a hores d’ara, no hi ha prevista una tercera edició”. 
Com era menester, més de 70 persones -homes i dones- es van concentrar al carrer Sant Vicent. Des d’allí, al so de la dolçaina i el tabalet, va eixir la cercavila fins a la Plaça VIè Centenari. Tots els Vicents i totes les Vicentes van rebre un detall especial, un sobre amb un segell editat expressament per a l’ocasió. A més, hi hagué un reconeixement especial per a la persona més major, Vicenta Ivars Llobell, i per a la més menuda, el xiquet Vicent Oller Asensi -de tant sols tres mesos i mig- que, casualitat, són de la mateixa família. Hi havia casos de famílies que tant el pare com la mare i el fill porten el nom del sant.
Vallés diu que “en la primera edició hi hagué més de 200 persones. Però han passat quinze anys i ara el nom ja no s’utilitza tant”. Es va fer també un detall als portadors de Sant Vicent, a la parròquia, al Centre d’Estudis Vicentins i al bisbe Bartolomé Buigues, que passava uns dies al poble abans de tornar a Costa Rica.
L’Associació VIè Centenari no para de fer coses. Fa uns mesos va editar un poemari amb les obres que, any rere any, participen en la Nit de Poesia Vicentina que se celebra a la Font Santa. A més, el Centre d’Estudis Vicentins ha rebut una segona donació de 1.400 llibres més de Nicolàs Merlos -ja en va cedir 1.500 fa uns anys- que parlen de Sant Vicent Ferrer. Així, el fons bibliogràfic del centre teuladí sobre el sant valencià és el més complet de tota la Comunitat Valenciana “o, fins i tot, de més enllà”, comenta Maite Vallés.
