És la terrisseria documentada més a l’interior del territori de Dianium
La segona fase d’excavació arqueològica a Les Hortes de Xaló ha tret a la llum noves troballes. La intervenció, promoguda per l’Ajuntament de Xaló, la Universitat d’Alacant i el MAEX, ha comptat amb un equip multidisciplinari format per un grup d’alumnes de la Universitat d’Alacant, de membres de l’associació cultural Marge Llarg de Xaló i de voluntariat cultural. La direcció ha estat compartida pels arqueòlegs Daniel Mateo Corredor, Rubén Vidal i Bertomeu i Juan Francisco Álvarez Tortosa i s’emmarca dins del Pla General d’Investigació sobre L’articulació territorial romana en l’àrea meridional valenciana: poblament, agricultura i intercanvis.
Els treballs han confirmat l’existència d’una cel·la vinària contigua a les instal·lacions pertanyents al “torcularium” o zona de premsatge. Dins d’aquest espai, en les intervencions prèvies, s’havien localitzat les restes de grans fragments pertanyents a dolia (grans recipients ceràmics de parets i dimensions gruixudes destinats a l’emmagatzematge de vi i oli durant l’època romana), alguns d’ells amb segells i amb inscripcions numèriques, que possiblement feien referència a la capacitat de cabuda dels envasos. Durant la campanya d’enguany, s’han exhumat les restes pertanyents a una dolia de fossa, la peça està completa i localitzada in situ fet que “està confirmant-nos la funcionalitat de l’espai i marcant-nos el nivell de sòl de l’espai”, en paraules de Rubén Vidal, un dels arqueòlegs. El fet de trobar-se soterrat, segons apunta, respon a la necessitat de controlar i mantindre la temperatura durant el procés de fermentació per davall dels 30 graus en el nostre territori, on les temperatures són altes durant els mesos de la verema i de la xafà del raïm. 
D’altra banda, els treballs d’excavació també han obtingut resultats positius pel que fa a l’existència d’espais pertanyents a l’àrea residencial de la vil·la. Durant la campanya s’han exhumat restes pertanyents a materials de construcció d’època romana vinculats exclusivament a l’arquitectura de les termes. Per tant, és un indici clar de la possible existència d’unes termes properes. Aquest fet, junt amb la localització durant les intervencions prèvies de materials de tipus sumptuari com és el fragment d’una escultura d’un Erós, esdevenen proves fermes de l’existència i la localització pròxima de l’àrea residencial de la vil·la, sector de l’assentament que fins al moment encara no ha estat localitzat.
La localització d’una forn terrisser en el cor de la Vall de Xaló, i amb les dimensions que té, posa de manifest el paper que jugava aquesta zona meridional en el procés de producció i comercialització del vi i d’oli. A més, subratlla Vidal, amplia el plànol de distribució dels centres terrissers del territori cap a les valls interiors i és la terrisseria coneguda ubicada més a l’interior del territori de Dianium. La documentació d’aquest jaciment serveix de testimoni de la pràctica de dues activitats tradicionals fortament arrelades en el terme de Xaló, com ha estat l’activitat terrissera i la producció vinícola al llarg de dos mil·lennis.
El jaciment de les Hortes està íntimament lligat al fenomen d’implantació de les Villae romanes i per extensió a l’aparició dels complexes terrissers a l’Ager Dianensis. Segons les investigacions realitzades, el nou model de poblament i d’explotació del territori que va suposar la implantació de les villae rústiques va tenir el seu origen durant el segle II a.C, en la Península Itàlica, però serà durant l’Alt imperi -amb el mandat d’August al segle I d.C- el seu moment de màxim esplendor. En eixa època es durà a terme una explotació intensiva del medi i control de les vies de comunicació, esdevenint les cèl·lules econòmiques i polítiques de l’imperi, en l’àmbit rural.
