Rosario Donderis Sala va entrar l’any 1993 en la unitat d’ocupació i formació del Mòdul de Promoció i Desenvolupament de l’Ajuntament de Dénia, un projecte de desenvolupament local per a joves titulats menors de 25 anys, contractats en pràctiques, en el qual participava l’INEM. Van ser els encarregats desenvolupar el projecte de Creama, inclòs en el Pla Estratègic de la Ciutat. Es van implicar els ajuntaments de Benissa i Pego i també la Diputació d’Alacant. La junta general constituent es va celebrar al gener de 1995. Van arribar els projectes europeus, com el Horizon Persones, que suposava la gestió de 100 milions de pessetes en dos anys. En 2015 va assumir la gerència del consorci.
PREGUNTA: Com recorda els primers anys? 
RESPOSTA: Amb molta il·lusió. Participàvem d’una utopia. Tres pobles, Dénia, Benissa i Pego, treballant junts amb la Diputació i l’INEM. A nosaltres ens dirigia Carmelo Nofuentes. També estava Antonio Calero, que era alguna cosa així com l’enllaç entre Creama i l’Ajuntament de Dénia. Teníem 21, 22 anys. Vaig encertar el moment. Vaig estudiar graduat social i no tenia ni idea que aquest treball existia. Havia estat en una assessoria fent pràctiques. Aquí em vaig adonar que hi havia un camp molt bonic en el qual treballar. Recorde que vam anar a Vilafranca del Penedès i a Cornellà amb Ricard Pérez a conèixer experiències de desenvolupament local de tipus comarcal. Estaven a un altre nivell, ells miraven molt cap a Europa. Aquí no hi havia cap experiència d’aquest tipus. Teníem molta il·lusió i vam fer molta feina, no miràvem les hores. Crec que aquesta il·lusió no l’hem perduda. Tenim una presència a la comarca. La nostra manera de treballar i gestionar va contracorrent. El nostre és compartir, ser solidaris, cooperar, allunyar-nos de localismes. No és fàcil. El mercat de treball i el sistema empresarial no saben on s’acaba el terme municipal. Ho veig tots els matins en la quantitat de cotxes que entren i surten de Dénia. I això que el sistema de mobilitat a la comarca és molt deficient.
P: Hi ha rivalitat entre municipis?
R: Més aviat una visió política curta de mires. Creama és com el seu lema diu, ‘treballem junts per la comarca’. I aquí hem de guardar molts equilibris, entre les prioritats a nivell local i el treball a nivell comarcal. Recordar que no hi ha un sol protagonista, que els èxits i els fracassos són de tots. El bonic ha estat que, malgrat els colors polítics, mai s’ha posat el partit per davant de l’entitat. Hem treballat a una i les decisions s’han pres per consens. Quan no n’hi ha hagut, els assumptes s’han deixat sobre la taula.
P: Ha passat moltes vegades?
R: No. En la crisi del 2008 sí que va ocórrer alguna vegada. Va ser una situació excepcional. En la gestió de projectes no ha passat. Hem demostrat voluntat d’arribar a acords.
P: De tres agències han passat a vuit. Suficients?
R: Som Dénia, Benissa, Pego, Gata, Pedreguer, Teulada, Xàbia i Calp. Estem en el tràmit que es torne a incorporar El Verger. Hauríem de ser més. Tots haurien de ser capaços d’entendre els aspectes positius per al desenvolupament econòmic d’estar en una entitat com Creama. De fet, treballem perquè s’incorporen altres ajuntaments, però el procés és llarg. El resultat del nostre treball és intangible i difícil de veure. El desitjable seria desenvolupar projectes comarcals més ambiciosos. Som la secretaria tècnica del Pacte per l’Ocupació, en el qual estan 32 dels 33 municipis de la comarca. Aquí treballem per a dur a terme els projectes territorials i som capaços de posar-nos d’acord amb els sindicats i amb la CEV. Hem demostrat anar els 32 ajuntaments a una, alcaldes de colors distints.
P: La Marina Alta és la segona comarca valenciana quant a nivell de pobresa. Com s’explica?
R: És una paradoxa. Som una de les comarques més pobres i som una de les quals la taxa d’atur és menor. És una cosa que crida l’atenció. Crec que aquí hi ha molta economia submergida. També el sector serveis és el més dinàmic i els seus convenis col·lectius no tenen uns salaris massa alts. Hem de fixar-nos a més en les categories professionals. Per exemple, en el CdT es dona una formació boníssima, amb un nivell de qualificació alt i no obstant això després els indicadors d’inserció laboral no es corresponen amb aquest nivell alt. Hi ha un desfasament. I crec que això no ocorre només en l’hostaleria, és un problema a nivell general. Però si et fixes en els últims informes del Observatori, quant al mercat de treball ens hem recuperat moltíssim en els últims cinc anys, estem a nivells superiors a abans de la covid quant a ocupació, afiliats a la Seguretat Social, ha baixat la taxa d’atur.
P: A la comarca podem trobar cases de 2 o 3 milions d’euros però la gent, sobretot els joves, no poden accedir a un habitatge.
R: Aquí ha influït molt el tema dels lloguers turístics descontrolats. Tota la vida hi ha hagut lloguers turístics, però mai ha ocorregut el que passa ara. Hi ha gent que no pot venir a viure aquí perquè no pot pagar el lloguer. I no obstant això hi ha falta de mà d’obra. Ho podem veure també com una oportunitat per als municipis de l’interior.
P: Però entropessem amb un altre problema, el de les comunicacions.
R: És clar, si no tens cotxe no pots viure a Laguar i treballar a Dénia. Tampoc viure a Dénia i treballar a Xàbia. A nivell de mobilitat estem fatal. Un estudi que vam fer amb la Universitat de València en 2019 proposava solucions innovadores, sostenibles. Ho vam donar a conèixer, però hi ha tantes administracions implicades en el tema de la mobilitat… Hi ha coses que s’escapen del sentit comú.
P: Som una comarca de serveis que viu majoritàriament del turisme. És aquí on està l’erro?
R: No crec que siga un erro. Tenim la sort de viure en una comarca tan bonica i amb tants recursos naturals i culturals que és normal que visquem del turisme. Hem de saber apreciar-ho per a no saber malgastar-ho. Som una comarca de serveis i hem de potenciar altres sectors com l’agricultura, que ens ajuda a tenir i mantenir el paisatge que dona valor al turisme, com el sector de la indústria perquè les persones que hem format, en les quals hem invertit, donin un retorn en coneixement a la comarca, a la societat. Això reforça tot l’entramat empresarial. Però això no vol dir que el turisme siga dolent. Ara bé, si sempre volem més, més i més pot ser dolent, acabes amb els recursos naturals i per no poder anar a la platja a municipis com Dénia o Xàbia a l’agost de tanta gent que hi ha, o sortir fins i tot a sopar sense reserva. El turisme és dolent si és mal gestionat.
P: Llavors, l’estem gestionant malament?
R: Ha estat una situació sobrevinguda i s’estan buscant solucions des dels municipis, que també s’han adonat d’això. El sector és conscient d’això i des de AEHTMA per exemple estan molt involucrats en el tema de la sostenibilitat. Hi ha voluntat també de consumir productes de proximitat… Però la realitat és la que és i ensopeguem amb un sistema de producció que, encara que està canviant, ha d’evolucionar. En el projecte del Passaport Marina Alta es va fer un estudi amb els pobles de l’interior amb l’objectiu de dinamitzar la seva activitat econòmica aprofitant el turisme de sol i platja. El resultat va ser que aquests pobles no volen caure en la massificació. Es van canviar algunes coses i vam promoure aliances entre empreses potenciant l’activitat econòmica d’empreses de l’interior sense necessitat de fer arribar un autobús fins allí. Per exemple, si hi ha un productor de mel se li posa en contacte en una empresa de viatges amb vaixell que ofereix experiències a bord amb aquesta mel.
P: Llegia fa uns dies una entrevista en la qual un valencià deia que som més negociants que empresaris. Ens falta cultura empresarial?
R: Crec que sí, és una de les coses que els mateixos empresaris diuen. Falta formació. Els valencians som molt emprenedors i treballadors. Però ens falta cultura d’empresa. Una empresa no és només guanyar diners. És també retornar, involucrar-se en la formació. En el Consell Territorial de la FP de l’altre dia un empresari va defensar l’obligació de les empreses d’agafar a persones en pràctiques i col·laborar en el sistema de formació professional. Aquest tipus de visió a vegades falta. Però no hem de pensar que la cultura empresarial està lligada a empreses grans. Les més grans tenen més possibilitat de visibilitzar el que fan, perquè tenen més recursos, però hi ha moltes empreses petites que fan coses que entren dins d’aquesta cultura empresarial. Una de les coses pendents, que m’agradaria fer, és un estudi de mortalitat de les empreses. Ho vam fer fa molt temps i les xifres no van ser tan dolentes. Em vaig sorprendre. Als cinc anys, hi havia moltes empreses dels emprenedors que havien passat per aquí i no sols estaven sobrevivint, funcionaven bé. Per a això és fonamental, en el moment de constitució de l’empresa, anar més enllà del desig de subvencions. Cal reflexionar sobre moltes coses, el producte, la situació de l’empresa, la competència. Muntar una empresa és una cosa molt seriosa. Igual t’hipoteques per a tota la vida. Val la pena començar a poc a poc amb els pilars ben assentats.
P: La inversió que es fa en formació dona com a fruit gent ben preparada. Però molts s’han d’anar fora perquè aquí no troben oportunitats.
R: Hi ha gent preparada per a treballar. Un percentatge se’n va fora perquè potser no es donen les opcions laborals o la diversificació suficient. Però en els últims anys la situació ha anat canviant. Quan jo vaig començar a treballar aquí, poca gent jove es quedava. Els que tornàvem era més aviat per inclinació, dèiem allò de ‘una cosa per l’altra’. Jo vaig tenir la sort de trobar un treball qualificat. Va haver-hi uns anys d’un èxode brutal de gent, els de la crisi. No obstant això, molta gent que se’n va anar ha tornat i treballa en llocs per als quals es va formar. Tenim formació bona a la comarca, s’està fent un esforç gran per part de totes les entitats educatives i formatives, de les empreses, per donar una formació que responga a les necessitats del mercat de treball. I això s’està notant.
P: Un organisme com Creama precisa d’un suport institucional gran.
R: Diputació i ajuntaments estan en igualtat. La presidència correspon a l’entitat supramunicipal i això facilita que anem tots a una, que no ens identifiquem amb un municipi en concret.
P: No hi ha recels? R: No, es pot treballar bé. El protagonisme és de tots.
P: Es coneix el treball que fan? Per exemple, la funció del Observatori.
R: No tenim gabinet de comunicació, però se’ns coneix. El Observatori fa les anàlisis del mercat de treball i moltes coses més de les que nodreix la web, amb dades de la comarca en obert que es poden consultar. Es fa un treball de camp molt important. Ara se centra molt en els ODS. També informes que li sol·liciten entitats per a prendre decisions a nivell polític. Per exemple, per a demanar un cicle d’FP o els informes sobre la violència de gènere o la situació de les dones que es realitzen per als jutjats.
P: Creama celebra enguany el 30 aniversari. Quin impacte ha tingut en el territori?
R: Un impacte molt positiu. Ha possibilitat que vinguen molts diners de fora. Al desembre de 2023 havien arribat més de 70 milions d’euros a la comarca a través de Creama per a treballar pel desenvolupament econòmic. Hem ajudat a crear moltes empreses i l’impacte a nivell d’inserció laboral també ha estat important. Ens posen d’exemple, a la comarca, per les xarxes internes que hem teixit en el desenvolupament local i per dur a terme projectes d’inserció o orientació laboral, de creació d’empreses, territorials, accions de digitalització. Tenim clar que nosaltres no podem tenir tots els recursos, així que creem aliances amb els qui els tenen i tractem de portar-los aquí. És més eficient aprofitar els recursos i treballar junts, i en això Creama ha tingut un impacte important a la comarca. No sols nosaltres. Aquesta comarca té experiències molt bones de treball conjunt, com la Macma, la Massma, i funcionen. Una visió comarcal que fa que la comarca siga dinàmica i que aquesta xarxa territorial d’agents funcione.
“Entre Dénia i La Xara ha d’haver diàleg”
Molt personal
P: És La Xara un bon lloc per a viure?
R: Ai, sí! Som a prop i lluny de tot. Estem a res de Dénia, del Centre Comercial… I al mateix temps, és un lloc tranquil per a viure, ens coneixem tots i els xiquets juguen al carrer.
P: La Xara va néixer ‘picant pedra’ i ara no es veu molt de ‘pedrapiquer’ ni tampoc cap activitat principal.
R: Doncs no. En l’eix de la carretera hi ha moviment comercial, però la majoria de la gent treballem fora.
P: A vostés els agradava dir allò que Dénia era el ‘grau’ de La Xara…
R: Continuem dient-ho! (riures)
P: … ara, més aviat sembla la ciutat dormitori de Dénia.
R: Sí, és la realitat. Molta gent treballa fora, però hi ha gent que s’ha muntat negocis allí. També ve molta gent de Dénia a viure.
P: L’alcaldessa de La Xara ha defensat en alguna ocasió que fos un poble independent.
R: Si ens donen a gestionar tots els recursos, o una part important, si estem junts i compartim, millor. Però els impostos que paguem han de revertir en La Xara d’algun mode. Maite (l’alcaldessa) ha fet molta feina, ha portat una treballadora social, ha dignificat el consultori amb una persona que agafa el telèfon i les cites… Si no ens poguéssem aclarir parlant amb Dénia, llavors estaria a favor de la segregació. Ha d’haver-hi diàleg.
P: N’hi ha?
R: No ho sé.
P: Amb qui es porta millor, amb l’alcalde de Dénia o amb l’alcaldessa de La Xara?
R: A nivell personal, amb els dos. A ella la conec molt de La Xara, ens ajuntem moltes vegades. I a Vicent el conec des que jo tenia 17 anys. Ell tocava en la banda de música i jo estic relacionada amb un músic des dels 17 anys.
P: Què seria dels valencians sense bandes de música?
R: Molt trist! Els valencians ho portem dins. En la majoria de les cases hi ha un músic.
P: La Xara i Jesús Pobre, dues entitats locals on es viu de mode molt distint.
R: Sí. Jesús Pobre està més lluny de Dénia, té molta història i s’assembla més a un poble d’interior, ha salvaguardat la seva identitat. La Xara està en la carretera, més prop de Dénia, i ha tingut una evolució distinta. És a més un poble jove, del segle XIX.
P: I damunt tenen ‘grau’!
R: Clar!
P: Vostès són tres germanes i professionalment estan lligades a la funció pública. Una a l’hospital, una altra en la UNED i vostè en el Creama. És curiós.
R: Sí, encara que la nostra evolució és distinta. L’única de lletres soc jo. Jo vaig estar en el moment adequat en el lloc adequat. Però ha d’haver-hi alguna cosa darrere, tal vegada els valors que portem de casa, que ens fan sentir còmodes en aquesta vocació de servei.
P: Lola Orihuel va ser gerent de Creama durant vint anys. Què va aprendre d’ella?
persona optimista, de tirar endavant, de no veure les coses difícils. La capacitat de negociació, era brutal en ella. I alguna cosa que a vegades no he aconseguit. Ella diu que la mirada em delata. Encara estic aprenent a dissimular algunes coses, que no se’m noten. No ho he aconseguit del tot. Aquí has de saber fer molts equilibris. Ella sabia tenir mà dreta i mà esquerra.
P: Canviaria la Marina Alta per un altre lloc?
R: M’agrada molt el paisatge i les persones. Mai aniria a un altre lloc a viure. De fet quan estava estudiant volia quedar-me un any a València per a gaudir-la, però el que més por em donava era que em sortís treball allí i haver-me de quedar. Jo volia venir aquí, a la Marina.
