Antonio Noguera, Javier Cardona i José Tudela posen cara a un treball que amaga passió per la terra i històries de sacrifici i resiliència
En l’ambient del restaurant Les Cuinetes es viu la incertesa prèvia al moment en què el jurat faça públic el seu veredicte. Entre les converses i la bona sintonia que genera el Concurs de la Millor Tomaca de la Marina flota en l’aire eixe punt de nervis i tensió, es palpa i s’intueix en les cares. La majoria dels concursants són aficionats, descendents de famílies que han estimat i conreat el camp, apassionats de les tomaques i de la terra. Un veterà en el certamen, Antonio Noguera, de Pedreguer, s’emporta el primer premi amb una tomaca rosa que ha conreat en el seu hort de la partida Alberca, de terra roja i a la qual no li falta l’aigua. El segon premi és per a Javier Cardona, de Benissa, amb una tomaca tres cantos. I el tercer se’n va a Benigànim, a la comarca de la Vall d’Albaida, i és per a una tomaca rosa de Salem conreat per José Tudela, un altre clàssic en Els Magazinos. 
Abraçades, felicitacions i llàgrimes de satisfacció són ara la nota destacada. També les cares dels qui no han obtingut premi. Perquè, com deia una de les concursants, “guanyadors som tots”. El plaer de sembrar les tomaques, cuidar-les, veure-les créixer, presentar-les al concurs i arribar a la final no té preu. Per això, encara que no hi haja premi, hi ha hagut recompensa.
Llavors antigues
A Antonio Noguera li ve l’afició per la tomaca de família. El seu pare ha estat agricultor i, encara que ell es dedica al muntatge de tancats metàl·lics, ha sentit des de fa temps el cuquet del camp. Porta diversos anys investigant amb llavors antigues i recopilant informació d’agricultors de Pedreguer i d’altres pobles. “Has de plantar i provar fins a trobar el terreny i el clima on vagen bé”, explica.
Ell va trobar el lloc adequat per a la llavor perfecta, la de la tomca rosa de Pedreguer, com ell l’anomena, en la partida Alberca. La planta al febrer i és ara quan està en el punt òptim. “És com el ‘meló d’Alger’ -afegeix -, les llavors, la pell i la carn s’ajunten i es fonen i, a més, té un sabor suau i gens àcid”.
Aquesta és la segona temporada que Noguera, que s’ha emportat uns altres premis en edicions anteriors del certamen, conrea la tomaca rosa de Pedreguer. Per a ell, la manera ideal de menjar-se-la és “tallant-la per la meitat i a trossets, amb un poc de sal grossa i amb oli del bo”. I, encara que molts defensen el contrari, refredant-la abans una mica.
Gaudeix parlant de les tomaques i ell i la seva esposa són experts en tomaques ‘de penjar’, secs, en conserva i elaborant melmelada. Afirma que cada vegada li agrada més el món de la tomaca, entre altres coses, “perquè t’ajuntes amb bona gent”, assegura.
Un tresor per al gaudi
De les bondats de la tomaca i el treball dels agricultors es va parlar, i molt, durant el concurs. Dos prestigiosos cuiners amb estrelles Michelin, Quique Dacosta i Ricard Camarena, van formar part d’un jurat que va destacar el bon nivell de les tomaques presentades. La puntuació per als tres primers va estar bastant igualada i van quedar a bastant distància del quart i cinquè classificat.
Quique Dacosta, que va actuar de nou com a president del jurat, es va referir a la “il·lusió” que hi ha darrere de cada tomaca, “un tresor” concebut per al gaudi que, com el treball dels qui el conreen, es posa en valor en iniciatives com la d’Els Magazinos. Enguany, els productors s’han hagut d’enfrontar a una climatologia complicada, va remarcar Camarena, que no ha posat les coses fàcils per a obtenir un producte de qualitat. “El mèrit”, va afegir, “és dels agricultors”.
El concurs d’Els Magazinos és el gran homenatge de l’estiu al sector primari
Com homenatge a ells, a les històries de resiliència, esforç i sacrifici que amaga el seu treball, i amb la finalitat de posar en valor el producte local i de temporada s’organitza el concurs. El diumenge va haver-hi temps per a escoltar algunes d’aquestes històries. Rosita Pons Fornés, de Jesús Pobre i El Verger, com ella es presenta, va explicar quin és el procés d’elaboració de la tomaca en conserva. Com en tot, com millor siga la tomaca, la conserva serà de major qualitat, va precisar. I Jaume Noguera, d’Ondara, va voler retre un petit homenatge al seu oncle Vicente, que va morir fa uns mesos i que encara l’any passat, amb 93 anys, va participar en el concurs. Ell pertany a la quarta generació d’agricultors de la família i enguany ha participat amb un empelt de tomaca bekerly, cor i rosa, “molt delicada, sense tot just pell i de carn molt agradable, amb una dolçor àcida”, explicava.
Dels 30 inscrits, finalment van participar en el concurs 25 agricultors. A alguns les últimes pluges els van jugar una mala passat i no van poder presentar les seues tomaques. En aquesta ocasió, només hi havia premi per als tres primers classificats en la categoria regna: 500 euros i un sopar o dinar en el restaurant Quique Dacosta per al primer; 400 euros per al segon i 300 per al primer.
Ara bé, les altres modalitats de tomaca -‘de penjar’, en conserva i seca- van estar també representades i va haver-hi mencions per a tots els agricultors que les van conrear.
Que el concurs ha traspassat fronteres és una realitat des de fa temps. Tal vegada enguany es notava una mica més, amb un bon nombre d’agricultors inscrits procedents de moltes altres comarques, com la Marina Baixa, la Safor, l’Horta, el Comtat, la Costera o la Vall d’Albaida.
A tots ells va felicitar un jurat, que van completar Clara Puig, del restaurant Tula de Xàbia; Xicu Ramón, del restaurant A la Fresca de Dénia; Amor López, presidenta d’AEHTMA; Pepe Vidal, ex director del CdT Dénia; Natalia Martínez, cap de secció de Cocinillas d’El Espanyol; Jesús Trelis, director del periòdic Las Provincias i autor de les Historias con Delantal; i Lluís Gregori de Cervesa Túria. Tots ells partícips d’aquest gran homenatge al sector primari, un sector lligat estretament a la gastronomia.
