Els socialistes urgeixen posar fre a l’avanç del feixisme en l’homenatge als 49 republicans afusellats en el cementeri després de la fi de la guerra
Els hereus del silenci parlen. Ho fan tots els anys en el cementeri de Dénia el mes de novembre. Allí, els socialistes de la comarca homenatgen als qui van perdre la vida en la seva lluita per la llibertat. Quaranta-nou homes van ser afusellats finalitzada ja la guerra civil en una de les seues parets, on encara s’aprecien les marques de les bales que van esbiaixar les seves vides. Durant dècades, les seves famílies van viure amb el pes d’una culpa que no va ser altra que la defensa de la democràcia. Trencat el silenci, els seus noms es llegeixen en veu alta i, any rere any, surten a relluir històries de sofriment, penúries i por. Gairebé 90 anys després, els hereus ideològics dels seus botxins “s’atreveixen a promoure valors antidemocràtics enarborant la bandera de la llibertat”, advertia el sotssecretari del PSOE de Dénia, Vicent Grimalt. En el seu discurs, com en els altres, va haver-hi dos missatges clars: dignificar a les víctimes de “un règim que va institucionalitzar la violència i el terror com a forma de govern” i posar fre a un feixisme en auge que s’alimenta de la desmemòria i el populisme. 
Representants de les agrupacions socialistes de Dénia, Pego i Pedreguer van participar diumenge en un acte emotiu en el qual els familiars dels afusellats van prendre també la paraula. Ana Sala Caselles, besneta d’Evaristo Caselles, de Pego, va remarcar la necessitat de continuar batallant enfront d’un feixisme que es palpa en l’ambient i de transmetre als més petits la importància de la democràcia, la igualtat i el bé comú. Va recordar també al seu avi la neta d’Enrique Fuster, alcalde de Rafelcofer i afusellat a Paterna. I va haver-hi també paraules per al record d’un altre alcalde, el de Pedreguer, Jeremóas Andrés, en l’acta de defunció del qual figura que va morir per anèmia aguda i ferides d’arma de foc. La seva neta, María Victoria, va parlar de l’infern que van viure les dones i fills dels represaliats, sense sortir de casa, amb comptes bloquejats, propietats requisades i assenyalats amb el dit. “Van sofrir molt”, afegia. Tot això, en silenci i amb moltes dificultats per a subsistir.
D’aquest silenci interioritzat, subratllava la secretària local del PSOE de Dénia, Maria Josep Ripoll, es va nodrir el monstre del feixisme durant dècades. Un monstre que reivindica un passat disfressat de rebel·lia. “Estan intentant convèncer als nostres joves que l’odi és tolerable, que perseguir la immigració, insultar al col·lectiu LGTB, negar la violència masclista o dir-nos ‘rojos’ és admissible”, indicava, “i no ho és”. “No sou rebels, només sou mala gent”, afegia.
La secretària de l’agrupació de Pedreguer, Celia Mas, va destacar per la seva part que “la memòria és eina del present i garantia de futur”, mentre que Ana Llopis, secretària de memòria democràtica dels socialistes de la comarca, va advertir que la democràcia pot perdre’s “si no la defensem amb convicció i coratge”.
L’homenatge es va tancar amb l’ofrena de flors sobe la tomba on jeuen les restes d’alguns dels afusellats pel franquisme.
