Una inesperada maniobra política evidencia un nou ordre municipal en què Vox passa de ser el “pes pesant” del govern a un vot residual
El ple extraordinari celebrat este dijous a l’Ajuntament de Xàbia, a petició del grup municipal del PSPV-PSOE, va evidenciar les diferències en la manera d’abordar la política educativa entre els diferents grups municipals i va deixar resultats, si més no, inesperats.
La sessió va girar al voltant d’una moció presentada pels socialistes sobre la situació educativa al municipi, amb especial atenció a les aules prefabricades del CEIP Graüll. No obstant això, la proposta no va eixir endavant en els seus termes inicials, ja que va ser substituïda per una esmena a la totalitat presentada de manera conjunta per PP, Ciutadans per Xàbia i Compromís. Esta esmena va ser finalment aprovada amb el suport d’estos grups i el vot favorable del mateix PSPV-PSOE, mentre que Vox va votar en contra.
El text aprovat parteix de la base que la problemàtica de les aules prefabricades a Xàbia no és recent, sinó una situació estructural que s’arrossega des de fa més de 25 anys. Davant este context, l’equip de govern va defensar un full de ruta centrat en la planificació i l’execució de solucions a mitjà i llarg termini.
Entre les mesures plantejades destaquen l’impuls del futur col·legi número 6, la coordinació amb la Conselleria per habilitar un centre provisional mentre es construeix el definitiu, la cessió de parcel·les municipals ja acceptades per a este fi i la previsió pressupostària per a la possible adquisició de mòduls polivalents si fora necessari.
Durant el debat, l’alcaldessa, Rosa Cardona, va detallar les actuacions desenvolupades en matèria educativa des de l’inici de la legislatura i les va comparar amb etapes anteriors. En este sentit, va assenyalar que la situació del CEIP Graüll no es va resoldre en mandats previs, tot i tractar-se d’una reivindicació històrica, i va recordar també la intervenció de l’actual govern per evitar el tancament del conservatori professional de música.
“La prioritat és no permetre que passe un any més sense avançar en la millora de l’educació a Xàbia”, va afirmar l’alcaldessa durant la seua intervenció.
El debat polític també va deixar retrets creuats. Des del PSPV-PSOE es va defensar que la seua iniciativa havia servit per situar el problema educatiu en el centre del debat, una afirmació que va ser rebatuda per la regidora d’Educació, Mavi Pérez, qui va atribuir esta atenció a la previsió d’una inversió municipal de 350.000 euros per a un aulari provisional.
L’equip de govern va insistir que l’educació és una prioritat i va defensar la necessitat d’actuar fins i tot anticipant-se a possibles retards administratius, sempre en benefici de l’alumnat. En esta línia, es va subratllar que la inversió municipal en infraestructures educatives respon a la voluntat de garantir condicions dignes, més enllà de debats competencials.
L’aprovació de l’esmena conjunta va evidenciar, segons els seus impulsors, una voluntat de cooperació entre PP, Ciutadans per Xàbia i Compromís per donar resposta a una problemàtica enquistada. De fet, des de Compromís es va recordar la necessitat d’abordar esta qüestió des del consens, tal com ja s’havia plantejat en plens anteriors.
Per la seua part, el govern local va criticar la iniciativa inicial del PSPV-PSOE en considerar que responia més a una estratègia política que a una solució efectiva per als problemes educatius del municipi.
EL GIR POLÍTIC
L’eixida de Vox del govern fa uns mesos —per la retirada de les delegacions al seu únic regidor, José Marcos Pons, davant un presumpte cas d’assetjament— deixava un panorama incert després de trencar-se la majoria que formava amb el PP i CpJ. Ningú imaginava el que podia passar, fins i tot el pitjor. Però en este últim ple, una inesperada jugada política ha posat en evidència una cosa que es venia gestant des de l’eixida de Vox del govern, sobretot després que l’única regidora de Compromís, Carme Català, es “deixara voler” per PP i CpJ.
Un nou ordre municipal que ha transitat des de l’escenari en què Vox era considerat un “pes pesant” del govern a un vot residual, sense suport de cap costat. I el grup socialista, entremig, assisteix amb cara de pòquer a la pèrdua de força de l’oposició davant un Compromís amb altres intencions, que s’allunyen del “no” a tot, i un Vox del qual ningú vol saber res.
